Arran l’estudi arqueològic realitzat al cap romà de marbre blanc trobat en les excavacions de la plaça de la Font del Lleó, es confirma que es tracta d’una representació a Apol·lo, fill de Zeus, i no a una deessa de l’aigua com havien apuntat les hipòtesis inicials.
Entre les primeres conclusions, s’hi afegeix també un coneixement aproximat de la seva procedència: un marbre de l’illa de Paros (Grècia) realitzat en un taller de Roma durant la primera meitat del segle II D.C. Segons la mitologia grega, Apol·lo és el deu de la medecina i la curació, fet que reafirma les conclusions de Pere Lluís Artigues, director de l’equip d’excavació, i de Carme Miró, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que rebutjaven l’austeritat de les piscines calderines, i que aquestes tenien una finalitat salutífera, a diferència de les termes d’altres ciutats, on eren usades com a acte social, a més del motiu higiènic.