
Un cafè amb Montse Romano, portaveu de PPC Caldes de Montbui
- 17/07/2017
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Actualitat
- 0
Arribàvem tres minuts tard, però ella ja esperava a la terrassa del Cafè Totote amb tot de fulls sobre la taula i un exemplar del Calderí anterior. Una amat del futbol, i de l’Espanyol!, que es defineix com a una bona persona, li agrada sortir a caminar i ha seguit fil per randa la sèrie de televisió, la “Riera”. Ja havia esmorzat un tallat i un croissant, però mentre parlàvem, bevia el seu possible tercer cafè del cinc o sis que sol prendre al dia. Tot plegat costa 4€.
TEXT | I. HIJANO IMATGE | Montse Romano Bosch, portaveu del PPC Caldes, durant l’entrevista pel Calderí.> C. MARTÍNEZ
- Com valores la gestió política d’aquesta primera meitat de mandat?
Durant aquests dos anys, el què ha quedat clar és que el govern local s’aprofita molt de la seva majoria absoluta i la resta de partits ho estem notant. Cal recordar que en aquest mandat, el senyor Jordi Solé ha passat moltes qüestions a Juntes de Govern que no passen pel Ple, pel què la oposició hem d’estar sempre a l’aguait de la documentació i disposar de la informació el més aviat possible i, en el decurs d’aquests dos últims anys, ha estat quasi impossible. Posem un exemple. Quan demanem una documentació, el nostre reglament orgànic recull que tenen 15 dies per respondre’ns i aquests terminis no s’estan complint. Existeix una manca d’informació, doncs, cap a la resta dels grups de la oposició, la qual cosa a nosaltres ens limita molt. Ells presenten projectes, però únics, on la ciutadania hi té molt poc a decidir. Aquest és el tarannà que ha tingut el govern local durant aquests dos anys de mandat.
- Quina proposta important queda per fer (o s’està fent)?
El més rellevant, i que ara mateix és al carrer, és l’aparcament. Des del PPC mai hem dit que no necessitem un aparcament a Caldes, però sí que entenem que la ubicació és un error i la ciutadania ho està dient. Com deia abans, ERC gaudeix d’una majoria absoluta de la que se’n aprofita, tirant sempre pel dret. Però un govern, tot i que tingui la majoria, ha d’escoltar a la oposició. Sí que potser l’aparcament fa falta. De fet, en el nostre programa electoral proposàvem que es fes un aparcament soterrat en l’aparcament que ja hi ha al Parc de l’Estació. On demana el govern que es faci no li trobem cap sentit, només el turístic, ja que seran precisament els turistes els qui l’utilitzaran. En canvi, des del Parc de l’Estació, i si en un futur ens plantegem fer peatonal l’avinguda Pi i Maragall, serà més lògic que l’aparcament sigui a l’inici i encaminar a la població o visitants cap al casc antic. És un projecte que ja fa dies que volta i que no s’ha executat bé des d’un inici.
Un altre projecte que tenim a sobre la taula és el del nou Parc Termal. En aquest, entenem que el govern no està sent transparent i que darrere d’aquestes modificacions de les zones agrícoles hi ha molt més. Sabem que el govern ha parlat amb persones estrangeres per dedicar importants inversions en aquest Parc Termal, amb complexos de 5 estrelles i pocs accessos a la ciutadania de Caldes. Està claríssim que existeix una finalitat comercial, sabent que hi han hagut contactes amb àrabs i xinesos, però que a l’hora de la veritat encara no sabem com ho tiraran endavant.
- Què hi trobes a faltar a Caldes?
Aconseguir que el ciutadà de Caldes pugui gaudir de la seva aigua termal de manera gratuïta, és clarament una mancança dels calderins. Es tracta d’un sense sentit, ja que si s’hi vol accedir, s’ha de fer pagant a hotels privats o a un safareig que tampoc està donant el rendiment que el govern pensava. En altres indrets on hi ha basses naturals, la ciutadania hi pot accedir quan vulgui, i això a Caldes s’ha de canviar. Tot i que creiem en el turisme i en que és una font important d’ingressos, la nostra base és el ciutadà de Caldes. El govern s’oblida que la ciutadania paga els seus impostos i que tenen dret de gaudir de l’aigua termal de Caldes, la més calenta d’Europa.
Seria necessari també un segon centre de salut a Caldes, donada la seva complexitat i necessitats, quan ja som 17.000 habitants. Seguim amb un sol centre, i jo mateixa com a usuària, me’n adono del mal servei que es presta i de la necessitat d’un segon centre.
- Què canviaries de Caldes?
No canviaria res de Cales. Sóc una enamorada de Caldes tal com és!, però sí que entenc que la seva gestió hauria d’adquirir un altre caire. Els polígons, per exemple, estan desastrosos, i tot i que no vinguin noves empreses, sí que tenim molts joves que no treballen i hauríem de fer alguna cosa amb ells.
- On portaries a algú que visita Caldes per primera vegada?
No fa gaire vaig tenir familiars a casa i els vaig portar al Parc de Can Rius. Per a mi, és el pulmó de Caldes. Pocs pobles del voltant tenen un parc d’aquestes característiques, un espai on pots anar a relaxar-te, tranquil·litzar-te, fer-te una carn a la brasa… és realment un espai que gaudim els calderins.
- Defineix Caldes amb una paraula
És una població calenta. Una ciutadania, calenta, valenta. Potser l’aigua termal hi té alguna cosa a veure, però és una ciutadania molt viva i activa, que vol participar i que demana fer-ho en els seus projectes del municipi.
- Com valores la data i la pregunta del Referèndum?
El 1 dia s’acabarà la gran mentida, el procés que portem una pila d’anys amb la independència, el referèndum… està arribant al seu final ja que s’ha de complir la llei. Si qualsevol de nosaltres infringeix la llei paguem les conseqüències i en aquest cas també cal complir-la. Si necessitem canviar la constitució perquè la ciutadania d’Espanya ho demana, caldrà parlar-ne entre tots els partits. Però a dia d’avui, per a mi això és una “pantomima”. El que passa és que per les dues bandes, des del meu partit d’Espanya com des de la Generalitat de Catalunya, estan estirant molt les cordes i el que seria injust és que ho acabés pagant la ciutadania de Catalunya.
- Com vas començar en política i perquè?
Vaig començar a l’any 1989. Em ve del meu pare, qui era de l’Aliança Popular, tot i que la resta de la meva família són independentistes. Un tema força complicat de gestionar! Fins i tot hem deixat de fer alguna trobada familiar per la tensió que es viu entre les diferents idees polítiques, tot i que potser les reprenem el dia 2 d’octubre!
- Com et definiries?
Em defineixo com a una bona persona, intento ser amiga dels meus amics, tot i que no sigui fàcil, però ho intento. Intento ajudar a aquelles persones que m’ho demanen i ser totalment transparent. Sóc el que sóc, el que es veu.
- Un indret per descobrir de Caldes?
Aquí potser m’aturaré a parlar de la Riera. Tot i que sempre parlem de l’aigua termal, no ens oblidem que tenim una riera amb aigua freda que necessita que l’estimem entre tots. És un espai on hi vaig a vegades, tot i que tingui poca aigua i estar mal gestionada per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). És un espai que trobo a faltar, i crec que Caldes hauria d’implicar-se amb la seva Riera. En aquest sentit, tenim el Gorg d’en Pèlacs, un racó realment amagat on m’agrada gaudir fins i tot ben sola o amb familiars.
- Un record d’infantesa vinculat a Caldes?
Jo sóc nascuda a Sant Feliu de Codines i recordo que amb les meves amigues, quan érem joves, agafàvem l’autobús per venir a Caldes a la discoteca que hi havia. La meva joventut la vaig viure molt a Caldes, ja que Sant Feliu és petitó i baixàvem tots a Caldes per viure aquí els caps de setmana. L’amor és el que em va portar a viure a Caldes ara fa 14 anys.
- Practiques esport, on?
He jugat sempre a Futbol Sala Femení, tot i que ara mateix no el practico. Hi vaig estar jugant durant la meva joventut, vaig estar un parell d’anys d’entrenadora i fins els 20 anys hi vaig estar vinculada. Actualment, m’hi he retirat del tot, i ara prefereixo sortir a caminar per aquí als voltants.
- Quin és l’últim concert que recordes?
No recordo especialment cap concert, pensa que jo ja sóc àvia aquí on em veus! Sí que fa un parell de setmanes vaig anar al Teatre Poliorama a veure una obra-monòleg de l’actor Jordi Sánchez, que em va agradar molt. Abans era més de Rock, després de Punk i New Age, però ara ja no sóc tant de música i concerts, sóc més de futbol i de l’Espanyol!
- Estàs enganxat a alguna sèrie de TV?
Sí, de la Riera de TV3! Em vaig gravar l’últim capítol per veure’l a casa, i no em va decebre pas el final. M’agraden molt les sèries catalanes del migdia, així com la que emeten al vespre, “Nit i Dia”. M’agrada molt veure el teatre català, les sèries en català… he seguit totes les sèries catalanes del migdia i potser la que m’ha agradat més és la Riera
- Un llibre que recordis especialment?
Jo sóc més aviat de llegir-me llibres un pèl estranys. Recentment, he llegit un de Puericultura, llegeix-ho també a Fukuoka, J. Seymour… un recull d’autors dedicats a aquest món, del que me’n he contagiat pel meu home. Presenten una filosofia de vida molt diferents del que fem a les ciutats, sent molt més arrelats a la terra, sense tant estrès, d’autoconsum,… Realment, em preocupa el medi ambient i el fet que la societat no acabem de reaccionar. En aquest sentit, des del PPC considerem essencial l’edificació sostenible, cosa que des del govern d’ERC no s’està tenint en compte, així com la proposta que ho fos el projecte de l’aparcament. No ens oblidem de promoure l’ús de les bicicletes, tenint en compte que tal com preveu el Pla de Mobilitat, es donaran forces restriccions de circulació al casc antic.
Hi ha veus i de fet el govern ja ho va proposar, una pi i Maragall peatonal. És un tema molt difícil en qüestió de com gestionar-ho des del punt de vista comercial, ja que aquests no ho volen. Però sí que seguint la idea que ho pugui ser en algun moment, precisament no entenem el perquè d’un aparcament a les hortes. De fet, la única consulta que es va organitzar referent a aquest carrer, el senyor Jordi Solé la va perdre, on la ciutadania i comerços van rebutjar la proposta d’arreglar l’avinguda i fer-la peatonal.
És tot un sense sentit. Si el fas al Parc de l’Estació, que de fet ja el tens fet, i et costaria la meitat de preu. Per què, doncs, el vols fer des d’allà? Creiem que és un punt en el què Jordi Solé s’ha equivocat.
- Tens alguna mania?
Sóc creient, tot i que no practicant, pel que quan tinc algun dia important acostumo a posar-me un penjoll amb la creu de crist, i així vaig més tranquil·la. També tinc la mania de no poder marxar de casa sense fer el llit, és impossible! És una mania que tinc des de jove. A més, també sóc de prendre molt cafè, potser me’n puc prendre uns cinc o sis al dia.
- Una APP que no hi pot faltar en el teu mòbil?
No m’agrada massa el mòbil, el porto perquè tinc fills, un nét i haig d’estar disponible, però la veritat és que no depenc d’ell, i cada vegada menys. L’ús que li dono és bastant limitat: trucades, WhatsApp, rebre e-mails… però no sóc d’aplicacions, jocs o un ús massa important. No m’agrada gens dependre d’una màquina!
- Què et sembla el Calderí?
Primer de tot, desitjar-vos molta sort amb el projecte! La publicació sempre és en positiu. Un nou diari és una nova eina per a la ciutadania, per disposar del màxim d’informació. De totes maneres, el que potser sí que trobo a faltar és una mica més de crítica. El que soleu publicar és en positiu, però de vegades la realitat no és ben bé així i demanaríem a la direcció del Calderí un punt més crític cap al govern, on les notícies no sempre són tan maques com semblen. Al marge d’això, sou un equip jove que crec que ho esteu fent molt bé, esteu molt a sobre amb els escrits de les agrupacions polítiques i això a nosaltres ens ha posat molt les piles. Cal altre mitjà ens ha pres amb tanta consideració com el Calderí, i és quelcom molt important. Per tant, estem molt contents amb el Calderí!