Trenta anys fent castells, fent poble

03/11/2026
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat Cultura
0

> Mireia Clapers

Aquest diumenge 8 de novembre, els Escaldats celebren la Diada de la Colla Castellera a la plaça de l’Església; una sentida trobada de poble en el marc del 30è aniversari de l’entitat

IMATGE | Trenta anys fent pinya. En les sessions d’assaig setmanals, els Escaldats treballen en continuar assolint reptes i creant comunitat. > Q. PASCUAL

Els Escaldats de Caldes celebren tres dècades d’història, cultura popular i compromís col·lectiu. Nascuda el 1995, la colla ha evolucionat fins a assolir fites com el 7 de 7 i ha esdevingut un espai de trobada per a diverses generacions. La presidenta de l’entitat, Núria Solé, repassa els orígens i els reptes de futur, amb una idea de fons: fer castells és també fer poble.

– Com i per què van néixer els Escaldats, ara fa trenta anys?

La colla va néixer l’any 1995, durant la Capvuitada, quan un grup de persones del Ball de Diables, amb converses informals, van decidir començar a aixecar castells al nostre poble. Hi havia il·lusió i la voluntat de portar la cultura castellera a Caldes de Montbui.

– Quins moments expliquen millor aquests trenta anys?

El primer seria el naixement de la colla. El segon, la proclamació de Colla de 7, perquè va representar una fita important en la nostra evolució. I el tercer seria aquest trentè aniversari, amb fites com el 7 de 7. Però, per sobre de tot, hi ha un altre fil conductor: totes les persones que han format part dels Escaldats.

– Què ha canviat més des dels inicis?

Els castells són cada vegada més exigents i això requereix més preparació tècnica, més coordinació i més compromís. Però crec que el canvi més significatiu és la maduresa que hem anat adquirint com a colla. Hem après que créixer no significa únicament fer castells més grans, sinó també saber cuidar-nos, escoltar-nos i entendre que cadascú té un paper important.

“Al final, els castells cauen i es descarreguen, les fites passen i les temporades s’acaben. Però allò que construïm entre les persones és el que perdura en el temps”

Núria Solé

Presidenta de la Colla dels Castellers de Caldes de Montbui

– Què representa per a Caldes tenir una colla pròpia i que us hagin dedicat una plaça?

Crec que els Escaldats som una part important de la vida cultural i associativa de Caldes. Els castells són cultura popular, però també són una manera de relacionar-nos i de crear comunitat. Quan actuem, representem el nostre poble i portem el nom de Caldes arreu. És un orgull enorme i una emoció difícil d’explicar. Que Caldes dediqui una plaça als Escaldats és molt més que tenir un espai amb el nostre nom. És sentir que la feina feta durant trenta anys, les hores d’assaig i les il·lusions compartides formen part de la història del poble. Una plaça és un espai de trobada. M’agrada pensar que aquest nom ens recordarà que els castells també són això: trobar-nos, compartir i fer poble.

– Què ha significat assolir el 7 de 7 en l’any del trentè aniversari?

És una fita molt important perquè representa el resultat de molts anys de treball i evolució. Assolir aquest nivell en l’any del trentè aniversari té un significat especial. És una manera de celebrar d’on venim i demostrar que continuem tenint il·lusió i ganes de créixer. Per a mi, però, l’èxit no es pot mesurar únicament en alçades. També es mesura en la capacitat de mantenir una colla viva, amb una bona base social, amb canalla, amb gent compromesa i amb ganes de continuar treballant plegats. El 7 de 7 és una fita castellera; haver arribat fins aquí com a colla, trenta anys després, és una fita humana i col·lectiva.

– Quins són els principals reptes de la colla per als pròxims anys?

El gran repte és continuar creixent sense perdre allò que ens fa ser els Escaldats. Volem continuar millorant i consolidar els nostres castells. Però això només serà possible si tenim una base social sòlida, amb participació i capacitat d’acollir noves persones. També hem de garantir el relleu generacional i disposar d’espais adequats per als assajos i per a la vida associativa.

– Quan d’aquí a trenta anys es torni a parlar dels Escaldats, què t’agradaria que s’expliqués?

M’agradaria que d’aquí a trenta anys es pogués dir que aquesta va ser una etapa en què vam saber mirar enrere amb orgull, viure el present amb compromís i preparar el futur amb il·lusió. Que vam fer bons castells i vam assolir fites importants, però que, sobretot, vam saber cuidar les persones i mantenir viu el sentiment de colla. Perquè, al final, els castells cauen i es descarreguen, les fites passen i les temporades s’acaben. Però allò que construïm entre les persones és el que perdura.