Mª Dolors Pedragosa: “Em faria molt feliç que el meu pare pogués veure el club tal com és ara”

> Ivette Hijano

Filles de dos dels fundadors del Club Natació Caldes, la Isabel Margarit i la Maria Dolors Pedragosa van veure néixer el Club en els anys 50. Setanta anys després de la inauguració de la primera piscina, l’any 1956, les dues calderines recorden els inicis del “gran projecte de poble”, essent avui les dues sòcies més antigues que conserva el club

IMATGE | La Isabel Margarit, filla de Pere Margarit, i la Maria Dolors Pedragosa, filla de Francisco Pedragosa, comentant fotografies dels inicis del CN Caldes. > I.HIJANO

 

Arran de l’estreta relació de les seves famílies, unides per una forta amistat i grans conviccions, la Maria Dolors Pedragosa Fruitós (Caldes de Montbui, 1949) i la Isabel Margarit Torrent (Caldes de Montbui, 1950) van compartir el seu primer tram de vida, especialment marcat per esdeveniments que han estat cabdals en la història del municipi i que, en l’àmbit personal, van ser decisius en el transcurs de les seves vides. 

Veïnes des de néixer, expliquen amb nostàlgia com des de ben petites compartien confidències traient el cap per la finestra de les seves habitacions. En aquells anys de primera infància, les dues amigues també guarden el record d’escoltar els pares, que regentaven dues botigues situades al mateix carrer, conversar atabalats sobre com construir una piscina al municipi i accedir a l’aigua de la riera. “Jo era molt petita i no entenia res del que deien, però pensava: “Ja hi tornen a ser amb això de la piscina!” Ho recordo com si fos ara, estudiant amb arquitectes la manera d’omplir la piscina connectant-la amb la riera, que era molt més avall”, explica la Isabel. “Perquè, és clar!”, continua la Maria Dolors, “aleshores no existien els filtres com els d’ara, i calia buidar i omplir la piscina sovint”.

Aquell va ser l’inici del sorgiment del Club Natació Caldes entorn dels anys 50; la visió d’una colla d’amics, amants de l’esport, que amb el seu impuls i la perseverança de tot el poble, molt aviat es va transformar en un somni fet realitat: un projecte de poble i per al poble que, enguany, compleix 70 anys d’història.  

 

“La piscina es va convertir en el gran esdeveniment d’aleshores, ja que a l’estiu no hi havia res més, i tothom hi anava a passar l’estona, sigui a dinar, a prendre alguna cosa sota les moreres, o donar voltes entorn la piscina per veure com es banyaven uns pocs”

Maria Dolors Pedragosa

Filla d’un dels fundadors i sòcia més antigua del CN Caldes. 

 

“Els nostres pares eren grans esportistes, a casa sempre s’havia viscut molt l’esport”, explica la Maria Dolors, qui continua dient que “a la colla d’amics també hi havia l’exalcalde Joan Riba, qui va ser olímpic de Rem”, aclareix. “Uns per altres, es van anar engrescant a construir la piscina i van fundar el club de natació amb Joan Riba com a president”, continua la Isabel. Així, des de l’equip de govern i amb el suport de la ciutadania, es va emprendre el projecte de construcció de la piscina, el qual no va ser fàcil i va posar a prova la viabilitat de la iniciativa, així com la paciència dels fundadors: “Van donar-hi moltes voltes, i al final va ser possible gràcies a l’ajuda de tothom: recordo com van aconseguir fer el forat de la piscina, de 5 metres de profunditat, amb la col·laboració de molts pagesos, que hi anaven amb els seus carros i cavalls”, explica la Maria Dolors, qui remmemora aquella època amb especial admiració vers la tenacitat de les persones impulsores: “L’únic dia lliure del meu pare era diumenge, i el pla familiar dels diumenges era veure com avançava la piscina. Aleshores, tenien un objectiu clar: que grans i petits tinguessin l’oportunitat de practicar l’esport i aprendre a nedar”. 

Després d’un llarg temps de treballs, Caldes va celebrar la inauguració del nou equipament el 7 de febrer de l’any 1956, i des d’aleshores el club sempre ha gestionat les instal·lacions de manera ininterrompuda. “Nosaltres teníem 6 anys i allà vam aprendre a nedar, amb el pare de la Isabel, en Pere”, narra la Maria Dolors, qui també recorda els vestuaris antics “on trobaves la “tia” que guardava les criatures d’aquelles dones que volien donar-se un bany”. Però, sobretot, “la piscina es va convertir en el gran esdeveniment a la vila, ja que a l’estiu no hi havia res més i tothom hi anava a passar l’estona, sigui a dinar, a prendre alguna cosa sota les moreres o donar voltes entorn la piscina per veure com s’hi banyaven uns pocs”. En aquells anys, com era evident, poques persones sabien nedar, “però molt aviat ja érem més d’una vintena d’aprenents que, amb els anys, vam arribar a competir en l’àmbit estatal”, apunta la Isabel, guanyadora en tres ocasions al Campionat de Catalunya. 

De fet, els va ser tan imperiosa la fal·lera de la natació que, avui dia, l’aigua continua essent el seu refugi més preuat, després d’un llarg recorregut com a expertes nedadores i mestres professionals: “Amb només 18 anys i dos mesos de tenir el carnet de conduir, el pare em va comprar un cotxe a Cal Torrents, i la Isabel i jo ens vam plantar a Madrid per cursar la titulació nacional d’entrenadores”, explica la Maria Dolors, qui durant anys va ensenyar a nedar molts calderins i calderines, especialment, gent gran “que encara recorden les lliçons dins l’aigua!”. La Isabel, d’altra banda, va ampliar els seus estudis i va fer de professora d’Educació Física a l’Institut Manolo Hugué durant quaranta anys.

Amb el temps, el Club Natació va anar sumant seccions esportives (i persones sòcies més enllà del municipi, que avui supera les 3.200, entre socis i abonats). N’és un exemple l’equip de waterpolo, que va sorgir molt aviat (també conduït pel Pere Margarit), o la pràctica de l’hoquei a la vila, que va començar al club quan el germà de la Maria Dolors ho va proposar als fundadors. 

“El club era la vida dels nostres pares, era casa nostra”, continua la Isabel. De fet, el Pere Margarit va continuar guanyant medalles  de campionats de natació als quasi 90 anys. En concret, el 1974 va guanyar una medalla Olímpica a Montreal, quan aleshores tenia 72 anys. El mateix vincle ha estat sempre present en la família de la Maria Dolors, qui destaca l’evolució del club en aquests 70 anys d’història: “Estic molt contenta de veure que no s’ha perdut l’essència familiar; que allò que va començar amb tanta estima de tothom, continua vigent i ha crescut tantíssim. M’agradaria molt que el meu pare pogués veure per un forat el que és avui el CN Caldes, perquè el que tenim aquí, és molt bonic”, diu amb emoció la Maria Dolors. 

 

IMATGE | Imatge de l’equip de nedadors del CN Caldes a la dècada dels 60. > I.HIJANO 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss