Ara fa dos anys que es va iniciar el mandat actual. Valorar aquest període de la vida política calderina sense fer esment al pàrquing de les hortes seria obviar el tema que ha esdevingut central i, per què no dir-ho, únic a la nostra vila. Estem sens dubte doncs davant d’una política monotemàtica.
Que si el pàrquing es fa en una zona d’especial protecció, que afecta un espai amb una importància cabdal pel nostre poble, que si l’adjudicació de l’obra pot acabar sent un veritable desgavell… Són moltes les preguntes que es plantegen davant de la tossuderia de l’equip de govern.
Però avui, valorant l’acció política, d’aquesta meitat de mandat no ens agradaria entrar en petits detalls, sinó anar a buscar el mínim comú denominador (MCD) que defineix, denomina i domina la nostra política local.
Aquest MCD és: L’alcalde no hi és. Ep!, això no vol dir que no tinguem alcaldes accidentals… en tenim d’accidentalitat…. tota la que vulgueu i més. Així doncs, resulta que una persona que és escollida per ser Alcalde sembla que no vol ser-ho. Diem “sembla”, ja que el joc de la deducció lògica sempre és imperfecte, però si ens aferrem als fets (a la trista realitat) no podem concloure res més que al Sr. Alcalde no l’hi agrada, no vol ser Alcalde i l’hi és igual ser-ho, mentre pugui fer altres coses (Europa) que sí que l’hi agraden i que és el que realment el motiven. Això ja ho sabiem. En cap cas ho va negar durant la campanya electoral que marxaria a Europa. Però no és ben cert que no va trigar gens en agafar altres responsabilitats que l’allunyarien del nostre poble. Tot és legal. Amb alcaldes accidentals i amb delegacions de responsabilitats i funcions, tot enllestit. Però és legítim? Volem dir, és això un Alcalde amb majúscules? És això el que s’espera d’una persona dedicada al seu poble com entenem que hauria de ser un Alcalde? Evidentment des del nostre punt de vista, que comparteixen molts dels calderins, no és el que s’espera de la figura de l’Alcalde.
La pregunta que si el fet de l’absència de l’Alcalde està afectant o no el dia a dia de l’acció de govern ens porta a una resposta absurda. Si és que sí, que plegui. Si és que no, què coi hi fa si ja s’ho fan sense ell? La realitat és que l’abandonament de les seves funcions segurament afecta a un govern que cada cop està més descentrat, desorientat i que comet errors i més errors.
A Caldes després de dos anys tenim un Alcalde de plasma. Ell mateix justifica la seva llunyania dient que actualment els mitjans electrònics permeten estar en contacte, enviar e-mails, fer vídeo conferències…. Vaja…. un altre denominador comú amb els polítics llunyans al seu poble: EL PLASMA.
