Janna Lin: “Aquest llibre és una trajectòria personal del que he anat vivint en algunes etapes de la meva vida”

03/06/2025
0 comments
redacció
Categoria: Cultura
3

> Mireia Clapers

“Cròniques de Solitud” és l’obra poètica que presenta la calderina amb poesies senzilles i delicades que busquen la tranquil·litat

IMATGE | Janna Lin amb un exemplar del seu llibre, a la pl. de l’U d’Octubre. > M.CLAPERS

La calderina Jiabing Lin (Barcelona, 1997) ha publicat recentment un recull de poemes titulat “Cròniques de solitud”, Editorial Círculo Rojo, amb el pseudònim de Janna Lin, on reflexiona sobre la solitud, la introspecció i la recerca de la pau interior. La seva lluita per superar una depressió i l’ansietat, ens porta a endinsar-nos a la seva part més profunda i ens convida a aturar per un moment el temps, assaborir i viure la vida.

De què parles en els poemes?

Parlo una miqueta de la meva trajectòria personal. El meu psicòleg em va recomanar escriure com a teràpia. L’any 2018 em van diagnosticar una depressió i l’exercici d’escriure em va ajudar a exterioritzar els meus sentiments, per mi va ser catàrtic.

Sempre t’has sentit còmode escrivint poesia?

Amb poques paraules pots expressar moltes coses, sentiments i pensaments, i no necessites enrotllar-te molt o transmetre’ls feixugament. Amb la poesia em sento més còmode, tot i que també escric narrativa.

T’ha servit d’inspiració la natura?

Sí, tot i que hi ha moments en què m’he inspirat amb el bullici de la ciutat, de l’estrès. Hi ha poemes que tracten d’això, del fanatisme, del temps i també de coses com les relacions personals o socials que a mi em costen bastant gestionar. De tant en tant, anava a la muntanya i allà intentava exterioritzar aquests sentiments. Per a mi, aquest llibre és una trajectòria personal del que he anat vivint en algunes etapes de la meva vida.

T’has sentit arrossegada per la voràgine que vivim com a societat?

M’he sentit molt angoixada, estressada i molt incompresa. He patit com el fanatisme em feia sentir malament i em provoqués caure en trastorns com la depressió o el trastorn obsessivocompulsiu per la feina. Aquesta generació del segle XXI en la qual vivim amb tanta fugacitat i rapidesa fa que no tinguem temps d’assimilar la informació, les coses, la gent.

Escriure aquest llibre t’ha fet reflexionar sobre el pas del temps?

M’ha servit per ser conscient del que és la vida, perquè a vegades no ens n’adonem i anem tan ràpids que no assaborim la vida, no assaborim el pas del temps.

Què t’ha animat a publicar el llibre?

D’alguna manera, a conscienciar a la gent que hi ha persones, com em passa a mi, que tenim neurodivergències i que a vegades ens sentim incompreses, però també necessitem un suport. M’agradaria deixar empremta, “Cròniques de solitud” reflecteix com he viscut, al principi no ho pensava així, però crec que pot ajudar altres persones a sentir-se sostingudes. Jo he tingut sort de poder confiar en gent propera i professionals que m’han donat eines i m’han recolzat molt.

Per què esculls aquest pseudònim?

M’agrada el nom de Janna. Jo vaig néixer a Catalunya, a Barcelona, però he crescut a Caldes, em sento catalana, tot i que tinc genètica i ascendència xinesa i asiàtica, jo em sento d’aquí.

Si haguessis d’escollir un dels poemes del llibre, quin seria?

“L’important és el teu camí”. És com un mantra que t’avisa que la vida no es tracta d’anar de pressa. No es tracta de no parar, de no viure-la, sinó que cadascú necessita el seu temps, les seves pauses i que no hem de viure volent ser altres persones. Hem de ser nosaltres mateixes i, per mi, és com fer-me entendre i, també, transmetre que l’important és el teu objectiu, ser sincer amb un mateix i seguir el pas que el teu cor et dicti.

Tens en marxa un nou projecte?

Sí, es titula “Camins d’alliberament”, si tot va bé es publicarà a finals d’any. És un relat a través de ficció, història, mitologia i també en format de diari personal. Explico com la Janna interactua i intenta afrontar el seu dia a dia en un món atípic, tot i les seves divergències, la seva ment busca una via d’escapament per a la seva saturació mental.