Les violes
> Jaume Baigual i Rusiñol*
Rosada de la matinada
molt m’agrada trepitjar,
aquesta suau mullenada
que pels peus, comença a pujar.
Herba de primavera
al costat del camí fangós,
mig amagues a la vora teva,
unes flors de color lilós.
Amb la mà, aparto les fulles
que les intenten tapar,
doncs jo desitjo veure-les,
i amb la mirada delectar.
Són blaves! Són violes!
Ja em començo a emocionar
cada any, un pomell d’elles soles,
a la mare obsequiar.
Ara, ja no tinc la mare,
però sí, a qui molt estimar,
jo vull collir violes soles
i fer-ne un ram, per a regalar.
*El poeta de Sentmenat
![comuns]({"jaw_blog-16_9-small":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-170x95.jpg","width":170,"filesize":5989},"jaw_blog-16_9-middle":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-270x152.jpg","width":270,"filesize":13716},"jaw_blog-16_9":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-475x267.jpg","width":475,"filesize":37780}})
