Troballes arqueològiques a Can Rius revelen l’esplendor termal del segle XIX

> Redacció

Els darrers treballs de rehabilitació de l’antic balneari han descobert diverses banyeres del segle XIX i principis del XX

IMATGE | Les diverses banyeres trobades en el marc dels treballs a l’edifici de Can Rius van ser presentades, en roda de premsa, el passat 30 d’octubre. > Q.PASCUAL 

 

Les obres de rehabilitació de l’antic balneari de Can Rius han permès descobrir i documentar diverses banyeres i elements originals que daten de mitjans del segle XIX i principis del XX, un testimoni excepcional del passat termal i del paper destacat que va tenir la vila durant l’etapa d’expansió termal europea.

El seguiment arqueològic, dirigit per Hèctor Martínez Grau de l’empresa Antequem, S.L., s’ha desenvolupat entre finals d’agost i finals d’octubre, coincidint amb la primera fase del projecte de rehabilitació integral de l’edifici. Les feines han consistit en el desmuntatge dels elements afegits a partir de 1958, quan l’immoble fou ocupat per un orde religiós, i en un sanejament del terra per permetre el pas de noves instal·lacions. Aquest procés ha deixat al descobert restes amagades sota el paviment.

A la zona que posteriorment havia estat cuina i menjador del convent, s’han localitzat quatre banyeres amb forma de L, excavades directament al terreny i revestides de marbre, a les quals s’accedia per tres graons. En una altra estança s’ha identificat una cinquena banyera de característiques similars, i una sisena que ja es trobava visible i probablement, va continuar en ús durant dècades. Juntament amb un inodor ceràmic trobat a la mateixa planta, aquests elements es daten entre finals del segle XIX i inicis del XX.

Segons la documentació històrica i els plànols conservats, aquestes estances, orientades a l’hort o jardí (sobre l’actual Molí de l’Esclop), haurien tingut un accés privat i estaven destinades a la clientela més benestant del balneari, que va funcionar fins als anys vint o trenta del segle passat. Un plànol previ a la reforma religiosa de 1958-59 ja recull la presència d’aquestes banyeres.

Durant els treballs també s’han extret i conservat rajoles hidràuliques de finals del segle XIX i principis del XX, amb el segell de l’empresa Orsola, Solà y Cia, entre d’altres. Aquestes peces, de ciment pigmentat i premsades en fred, constitueixen un patrimoni protegit pel seu valor històric i per testimoniar la potència industrial catalana del moment. Fonts municipals confirmen que aquestes rajoles seran restaurades i reubicades en altres espais.

Les excavacions han permès treure a la llum unes banyeres encara més antigues, que s’ubiquen entre 1853 i 1867. En aquell període, els propietaris del balneari, la família Sans, van encarregar un ambiciós projecte de reforma a Miquel Garriga i Roca, un dels arquitectes més prestigiosos de l’època, amb l’objectiu de convertir Can Rius en un establiment de referència europeu. Tot i que el projecte original no es va executar completament, el seguiment arqueològic ha permès identificar diverses estructures relacionades amb aquella proposta.

D’aquest conjunt s’han documentat tres tipologies de banyeres: una revestida amb rajoles blanques de ceràmica i dos nivells d’inundació; dues banyeres més petites i encarades entre si; i un grup de tres banyeres mobles (dues de marbre i una de granit) que van ser reutilitzades al llarg del temps. També s’han localitzat restes de canonades, dipòsits i sistemes de canalització que coincideixen amb els plànols datats al voltant de 1860.

L’alcalde Isidre Pineda, la regidora de Patrimoni i Memòria Local Carme Germà, el director arqueològic Hèctor Martínez, la directora del Museu Thermalia Anna Monleón i el regidor d’Urbanisme Jordi Martín van presentar, a finals d’octubre, les troballes, destacant-ne “l’enorme valor patrimonial i històric” i la importància de preservar-ne els elements més significatius dins la rehabilitació de l’edifici.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss