Des de la invenció de la càmera cinematogràfica, s’ha esdevingut una atracció visual fascinant i prominent fins al present. I ha estat també, una font inestimable a l’hora de recrear símbols que al·ludeixen a mons ficticis i narratives fantasioses o il·lusòries. Amb aquest avanç, ha provocat que s’expandís el camp de visió amb relació a les coses que ens envolten. En referència això, és quan es desplegaria tot un mapa configurat a dins d’una gamma simbòlica i on sovint, es projecten en la narrativa basada en fets reals, imaginats o ficticis. Destacaria així, i per excel·lència, la icona clàssica; la d’un ull a dins d’un triangle que és la representació simbòlica d’una suposada omnipresència que ens observa a tota hora. I talment així, és com ho afirmava un reconegut director de cinema en un antic interviu; en W. Wender que, tot i no creure en el més enllà, tenia la convicció d’un ull omnipresent observa la quotidianitat humana. En aquest fil, posaria a l’abast un exemple d’una interpretació senzilla i d’una experiència subjectiva i com ho és la revisió ocular usual a través d’un modern aparell tècnic disposat en una òptica. Consisteix, doncs, a albirar per un orifici una carretera situada en el bell mig d’un paisatge desèrtic i lluminós. La qüestió és posar l’atenció amb un globus acolorit en el qual, està situat en un punt d’un horitzó i on la línia d’aquesta carretera s’acaba. La finalitat, doncs, és la de calibrar el globus de la retina per mitjà de mantenir la vista fixa en uns fragments de segons i just, en aquest globus acolorit, que dona l’afecte, d’aterrar o enlairar-se en una planúria desèrtica; on es configura aquesta imatge a dins d’aquest enginy tècnic que, en un primer cop d’ull, fa l’efecte subjectiu i momentani, d’estar omnipresent en un paisatge inexistent, però, que a l’hora ha estat dissenyat només per revisar la vista. És a dir, hi ha una mera impressió de tenir el control absolut d’un paisatge diminut a l’aparell, però, que s’expandeix lluminós a l’instant d’observar-lo. A raó d’això, és amb l’obertura de les tecnologies emergents que prèviament digitalitzades; poden facilitar l’exploració d’altres planells i dimensions que donen la possibilitat d’estar en paratges sobredimensionats, però, que només existeixen i habiten de manera momentània a la imaginació. A partir d’aquí, i per extensió, sembla que s’obririen infinits interrogants en el moment de donar contingut en aquestes dimensions digitalitzades i que, per mitjà de capes encavalcades: s’alternen i es contraposen amb el mapa real de la vida quotidiana. L’únic misteri per esbrinar seria, doncs, la de com s’ha creat en el llarg del temps l’univers conegut i en el qual, està contingut el planeta Terra a dins d’aquesta dimensió incommensurable i que queda fora de l’abast d’aquesta dita omnipresència.
