Un cafè amb Carla Millán, 2a portaveu del PSC de Caldes de Montbui

Molt puntual, arriba a les 10:28h al Bar Canaletes i es demana un cafè americà amb gel. Ve de carregar gots per l’Escaldàrium, una festa que l’apassiona i mai vol perdre’s. Tot i néixer a Barcelona, viu a Caldes des dels 11 anys i diu de la vila que té “alguna cosa pròpia que fa que no hi vulguis marxar”. Professional de la comunicació, li agrada passejar amb el seu gos i viatja sense parar. Sense la música no funciona. Tot plegat costa 1’40€.

TEXT | I. HIJANO   IMATGE | Carla MIllán, segona portaveu del PSC Caldes de Montbui, durant l’entrevista pel Calderí.> M. CLAPERS
  • Com valores la gestió política d’aquesta primera meitat?

Bàsicament, la valorem de manera bastant continuista. En els últims anys, realment no han fet cap gran canvi. Sincerament, per nosaltres no hi ha massa diferencia entre aquests dos anys o els quatre anteriors. Creiem que la problemàtica que tenen és que estan acomodats. Sí que s’han basat molt en unes polítiques d’inversió, estructura, via urbana… més que per apostar en polítiques de caire social. Han agafat un model de gestió d’inversió i d’imatge i no de polítiques innovadores o intentant anar més a l’avantguarda del que es fa avui en dia.

  • Quina proposta important queda per fer (o s’està fent)?

Crec que caldria re-formular tot l’àmbit social de Caldes. Fer-lo més senzill, burocràticament més simple per tal que la ciutadania tingui fàcil accés a totes aquestes polítiques socials i fer-lo més transversal. Al final, serveis socials no és només serveis socials, sinó també habitatge, serveis a les persones grans, educació, joventut… Tot l’àmbit social necessita tenir més coherència en ell mateix, ser la gran aposta, ja que al final és el pilar fonamental d’un poble i el que hauria de regir-nos com a màxima prioritat per sobre de totes les altres matèries. Ara mateix, caldria que fos el punt fort, no només perquè estem sortint d’una crisis econòmica sinó perquè hauria de ser el punt amb més reforç, punt on s’intentés buscar més projectes que permetin millorar socialment. Al final, l’àmbit social implica també la dimensió econòmica, “empoderant” i enfortint a la ciutadania a nivell formatiu.

  • Què hi trobes a faltar a Caldes?

Trobo a faltar que hi hagi més igualtat dins el municipi. Tenim molts barris, districtes, urbanitzacions,… i falta quelcom que els permeti ser més homogenis, amb més moviment dins de cada un d’ells. Ens encanta tenir un centre fort i potent, de fet és quelcom que ens caracteritza com a municipi d’altres que no tenen un nucli urbà cèntric, però cal que tots els barris comencin a moure’s més. En els barris hem anat perdent les associacions de veïns, més eixos comercials… els manca el seu propi espai social, entitats o moviment que el faci natural.

  • Què canviaries de Caldes?

Canviaria moltes coses. Per una banda, l’oferta cultural i d’oci tant juvenil com general. A nivell més tangible canviaria qüestions sobre la neteja d’espais i via pública, com les voreres massa estretes, millorar l’accessibilitat dels carrers…

  • On portaries a algú que visita Caldes per primera vegada?

Reconec que acostumo a portar tothom a darrera de l’església, a veure les hortes. Fem el caminet que va fins el camí de l’Esclop i visitem els dos safaretjos. Lògicament, sempre acabes ensenyant el casc antic, però també els acostumo a fer pujar a La Pedrera.

  • Defineix Caldes amb una paraula

Caldes és únic, té moltes coses molt pròpies. Crec que al final t’acabes fent amb un caràcter propi. Jo no vaig néixer a Caldes i trobo que quan arribes potser costa acomodar-s’hi, però després no te’n vols anar.

  •  Com valores la data i la pregunta del Referèndum?

Crec que la data l’han escollit sense cap criteri, de manera que podia haver estat qualsevol altre dia. El kit de la qüestió no és tant la data o la pregunta, sinó com es planteja el procés. La nostra pregunta sobre l’avinguda Pi i Maragall, per exemple, tenia més legitimitat que la pregunta de l’1 d’octubre. O sigui que al final, la nostra prioritat es basa en el fonament legal de tot plegat. Quina pregunta o data han escollit? Doncs el que han volgut. Un referèndum no és alguna cosa que hagis de fer unilateralment ni d’una forma totalment auto-gestionable. Jo l’anomeno de “tupper” perquè no és res seriós.

Considerem que hi ha una manca real de voluntat i que tot acabarà amb unes eleccions autonòmiques, ja que si realment t’ho prens seriosament, intentes parlar amb el cap d’Estat i no fas una simple reunió que crec que va ser de dos hores farà més d’un any.

Ara mateix, els propis tècnics del Parlament han tirat enrere tot el reglament sobre l’1 d’octubre, per tant, no es té cap legitimat ni reconeixement, no es té un pacte acordat amb el govern ni tampoc s’estan complint amb cap dels acords aprovats al parlament en matèria de pressupostos, d’habitatge, de feina…

El referèndum per nosaltres hauria de ser sobre quin és el model d’estat general. La nostra defensa és de modificar la constitució cap a un país federal. Aquesta és la nostra voluntat. Referèndum? Sí, però pel canvi de model de tot Espanya, no només de Catalunya.

  • Com vas començar en política i perquè?

Vaig començar força jove. Els meus pares es van conèixer al sindicat, la meva mare ha militat tota la vida, de manera que ho he viscut de sempre a casa. Però la meva mare mai ens ha marcat què havíem de pensar políticament, sempre han estat molt oberts. El meu germà i jo vam créixer en la mateixa família, i ell no està gens posat en política. Quan estudiava el batxillerat, vaig començar amb els moviments estudiantils i als 18 anys vaig començar a militar. Vaig començar a joventuts, i de fet he estat militant a Caldes fins i tot quan he viscut fora.

  • Com et definiries?

Em definiria com a algú que li agrada trencar els motllos, sóc força crítica. Al final, quan ets jove i estàs a la política o en un àmbit reivindicatiu, si no ets una mica la que trenca els esquemes o que no té problemes en ser original, no podràs deixar de ser part del ramat. Sempre hem fan la conya que sóc “d’associar-me” de manera natural, perquè sempre m’apunto a tot.

  • Un indret per descobrir de Caldes?

Crec que El Farell. Tenim un gran espai de natura, un entorn impressionat amb totes les vistes de Caldes i crec que és clarament un valor afegit del municipi. És realment un lloc per descobrir, un lloc on potser no hi acostumes a anar.

  • Un record d’infantesa vinculat a Caldes?

El meu primer Escalàdrium. Vam anar-hi amb la colla quan tenia 11 anys aproximadament i em vaig quedar realment molt impressionada! Des d’aleshores, tinc la petita obsessió de convidar a tothom qui conec a l’Escaldàrium i casa meva es converteix en un hostal durant aquells dies! Recordo el meu primer Escaldàrium i preguntar-me: “Què nassos fan aquests calderins, amb una història de bruixes, La Godra…?” Era molt joveneta i em va impactar molt. Recordo arribar a casa totalment molla i de dir-li a la meva mare: “Mira, això és típic a Caldes!” Reconec que m’enyoro quan no he pogut estar a l’Escalàdrium. És una festa que m‘agrada molt i no m’agrada perdrem.

  •  Practiques esport, on?

Reconec que no, perquè sóc un desastre. Viatjo molt i aleshores és molt difícil que pugui tenir un esport de rutina. Si que és veritat que camino moltíssim i el que faig és passejar-me durant hores allà on sigui a un ritme ràpid. El calçat esportiu van sempre a la bossa! Ara volia aprendre a practicar ioga per poder fer-ne allà on fos, però amb aquests horaris és força complicat.

  • Què fas en el teu temps lliure?

Ara mateix dedico tot el meu temps lliure al món associatiu, especialment al juvenil. Formo part de diverses entitats, també sóc al Secretariat del Consell de Joventut d’Espanya, la qual no considero una feina perquè és més aviat un voluntariat. No paro entre el Sindicat, el Consell, el partit, les joventuts i el Projecte Mexcla’t, que ha organitzat la Via del Pintxo aquí a Caldes. Del poc temps lliure que em queda del “temps lliure”, acostumo a intentar passar-lo amb el meu gos i la meva parella, que també s’ho mereixen!

  • Quin és l’últim concert que recordes?

L’últim que recordo va ser al de la festa d’entrega de premis d’aquesta edició de la Via del Pintxo, amb “La República Rumbera”.

  •  Estàs enganxat a alguna sèrie de TV?

Sí, sóc molt de sèries! Reconec que a casa som de series i de pel·lícules, però no de televisió (de fet, no en tenim a casa!). Vaig començar a ser una friki de les sèries quan vaig estar convivint amb cineastes. Ara estic veient “The Get Down,” que tracta de la lluita del col·lectiu afroamericà a Nova York, i també “The Young Pope”. També en veig d’espanyoles, com “El Ministerio del tiempo”, però sí que sóc més aviat de sèries alternatives.

  • Un viatge per fer?

Viatjo molt per feina, i quan puc, per plaer. Un viatge que tinc pendent és el nord dels països escandinaus a veure les aurores boreals. És el meu viatge fetitxe!

  • Un llibre que recordis especialment?

Doncs, hi ha un llibre que es diu “Cosas que los nietos deberían saber”, Mark Oliver Everett, un cantant d’Eels, que és una banda americana. Al personatge li ha passat de tot a la vida i el llibre descriu la seva història. Acabes entenent la relació dels deus discos amb la seva pròpia història. És d’aquelles persones que després penses: “Si ell ho ha superat, això meu no és res al seu costat!”. Me l’he llegit un parell de vegades, de la última no fa tant. És un llibre que tinc de capçalera.

  • Tens alguna mania?

Moltes! Sóc una friki del material d’oficina i tinc la necessitat d’ordenar-lo per colors. Porto el típic estoig de colors i quan el deixo a algú i els torna a posar com vol, em poso molt nerviosa i necessito col·locar-los bé. Endreço els pòsits per alçades i també compro moltes llibretes! Però només em passa amb el material d’oficina, perquè amb la roba, per exemple, sóc un desastre. Una altra mania és que puc sortir de casa sense el mòbil carregat de bateria i no puc aguantar els dissenys mal fets… a vegades he fet cartells gratuïts només perquè no fossin tant anti-estètics!

  • Una APP que no hi pot faltar en el teu mòbil?

Spotify, sense dubte. No puc anar pel món sense música, ho passo molt malament. De fet, quan s’esgota la bateria del mòbil, pateixo més per la música que per no poder estar en contacte. Treballo amb el mòbil, en tinc dos. I reconec que per mi és una eina imprescindible. Si me’l deixo a casa, torno a buscar-lo!

  • Què et sembla el Calderí?

La veritat és que em va alegrar molt, perquè considero que teniu un format molt nét i visual, m’agrada molt la línia visual i estètica. M’agrada molt la secció de l’entrevista, ja que reconec que sempre acostumo a llegir-me les entrevistes dels diaris (de fet, sempre començo a llegir-me’ls pel final!). També crec que està molt bé que al final hi estiguin implicats els agents del poble: des d’entitats a agrupacions polítiques. M’agrada molt.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss