Partitures resistents a l’oblit

> Joaquim Campistron

 

     Enguany fa 149 anys que es té constància per la premsa barcelonina de l’època que es van cantar. Per la manera com està redactada la notícia, tot fa pensar que fou per primera vegada que es feia en públic. Era el 29 de juliol de 1876, a la Plaça de la Constitució (avui, Plaça de la Font del Lleó). Només feia tres anys del ferotge atac carlí que va patir Caldes, i que va poder repel·lir amb l’impagable ajut de forces militars i civils, tant de dins com de fora dela població, plantant cara als atacants amb fermesa i coratge. Cap el vespre d’aquell dia de juliol de 1876, tres anys després de l’atac, un grup de calderins (segurament només homes), cantaren amb emoció i determinació el que el mestre Climent Cuspinera havia composat per a l’ocasió. Es tractava d’uns rigodons en català que titulà “Heroisme”. Es van continuar cantant durant anys, fins que en fa prop de 90 van emmudir forçats per la sagnant tragèdia de la guerra civil i la dictadura que la seguí. Van reaparèixer ara fa un any, a la sala Noble de Can Rius i al Centre Democràtic i Progressista, despertant de la seva letargia sota els auspicis dels mestres Xesco Camps i Joan Bosch.

     La recuperació de la cantada el 2024 es deu a la troballa que sense imaginar-s’ho van fer el Joan Garcia i l’Antoni Graugés feia anys. Diuen que deuria ser el 1977 ó 1978 quan caminant per la Plaça de la Font del Lleó, es van topar amb una caixa de fusta entre les Termes Romanes i l’entrada a l’antic balneari de Can Rius. Al lloc, actualment hi ha l’escultura de la deessa Ceres. Què hi feia allà terra? Qui li deuria haver deixat? Un cop d’ull pels voltants sense veure ningú els va fer deduir que era abandonada. Com que formaven part del Patronat de Museus, i pensant que potser els podia fer servei, la deixaren en un racó del mateix Museu sense pensar-hi més. Dos anys després la van retrobar, i a l’obrir-la van veure-hi a primer cop d’ull uns papers vells. Tot seguit s’adonaren que no només eren documents antics: es tractava de partitures, i pel color i la textura del paper, semblaven antigues. És clar, les portaren a Escola de Música, i allà quedaren. Amb el temps van anar a parar a l’arxiu de la mà de l’esmentada escola o del mateix ajuntament.

     Sense poder-s’ho imaginar, aquella tosca caixa havia preservat durant molt de temps, i qui sap si fins i tot la més que probable pèrdua irreparable d’un tresor que és part de la important i rica història musical calderina. El compon un bon grapat de partitures manuscrites apaïsades formant quadernets cosits, tal i com es feia abans amb tot document. D’entre diversos autors, n’hi ha del mestre Anselm Clavé. El que és motiu de major alegria, però, són les de diverses composicions del mestre Climent Cuspinera. D’entre elles, la cirereta: les partitures dels Rigodons que el mestre va composar en homenatge als defensors de la vila de l’atac esmentat abans. Cada lligall està numerat, havent-hi la següent anotació: heroismo Rigodon dedicats en el atac de Caldas de Montbuy En 29 Julio 1.873 de Cuspinera (sic).

     A l’arxiu, el millor lloc on pot ser guardat tot document per les condicions adequades d’humitat i temperatura, van estar-s’hi molt temps sense veure la llum. Ben preservades dins de capses de cartó, tal i com mana el protocol arxivístic. Anualment hi ha un dia dedicat als arxius. En un de fa pocs anys, un vilatà va demanar veure-les. Aquella petició amb to un xic reivindicatiu seria el crit de llibertat que tornaria a treure de l’ensopiment les partitures de la caixa trobada feia anys. En el transcurs del temps, feliçment, es posarien públicament en valor els rigodons del mestre Cuspinera. Casa de les Trabucades, Rigodons, relat de l’atac i làpida funerària al cementiri són els quatre testimonis que recorden i mostren un fet històric capdal de la història de la nostra vila. No els deixerem perdre, oi?

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss