El mes de març hauria de ser el mes de la dona treballadora. La dona sempre ha estat treballadora, tan de manera retribuïda com sense ser retribuïda. Les tasques domèstiques i de cura que tradicionalment, abans del segle XXI, han estat en mans de les dones, quan les fan per compte propi mai havien estat valorades econòmicament, i quan no es valora econòmicament, no es té en compte.
Quantes vegades podem haver escoltat, tot el que hi ha a casa és gràcies a mi perquè jo soc el que porta el sou a casa.
L’any 2007, l’IDESCAT va elaborar una primera quantificació del valor del treball domèstic amb dades del 2001 amb la intenció de fer-ho cada cinc per accentuar l’impacte negatiu que té per a les dones el fet d’assumir més càrregues domèstiques que els homes. S’han fet dues enquestes dels usos del temps a Catalunya una entre 2002-2003 i la segona 2010-2011. A partir de les dues, l’ICD i l’ODEE Cambra van estimar que el PIB del treball domèstic i de cura en 50.321 milions d’euros l’any 2015. Per tant, si es consideressin les tasques domèstiques, el PIB català s’incrementaria com a mínim un 23,4% aquell any.
L’estudi també deia que amb una distribució igualitària de les tasques domèstiques les dones podrien obtenir uns ingressos salarials bruts un 25% superiors, doncs, la distribució desigual de les càrregues domèstiques li costava a cada dona catalana 2.759 euros anuals. La realització de tasques domèstiques i familiars requeia majoritàriament sobre la població femenina, amb independència de la seva edat, situació laboral —fossin ocupades, parades o inactives—, tipus de llar o nivell d’estudis. Tanmateix, el temps mitjà diari dedicat per les dones a la llar i la família descendia a mesura que augmentava el nivell educatiu dels membres de la llar. En les llars amb fills menors de 10 anys, es perpetuava el model tradicional de repartiment de tasques, l’home treballava més hores fora de casa i la dona treballava més hores dins de casa, gairebé una hora diària més que els homes, trencant així amb la imatge que la dona treballa menys que l’home. Aquesta desigual distribució fa que les dones entre els 30 i els 44 anys no puguin dedicar-se més a la seva feina remunerada o a la seva progressió dins el mercat laboral…
Això també va passar durant la pandèmia de la Covid on els homes es dedicaven a anar a comprar, a passejar als gossos i a jugar amb les criatures mentre les dones es dedicaven a les tasques de neteja i de manteniment de la llar. A part, en la majoria de les llars van ser els primers a retornar a les seves feines.
Esperem amb ganes els resultats de la nova enquesta dels usos del temps que està fent el Departament d’Igualtat i Feminismes.
