Un ornament amb potes

> Mercè Jorba 

 

Ja s’apropa Nadal…el comencem a tastar una mica? 

La nostra història comença en un petit poble ocult a les muntanyes nevades d’Alemanya. Explica la llegenda que, com cada any quan s’acostava el Nadal, tots els habitants del poble es dedicaven a netejar i a decorar casa seva per rebre amb tota cerimònia l’arribada de les festes nadalenques. Eren dies especials i les cases havien de lluir radiants. Així que la preocupació dels veïns era alegrar les llars amb una preciosa decoració nadalenca. Encenien infinitat d’espelmes que produïen una gran lluminària i penjaven diferents ornats de mil colors. Fins i tot posaven un arbre de Nadal al costat de la xemeneia, aquell mateix arbre que avui coneixem tots.

En una d’aquelles cases també hi vivia una família d’aranyes que, igual que els humans, anaven d’una banda a l’altra ordenant casa seva, netejant i decorant el seu espai, encara que ho havien de fer de manera sigil·losa, ja que havien de romandre ben amagades per no ser descobertes. Només quan els humans se n’anaven a dormir, les aranyes podien sortir dels amagatalls.

Aquella vigília de Nadal, van observar una cosa increïblement bonica. Es tractava de l’arbre de Nadal que havia posat la família, el qual posseïa una bellesa que mai no havien vist. Tenia boles de tots els colors, també flors fetes amb paper, i una il·luminació molt suau i càlida. Quin arbre tan bonic! Mai havien vist res semblant!

D’aquesta manera, meravellades per aquella preciositat, les aranyes es van dirigir cap a l’avet i van començar a jugar-hi entrant i sortint, pujant i baixant… Un munt de teranyines van començar a cobrir les branques. Com que els agradava tant, van decidir que hi volien posar la seva nova llar. Que bonica i nadalenca seria!

Així, mentre les aranyes jugaven, va arribar Nikolaus, -el Pare Noel d’Alemanya-, que es va trobar amb una escena que tampoc no havia vist mai. Aquell arbre estava decorat de forma molt estranya, amb un munt d’aranyes divertint-se sobre les branques, com si ningú no les veiés. Li va fer certa gràcia observar com jugaven i al mateix temps com el decoraven a la seva bonica manera. Nikolaus va quedar impressionat i va estar una bona estona al costat d’aquells animalons fins que va arribar l’hora d’anar-se’n. Encara tenia molts regals per repartir. En el fons ell sabia que no podia deixar-les així ja que, quan despertés la família, no estaria gaire contenta en veure que el seu arbre estava ple de bestioles i teranyines. No obstant, no volia robar aquella felicitat a les aranyes i els va preguntar si de debò volien viure allà. Davant la seva resposta afirmativa, Nikolaus va prendre una decisió. Va bufar dolçament i aquell alè màgic les va convertir en penjolls que decoraven l’avet i que el feien encara més bonic. D’aquesta manera, esdevingueren un dels accessoris típics dels ornats nadalencs de l’arbre.

Quan la família es va despertar es va trobar l’arbre de Nadal molt més bonic que la vigília, ple de diferents adorns que havien format les aranyes, i ple de regals que havia deixat Nikolaus. A partir d’aquell Nadal la família mai va deixar de decorar el seu arbre, i cada any ho feia amb més i més cura. Tot i això, el matí del 25 de desembre sempre apareixien nous ornaments màgics, com un regal més del seu estimat Nikolaus.

La llegenda explica que aquest va ser l’origen dels guarniments que posem a l’arbre durant les festes i que, quan no estem mirant, aquests es tornen a convertir en aranyes que juguen fins que Nikolaus, amb el seu alè fred i màgic, les transforma de nou en adorns tan bonics que res ens fa sospitar…       

Avui dia hi ha nombrosos tipus d’ornaments nadalencs, i cadascun té un estil diferent. I, gràcies a  Nikolaus les aranyes es converteixen en esferes, figuretes i estrelles, mentre que les teranyines es van convertint en les garlandes que avui acostumem a utilitzar per decorar l’arbre de Nadal.

Bon Nadal!

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss