Era una vegada un home
que molt de trist se sentia
doncs fer dues feines alhora
ho intentava, però mai podia.
Quant a la muller observava,
constatava que ella assolia
fer dues feines a la vegada
i airosament se’n sortia.
L’home molt preocupat,
ho va explicar a un seu amic,
no s’ho podia treure del cap,
estava fet un embolic.
El bon amic el va animar
tot donant-li bons consells,
de què molt havia d’entrenar
si airosament volia triomfar.
D’ençà que el bon amic
tan bé el va assessorar
no es va deixar decaure,
volia a l’objectiu arribar.
Passar un temps
es van tornar a trobar
l’amic, sense dubtar,
tot d’una li pregunta,
si havia aconseguit
el que feia poc li havia dit.
L’home li contesta que sí,
que estava molt content,
ja que ara, quan les mans es rentava
simultàniament el mirall esquitxava.