Joaquim Campistron Téllez

> Mireia Clapers 

Professor jubilat i historiador

Sempre va tenir clar que es volia dedicar a la docència. Un cop jubilat, però, va iniciar una nova etapa centrada en la recerca sobre la figura d’un personatge oblidat de Caldes. De tracte amable i proper, defensa amb convicció la necessitat de recuperar la història i els valors com a eina per entendre el present.

IMATGE | J.SERRA 

 

 

“Conèixer la figura de Lawrence és un valor cultural i històric molt important per al poble”

 

 

– Què el va portar a especialitzar-se en la figura de George Lawrence?

Jo soc cristià i quan era jove vaig preguntar com va arribar aquí l’evangeli. Em van dir que va venir un anglès i que va muntar una escola amb les seves filles i que estava enterrat al sector dissident del cementiri, però no se’n sabia res. Quan em vaig jubilar vaig decidir investigar i conèixer al personatge. Vaig tenir la sort de poder contactar amb una besneta d’Anglaterra i a través de la documentació d’allà i el que jo vaig trobar aquí vaig anar teixint les peces del puzle i descobrir coses molt interessants.

 

– Com va sorgir la idea d’impulsar la Ruta Lawrence a Caldes?

Gràcies a l’impuls d’un pastor evangèlic que hi havia aquí Caldes, l’Adolfo, que em veia amb passió i perseverança per investigar. Arran d’investigar a Lawrence he pogut descobrir altres personatges com Josep Serracant Grañé, que va ser el puntal del Centre Democràtic, però també alcalde i regidor. Vaig descobrir l’amistat profunda que tenien entre ells i les famílies, tot i que, ideològicament parlant, no tenien res a veure l’un amb l’altre.

 

– Quina característica destacaria de Lawrence?

Era un personatge amable, però tenia una forta personalitat. Tot i la seva amabilitat, sabia enfrontar-se a les situacions i escapolir-se’n. Va venir aquí en una època, al segle XIX, amb les guerres carlines, i es va haver d’enfrontar amb els carlins però també amb l’estament polític i religiós del moment.

 

– Amb quin objectiu va crear la ruta de George Lawrence?

L’objectiu principal és treure de l’oblit al personatge, que va deixar empremta en el seu moment, però que va quedar oblidat. Saber el que va fer, amb les seves virtuts i els seus defectes. Conèixer el llegat d’un personatge que va arribar a fundar una impremta, un hospital, diverses escoles amb pocs anys. Lawrence era un buscavides, quan se li tancaven les portes per una via, buscava els recursos per unes altres. Hem d’aprendre dels que ens han precedit. Personatges com Lawrence, com d’altres que també hi ha hagut a Caldes, és un valor cultural i històric molt important per al poble i això s’ha de donar a conèixer.

 

– Diria que George Lawrence ha estat infravalorat per la història?

Crec que sí, era un dissident i penso que, fins i tot, va ser infravalorat per les mateixes esglésies evangèliques, però no crec que amb mala intenció. Pensem que va viure en un context de guerres i el personatge va quedar oblidat per tothom, però penso que s’ha de conèixer, ja que havia remogut consciències.

 

– Quines fonts o documents van ser més determinants en la seva investigació?

La Christina, la seva besneta, m’ha ajudat moltíssim. Ha vingut a Caldes quatre vegades i hem pogut conversar i compartir informació que ella havia anat descobrint. Hi havia gent que es dedicava a fer revistes per exposar l’Evangeli, però també formatives. El mateix Lawrence n’havia editat d’informacions acadèmiques. A través d’aquestes revistes he pogut anar omplint el puzle. Fa qüestió d’un mes vaig fer un bot a l’arxiu d’una Església evangèlica de Barcelona que tenen un bon arxiu i una bona biblioteca. Hi tenen enquadernades moltes revistes, i vaig trobar la denúncia de la Isabel Lawrence, la seva filla gran, explicant un episodi on ell i dues de les seves filles van estar a punt de perdre la vida per l’oposició, això em permet documentar que els fets van passar el 1889 i no el 1890 tal i com pensava abans, però encara he d’anar estirant el fil, per si trobo alguna cosa més.

 

– Ha detectat alguna idea errònia sobre G. Lawrence?

S’havia dit que va arribar a Caldes l’any 1873 a prendre les aigües, amb el temps, vaig descobrir que patia d’artrosi i tenia sentit, però a mida d’anar trobant peces de puzle, hi havia alguna cosa que no em lligava. A mesura que anava preguntant, vaig pensar potser va passar alguna cosa al poble l’any 1873. Un dia, passejant pel cementiri trobo una làpida que diu que està dedicada als defensors de l’atac carlí. Això em va fer preguntar si la cosa va per aquí, no tant per venir a prendre les aigües. La Cristina em va ajudar i vam trobar el document, a l’Arxiu de la Societat Bíblica Escocesa, que acredita que va venir a Caldes pocs dies després que es produís l’atac. És un informe del 1873, però no cita les aigües, cita la visita als ferits que hi havia hagut feia pocs dies per un atac carlí que s’havia produït al poble. Aquí es va poder desmentir allò que durant tants anys s’havia anat repetint. Això ho he contrastat amb altres historiadors que donen validesa a aquest document.

 

– També ha participat en la recuperació de la figura de Climent Cuspinera.

Cuspinera és un altre gran personatge oblidat de Caldes. El Xesco Camps, director de la Coral El Calderí, s’ha dedicat a investigar la part musical i em va encarregar la part biogràfica. Estem parlant d’un personatge de fama mundial, molt polifacètic. No només musicalment, hi ha quatre edicions de la Guia Cicerone de Caldes que són una meravella, la quantitat de dades que dona són excel·lents per posar en context els fets que van passar. La primera va ser, curiosament, del 1873, l’última del 1899, el mateix any que va morir. M’ha engrescat moltíssim, poder recuperar la seva música, recuperar els rigodons, trobar tota una quantitat de partitures a l’arxiu de Caldes ha estat fantàstic. Aquest any serà el 150è aniversari que es van cantar per primera vegada els Rigodons a la plaça de la Font del Lleó i estic molt content perquè s’està recuperant la història que va passar a Caldes.

 

– Com entra a formar part de la coral?

Durant l’època del procés ens trobàvem al Centre Democràtic i fèiem les nostres tertúlies i cantàvem cançons reivindicatives. Un dels companys em va animar a entrar a la coral. La música m’agrada, però no he sigut format per ningú. El sistema de la coral m’agrada perquè el director busca que et superis a tu mateix.

 

– Un racó de Caldes que sigui especial i per què?

Per mi és especial la plaça de la Font del Lleó. Jo soc nascut al carrer Bellit i la plaça és especial no només per la seva singularitat, per mi va ser la meva zona de jocs, anàvem a buscar l’aigua calenta per rentar-nos i per coure els llegums. La recuperació patrimonial que hi ha hagut a la plaça és una passada! Res a veure de quan jo era petit, però jo hi vaig gaudir moltíssim. Caldes té moltes coses maques, però també coses lletges. Formo part del grup de Caldeslletja, crec que està molt bé que hi hagi una veu crítica que ajudi a millorar el que no està tan bé, però Caldes té racons molt macos.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss