Institut Escola

Educant en situacions de vida reals i arrelades en l’entorn

> Ivette Hijano 

En el marc de les situacions d’aprenentatge, l’alumnat de 2n d’ESO treballa en la cursa que se celebrarà la setmana vinent

IMATGE | Dues alumnes de 2n d’ESO, preparant els dorsals dels participants. > I.HIJANO

 

A hores d’ara, els i les alumnes de 2n d’ESO (dels grups A i B) de l’Institut Escola de Caldes de Montbui ja tenen la cursa plenament organitzada. Això és perquè el dimarts vinent, 11 de març, i el dijous 13 de març, se celebrarà la segona edició d’una prova d’activitat física (dividida en dos grups) que treballa –de principi a fi– la seixantena de joves de 2n curs d’educació secundària, per a la participació de tot el grup de nois i noies de 1r curs de secundària. Amb tot, es tracta d’uns 120 alumnes involucrats en una mateixa activitat col·lectiva i autogestionada: uns, des de la vessant organitzativa, i els altres, des de la vessant participativa (amb l’encàrrec de ser els pròxims organitzadors el curs següent), i amb l’acompanyament de les docents de referència: “És una experiència molt potent en la qual nois i noies de primer cicle s’organitzen entre ells i elles, i ho estan fent molt bé!”, celebra Maite Marín, una de les professores que organitza les situacions d’aprenentatge de 2n d’ESO, juntament amb la Desi i la Sibila, també docents de l’Institut Escola de Caldes.  

Pel que fa a l’alumnat, “jo també crec que estem treballant bé, organitzats a través de comissions des d’un inici per a decidir quines tasques són necessàries abans, durant i després de la cursa”, explica la Isabel, membre de la comissió de Difusió, mentre la seva companya, la Martina, continua dient que “hem buscat empreses patrocinadores que ens han cedit material; hem creat la imatge, els dorsals, les samarretes per a tots els participants…, tot un seguit de feines per les quals ens hem donat suport entre comissions al llarg del trimestre”. N’és un exemple el grup d’Esport, que en el marc d’una estreta col·laboració amb altres comissions, ha dissenyat el recorregut de la cursa, delimitant les distàncies i marcant el camí per tal de garantir la seguretat dels corredors i corredores durant la prova: “Aquest any, hem proposat una cursa de 2 quilòmetres que arribarà fins al Camp de Futbol de la Torre Marimon”, explica en Pau, un dels joves responsables, alhora que creu que agradarà a l’alumnat de 1r d’ESO: “És cert que l’any passat ens feia una mica de mandra participar, perquè alguns de nosaltres no teníem ganes de córrer, però va resultar ser una molt bona experiència; una activitat al marge de la rutina habitual i, al final, ens vam contagiar de l’emoció de la mateixa cursa. Va estar molt bé i estem treballant per tal que els participants d’aquest any també en gaudeixin i estiguin motivats a organitzar-la el curs vinent”. 

 

ACTIVITATS CURRICULARS VINCULADES A LA VIDA REAL

L’activitat de la cursa és un exemple de proposta curricular plantejada des del claustre docent a l’alumnat, en el marc de les situacions d’aprenentatge que es treballen al llarg del curs: “El departament d’Educació va proposar als centres educatius de secundària organitzar activitats que fossin molt vinculades a situacions de la vida real i adaptar-les en el currículum escolar, de manera que cada institut decideix quines activitats proposa, també en funció de les possibilitats i perfils de cada claustre”, explica la docent, nascuda al Bugarai. Així és com, des del curs passat, el segon curs de secundària treballa tres projectes que es distribueixen al llarg del curs, estretament relacionats amb Caldes de Montbui i, més especialment, amb el barri del Bugarai, treballats per trimestres: primer, un joc a partir dels usos de l’aigua, amb la visita d’espais emblemàtics del municipi relacionats amb la ruta del sistema termal i les hortes; en segon lloc, la cursa “que va tenir molt bona acollida” i, en tercer lloc, “un projecte molt bonic on, a través d’històries de vida de persones que viuen en el barri, ens endinsem en el Bugarai de veritat, amb el propòsit de procurar trencar l’estigma que pateix la zona i conèixer la realitat del barri on se situa el centre educatiu”, continua Marín. 

En el marc d’aquest projecte, afegeix, “l’any passat vam escoltar el testimoni d’algunes famílies dels i les joves, i de persones immigrades de l’onada dels anys 60 i de la dècada del 2000; una gran varietat de casos increïbles que ens va permetre conèixer en profunditat la història del barri. Vam escoltar el cas de famílies que van haver de fugir de la guerra de Geòrgia, o persones que van arribar amb la voluntat de poder tirar endavant amb la seva família”. 

Al final, matisa Maite Marín, procurem “plantejar activitats amb un marcat arrelament en l’entorn més proper i viure tots aquests espais, més enllà del fet de conèixer-los, simplement”.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss