L’habitatge és una de les principals preocupacions de moltes famílies i també una de les grans qüestions polítiques del nostre país. A Caldes ho sabem: els preus dificulten l’emancipació dels joves, compliquen que moltes famílies puguin continuar vivint al municipi i fan patir a moltes persones dependents.
Davant d’aquesta realitat, cal parlar de què s’ha fet i també de qui i què s’ha bloquejat.
Des del Govern de Pedro Sánchez s’han impulsat mesures com la primera Llei estatal pel Dret a l’Habitatge, la regulació dels lloguers en zones tensionades, el Bo Lloguer Jove, els avals per facilitar l’accés a la primera llar i diferents programes per ampliar el parc públic. Aquest 2026 s’ha aprovat també el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, amb 7.000 milions d’euros per construir i adquirir habitatge, rehabilitar i facilitar-ne l’accés.
A Catalunya, el Govern de Salvador Illa ha situat també l’habitatge com una prioritat: ampliació del parc protegit, adquisició d’habitatges, mobilització de sòl i rehabilitació. Segons les dades del mateix Govern, ja hi ha 45.551 habitatges en procés dins dels objectius del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge i 4.696 habitatges adquirits en dos anys per incorporar-los al parc protegit.
I, mentre es posen recursos i eines sobre la taula, també hem vist com aquestes polítiques es troben una vegada i una altra per part dels partits de dretes. L’últim exemple és d’aquesta mateixa setmana: el Congrés ha rebutjat dos decrets d’habitatge “Mari Carmen” amb els vots de PP, Vox i Junts. Entre les mesures hi havia la protecció davant determinats desnonaments, la pròrroga dels lloguers, regulació dels lloguers de temporada i habitacions.
No és un fet aïllat. La política d’habitatge dels darrers anys ha estat marcada pel bloqueig constant de la dreta. I cada vegada que s’intenta avançar, les majories parlamentàries determinen fins on es pot arribar.
Per això, quan parlem d’habitatge a Caldes, també parlem de política: de quines eines tenim, de quins recursos posem. I per això és important que el nostre vot serveixi per garantir majories que protegeixin el dret a l’habitatge i no contribueixin a perpetuar un problema que afecta cada vegada més persones.