
Un bicampió del món calderí
- 05/06/2017
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Esports
- 1
Rafa Tibau ha fet del bike-trial el seu ‘modus vivendi’ tot i que no ha deixat mai la carrera professional de banda
IMATGE | Rafa Tibau fent bike-trial a la vora del mar, en una espectacular imatge.> CEDIDA
Arribar a l’excel·lència en l’esport no és fàcil i requereix dedicació completa, esforç personal, sacrifici i una bona dosi de talent. Aquest és el cas del Rafa Tibau (Caldes de Montbui, 1992), que amb només 25 anys ja ha estat dues vegades campió del món de bike-trial, una modalitat que cada vegada creix més en adeptes al nostre país.
El Rafa va començar amb només 11 anys com a pilot de trial en bicicleta com una afició més, dedicant part del temps lliure a la pràctica de l’esport. “A la família som molt d’esports d’aventura, però ningú havia fet ciclisme. Vaig ajuntar-me a l’escola amb gent que practicava un dia a la setmana com a extraescolar i a poc a poc vam començar a fer campionats com la Copa Osona i després el Campionat d’Espanya, on no ho vam fer malament” explica l’esportista, que va començar en l’hoquei patins.
“Amb la bici vaig descobrir l’adrenalina diària i una motivació major”
Amb 15 anys fa un pas més per entrar a formar part del CTER (Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès), centre adscrit a la Federació Catalana de Ciclisme, on comença a desenvolupar la seva carrera professional. “Amb la bici vaig descobrir l’adrenalina diària i una motivació major” remarca. Paral·lelament segueix amb els seus estudis, acabant amb la carrera de farmàcia, feina que l’ocupa en l’actualitat amb el projecte ISDIN Sun-Lab per a la foto-protecció solar dels nens.
Tibau va seguir amb l’evolució sense pensar a passar-se al motor, tot i venir d’una família molt coneguda per aquest aspecte: “el meu pare va regalar-me una Sherco –moto de trial fabricada a Caldes-, però no va acabar-me de convèncer, ja que m’era més fàcil entrenar amb els amics en bici”.
IMATGE | El Jitsie és l’equip al que pertany el calderí.> CEDIDA
IMATGE | El pilot en una competició a Barcelona.> JITSIE TRIALS
Amb només 19 anys, al 2012, va aconseguir el primer campionat del món de bike-trial, però això li va causar un buit, ja que “quan ho aconsegueixes et preguntes: i ara què? L’experiència et crea com un buit, perquè portes un munt d’hores i entrenaments per aconseguir-ho i un cop ho fas no canvia res. Només penses a tornar a guanyar-lo”. Tot i la importància del mundial, el seu títol més significatiu va ser el Campionat d’Europa Junior, el primer internacional que va aconseguir, on va arribar operat d’apendicitis i molt baix de forces, després de mes i mig ingressat a l’hospital. “Estava preparat per guanyar-lo, però l’operació va trastocar els plans i vaig arribar molt fluix a la competició. El dia de la prova va ploure i ho vaig fer molt bé, aconseguint la victòria” explica rememorant el dia.
El bike-trial és un esport del qual és difícil viure, tot i que no impossible, buscant recursos fora de les competicions. Pel Rafa, tot i no ser el seu mode de subsistència, sempre ha tractat d’arribar a l’excel·lència i ha agafat com a referents a primeres espases mundials, com el César Cañas, Dani Comas i “com a persona Abel Mustieles” amb qui ha viatjat molt i els uneix una gran amistat.
Sense haver deixat mai de banda els estudis i la seva carrera professional, el pilot confessa al Calderí que “aviat marxaré a fer un màster a Anglaterra i la meva intenció és intentar compaginar els estudis amb l’esport d’alt nivell. És l’única forma de gaudir del trial sense esperar una recompensa econòmica. Si vius d’un esport, es fa massa dur el fet d’entrenar”, un gran referent pels que comencen.
Actualment al número sis del rànquing UCI, amb un palmarès amb dos campionats del món, un europeu junior, cinc espanyols i sis catalans, encara té somnis per complir i un d’ells seria “aconseguir que l’esport fos olímpic per consolidar el seu creixement. M’hauria agradat que pel 2020 entrés a les olimpíades, perquè una vegada ho faci, l’esport es professionalitzarà i la gent es podrà dedicar en cos i ànima, fent pujar el nivell”. Tanmateix no s’entén gaire que el trial no en formi part, però amb el BMX com a referent, tot està per veure i potser en un temps, podrem parlar d’una medalla d’or per Caldes de Montbui en bike-trial.