La nova proposta manté l’essència de Nancy Whiskey, amb l’inconfusible repertori musical irlandès, de taverna i amb l’humor de sempre. Però, en aquest cas, “hi haurà una dosi extra de narrativa”, explica Ramon Solé. A més, continua el músic calderí, “tocarem cançons que no hem tocat mai, o molt poques vegades, i explicarem històries que el públic habitual no creiem que les coneguin”. D’entre el repertori d’anècdotes, algunes cançons tristes i també melodies alegres, el trio musical busca generar una estona confortable d’escoltar històries que expliquen el caràcter irlandès, però també el caràcter més universal: “Creiem que el públic se sentirà identificat amb moltes de les coses que explicarem”.