
Maria Guiteras Morell
- 17/01/2025
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Calderins
- 0
> Mireia Clapers
Productora de TV i intervencionista familiar en addiccions
Ha estat més de quaranta anys treballant com a productora a la corporació de Radiotelevisió Espanyola, tot i estar jubilada, encara ajuda quan li demanen. Mira amb curiositat l’entorn que l’envolta i té molta experiència a l’hora de tractar amb les persones i aconsegueix treure’n el millor. Tot i no néixer a Caldes, es considera calderina.
IMATGE | J.SERRA
“Estic molt satisfeta de la feina que he fet, m’ho he passat molt bé”
– Com entres en el món de la televisió?
Hi entro perquè coneixia al que era director d’informatius de Televisió Espanyola, aquí a Barcelona. A mi em feia gràcia entrar a la televisió, entrar en aquella capseta que en aquell moment només n’hi havia una. Després vaig entrar en contacte amb un auxiliar de producció d’un programa que es feia aleshores, era l’any 78. Més tard vaig saltar a la producció. He estat fins a l’any 2021 a Televisió Espanyola.
– Sempre has estat a producció?
Gairebé sempre, però també he portat la sotsdirecció del programa cultural ‘Continuarà’. També he estat als serveis informatius, programes magazins, infantils. Els deu últims anys era el cap de producció del departament de producció. La veritat és que m’ho he passat molt bé. Hem treballat moltíssim, però estic contenta de la feina que he fet en aquests més de quaranta anys a la corporació de Radiotelevisió Espanyola.
– Sempre t’ha interessat la comunicació?
Sí, a mi sempre m’ha interessat. M’agrada molt interactuar amb la gent, fins i tot a casa meva m’ho diuen. M’encanta veure la gent com parla o com es belluga, soc molt observadora.
– Has estat més de quaranta anys a la corporació de RTVE, com definiries la teva trajectòria?
Penso que la trajectòria ha estat bona, tot i els entrebancs que he tingut. La política també marca en un lloc com la radiotelevisió pública. De vegades una persona pot ser molt vàlida, però pel fet de no estar en aquell grup polític que està manant, de vegades aparquen a la gent. El fet de ser dona també ha marcat la meva trajectòria, has de demostrar constantment que vals per a la feina, i, sobretot, no equivocar-te.
– Quines són les tasques d’una productora?
Quan hi ha un projecte de programa hi ha tres persones que són essencials, el director, el realitzador i productor. El productor és la persona que gestiona tots els professionals que han de treballar en el projecte, i tot el material que es necessita. Un cop s’aprova el pressupost, el productor és el cap visible de Televisió Espanyola.
– També has estat cap de producció de RTVE.
Sí, gestionava a tots els productors de la casa. Quan hi havia programes nous, intentava triar els professionals que podien funcionar molt bé. Quan ets cap de personal, s’ha de tenir molt en compte que les persones quan treballen bé és quan els agraden les coses que fan. També vigilava els pressupostos com anaven, i, de tant en tant, treia el nas a totes les gravacions que hi havia a l’hora dels muntatges.
– Has produït tota mena de formats, si n’haguessis d’escollir un, quin seria?
Possiblement els magazins culturals. Vaig participar en un programa que va durar bastant, fins i tot vaig deixar una mica la producció i vaig fer de sotsdirectora del programa. Va ser una feina molt agradable perquè coneixies a molta gent del món de la cultura. Estic molt satisfeta de la feina que he fet, m’ho he passat molt bé.
– Actualment, ets especialista en intervencions familiars en l’àmbit de les addiccions, com hi arribes?
Arran d’un programa que es diu Noms Propis. Va venir un professional que era intervencionista familiar en addiccions. En aquell moment tenia un company que estava molt malament, l’estimava molt i no sabia com el podia ajudar. Quan va venir aquesta persona de Madrid, em va interessar moltíssim i vaig baixar a plató. Vaig estar parlant amb ell i em va animar molt a estudiar per ser intervencionista familiar.
– Com s’acompanya a les famílies que viuen aquest procés?
Gairebé sempre és la família, les mares o les germanes qui et venen a veure. Has de veure realment en quin punt es troba aquesta persona, perquè el problema és que nega sempre l’evidència, la malaltia que pateix. Costa molt fer-li entendre. El que faig jo és conèixer a tota la família i intentar que la família sigui molt franca, veure quin rol té cadascú de la família o quin és l’amic més proper, sobretot que no consumeixi, que ens pugui ajudar. El que fem és preparar a la família per fer una reunió familiar on són els seus propis familiars qui tracten amb ell. El pacient acaba demanant ajuda per poder anar a un centre o altre perquè es pugui tractar i poder fer vida normal com qualsevol persona.
– És fàcil per les famílies demanar aquesta ajuda, o encara és un tema molt tabú?
És un tema molt tabú. Les famílies, al principi, s’avergonyeixen de tenir un familiar amb aquest problema, perquè d’entrada no es pensen que sigui una malaltia. Sobretot els pares es pregunten què han fet per tenir un fill així. Tenen molta culpabilitat, ho passen fatal. Ara m’he trobat amb famílies que estan contentes que la persona hagi tirat endavant i ho poden dir obertament.
– Ets membre de la Universitat Popular de Caldes, com hi arribes?
Quan em jubilo de Televisió Espanyola. Soc una persona que feia moltes coses i volia fer alguna cosa més. Vaig tenir la gran sort que la meva cosina, la Roser Guiteras, em va dir de venir a ajudar a la Universitat Popular i em va encantar. Amb els companys busquem persones que puguin venir a fer cursets o fer xerrades, perquè s’ha de dir que a Caldes hi ha molt talent i no ho sabem, però n’hi ha moltíssim. Hi ha gent molt brillant. Intentem fer cursets i xerrades perquè pugui venir tothom, tingui o no estudis, només amb ganes d’aprendre, d’escoltar i de passar-s’ho bé.
– Com desconnectes?
Desconnecto de moltes maneres, faig ioga, gimnàstica i vaig a córrer quan puc. Escoltar música també m’encanta. La cuina també em relaxa, però sempre que no tingui la pressió de tenir convidats.
– Què destacaries de la vila calderina?
El poble en si és preciós. La majoria de la gent és molt amable i participa molt en tot. Només s’ha de veure la participació de les entitats en les festes calderines. He conegut a gent molt interessant, penso que molts pobles no tenen la tranquil·litat de Caldes.