La Festa Major: segles de canvis i vinculació amb l’Aplec del Remei

> Publireportatge de l’Ajuntament de Caldes de Montbui

Dissabte 10 d’octubre, el Museu Thermalia inaugura l’exposició “Records de la Festa Major calderina”, comissariada per Laia Soler Moreno, que revela la història i l’evolució de la festa a la vila des del segle XVII fins a l’any 1979

IMATGE | D’arreu de la contrada arribaven carros que formaven una llarga caravana al Passeig del Remei. Portaven un ciri lligat a la barana i un feix de llenya seca darrere.  Fons Anita Gispert Vila (1919).  Arxiu Municipal de Caldes. 

 

Les festes majors existeixen a Catalunya almenys des de l’època medieval. En el cas de  Caldes de Montbui, les primeres dades documentals situen la celebració a la segona meitat del segle XVII, quan tenia lloc cada 11 d’agost, coincidint amb la diada de Santa Susanna i vinculada a la seva confraria. 

Aquella festa, però, té poc a veure amb la que avui omple els carrers de la vila. Al llarg de més de tres segles, la Festa Major ha canviat de data dins del calendari festiu, d’entitats organitzadores, motivacions per a la celebració, model d’activitats i fins i tot de significat. I en aquesta evolució hi ha un element especialment singular: la vinculació amb l’Aplec del Remei, una tradició encara més antiga que, durant molt de temps, va ser més popular que la mateixa Festa Major.

Aquesta i d’altres curiositats són les que recull “Records de la Festa Major calderina”, la nova exposició del Museu Thermalia, que s’inaugurarà aquest dissabte 10 d’octubre amb una visita guiada a les 11 hores a càrrec de la comissària, Laia Soler Moreno, doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora. 

La nova mostra, que es podrà visitar fins al 10 de gener del 2027, és el resultat  d’una recerca d’any i mig de dedicació, que va començar a partir de la col·lecció de programes de Festa Major de Raimundo Garcia Carrera, gran coneixedor de la història de Caldes, i que s’ha completat amb fonts documentals de l’Arxiu Municipal de Caldes de Montbui. “La idea inicial va donar pas a una recerca amb  l’objectiu d’aclarir alguns interrogants que, al llarg dels anys, han envoltat la Festa Major i, alhora, descobrir com ha evolucionat la celebració amb el pas del temps”, explica l’Anna Monleón, directora del Museu Thermalia.

En concret, l’exposició se situa en un marc històric que comprèn les etapes més desconegudes de la festa calderina. “S’ha optat per explicar la festivitat des dels seus orígens -vinculats a Santa Susanna- fins als anys de la dictadura franquista”, explica la comissària de l’exposició, Laia Soler Moreno, mentre assenyala que dins d’aquest període també s’hi emmarca el segle XIX, “una època determinant en la qual van proliferar les societats recreatives, que van tenir un paper preeminent en l’organització de la festa”, afegeix. 

 

ELS INICIS: LA FESTA SE CELEBRAVA A L’AGOST PER SANTA SUSANNA
Pels volts del segle XVII, la Festa Major de Caldes de Montbui se celebrava per Santa Susanna, l’11 d’agost, i era organitzada amb motiu de la seva cofraria, amb una processó i un ofici litúrgic com a actes centrals.

Anys després, la festa va ser traslladada al quart diumenge de setembre per aprofitar la temporada de més afluència de banyistes als establiments termals. “En aquells anys, la festa coincidia amb la diada de Santa Majestat”, apunta l’experta, mentre explica que la nova data es va mantenir fins al 1861, moment clau en la història de la celebració al municipi: “Aquell any es va produir el tercer i últim canvi de data de la Festa Major”. El consistori va prendre la decisió de traslladar la festa del quart diumenge de setembre al segon diumenge d’octubre. I el motiu, tenia nom propi: L’Aplec del Remei. “La iniciativa responia a l’objectiu que la festivitat coincidís amb l’Aplec del Remei, la festa més popular que se celebrava a Caldes”, assenyala Soler. Una decisió que explica, encara avui, que la Festa Major té lloc en el mes d’octubre.

 

UNA FESTA FORMADA D’ACTES PRIVATS FINS  A LA DÈCADA DELS ANYS 70 

A finals del segle XIX va sorgir amb força un corrent d’associacionisme que es va estendre arreu de Catalunya i, en l’àmbit local, es va traduir en l’aparició de diverses societats recreatives, de caràcter privat. I aquestes, van adquirir tot el pes en l’organització de la majoria dels actes festius. “Existien poques opcions d’oci, de manera que les entitats es fundaven amb l’objectiu de d’oferir als socis espectacles teatrals, concerts i balls, especialment”.

Aquell concepte de Festa Major dista molt de l’ideari actual: un programa d’activitats nodrit per les entitats i la cultura popular, però sota el paraigua de l’Ajuntament, que adquireix el compromís d’organitzar un ventall d’activitats gratuïtes i pensades per al conjunt de la ciutadania. “Aleshores tot eren actes privats amb molt poques opcions públiques, tret de les serenates nocturnes a l’aire lliure o l’encesa dels focs artificials”.

Durant la Segona República, la programació de la festa va començar a incloure actes com les activitats infantils, les sessions cinematogràfiques o les ballades de sardanes. Però l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) va estroncar tota celebració, donant pas a la dictadura franquista i la proliferació de misses i el culte a la Santa Majestat. “Es feien homenatges als caiguts del bàndol nacional i se celebrava anualment la “Fiesta de la Raza”, amb una missa en honor a la Mare de Déu del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil”, narra la historiadora. De fet, hi afegeix, “el Casino Caldense era l’única entitat recreativa oberta on gaudir dels balls, els concerts i el teatre, mentre que el Centre Democràtic va ser expropiat per les autoritats franquistes i la resta d’entitats van anar desapareixent”. 

Més tard, en la dècada dels anys 60 i 70 -especialment arran de la mort de Franco-, el model de Festa Major va anar adoptant un caire nou, més festiu i popular. En aquella època, Caldes va estrenar els seus propis gegants, la Guisla i el Farellàs (l’any 1964), i també van aparèixer més opcions per al ball arran de les primeres discoteques: Liverpool i Topper. “També a finals dels anys setanta l’Ajuntament va finançar el primer envelat, fins aleshores costejat per les societats recreatives de l’època”.

 

L’APLEC DEL REMEI: LA FESTA MÉS CELEBRADA PER A LA POBLACIÓ LOCAL

En el període que se situa la recerca històrica, i a partir del qual daten les fonts documentals més antigues en relació amb la Festa Major de Caldes de Montbui, l’Aplec del Remei ja era una festivitat plenament instaurada, àmpliament celebrada per a la ciutadania. “Diverses fonts asseguren que l’Aplec podria ser tan antic com la mateixa ermita, que es va construir en el segle XVI”, explica la Laia, mentre afegeix que “sigui com sigui, en el segle XVII ja era una festa de gran importància i popularitat arreu de la contrada”. Tant és així que la comissària de l’exposició, un cop finalitzada la recerca, la considera una de les festes més famoses a la vila: “Podem afirmar amb seguretat que, amb molta diferència, l’Aplec del Remei era més celebrat que la Festa Major, amb el qual no tenia cap vinculació, inicialment”.

Després de l’últim canvi de data, quan la Festa Major se celebrava el quart diumenge de setembre, “la festa estava força deslluïda, perquè la gent preferia reservar-se per a l’Aplec, quan es feia més dispendi: s’estrenava roba, es convidava familiars…”. Per tal d’evitar que la Festa Major desaparegués, l’Ajuntament va decidir que, en un únic dia (el segon diumenge d’octubre) se celebraria tot alhora: Festa Major, Santa Majestat i Aplec del Remei. Aprofitant la popularitat d’aquest últim, la Festa Major s’anunciava com a “les festes de l’Aplec” o directament “l’Aplec del Remei”, “cosa que pot causar certa confusió”, adverteix la comissària.  

Però l’acumulació d’homenatges a diverses divinitats en el mateix dia va forçar, amb els anys, a mantenir el culte a la Santa Majestat el segon diumenge d’octubre, i a retirar el de la Mare de Déu del Remei una setmana després. “Dit d’una altra manera: la Festa Major o l’Aplec del Remei se celebrava primer, i el que venia després era únicament la missa a la Mare de Déu del Remei”, aclareix la Laia. 

De tot plegat ha derivat que, actualment, Caldes de Montbui celebra la Festa Major la segona setmana d’octubre, mentre que el tercer cap de setmana del mateix mes se celebra la Capvuitada, amb l’Aplec del Remei com a acte central.  

 

CONÈIXER ELS ORÍGENS PER ENTENDRE I PRESERVAR LES TRADICIONS 

L’estudi i la recerca a la idiosincràsia de la Festa Major al llarg dels segles ha permès rescabalar informació valuosa per contextualitzar les societats de cada etapa i entendre el perquè de les tradicions. Una mirada enrere que descobreix les diferències de la celebració actual respecte a les primeres celebracions “i com, malgrat tot, alguns actes han perdurat i s’han mantingut com a elements que connecten la Festa Major d’avui amb la de generacions passades”, afegeix l’Anna Monleón. 

La recerca i l’exposició de Laia Soler són fruit de l’aposta i treball impulsat per l’Ajuntament, des de l’àrea de Memòria Local, que contribueix a recuperar i realçar el valor de la història local. “Ara que en sabem més sobre els orígens d’una festa tan antiga i arrelada al municipi, el nostre deure és realçar-la i atorgar-li la importància que mereix”, valora la regidora de Memòria Local, Carme Germà, en relació amb la tradició de celebrar l’Aplec del Remei: “Era la festa principal i no s’ha perdut mai malgrat el pas del temps; adaptant-se a cada època fins a avui dia, quan encara manté aquest caire popular i tradicional”. De fet, afegeix la Carme, “és el tret que ens diferencia de la resta de festes majors i pel qual celebrem la Capvuitada”. 

 

IMATGES | A dalt, programa de la Festa Major o Aplec de l’any 1924 (FONS RAIMUNDO GARCIA CARRERA). A Baix, sardanes a la plaça per l’Aplec del Remei (FONS JOAQUIM MARTÍ I RODÉS. ARXIU MUNICIPAL DE CALDES). 

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss