Pep Busquets López

> Mireia Clapers

Funcionari i bomber voluntari

Apassionat de totes les disciplines esportives, recorda la seva infantesa practicant l’hoquei sobre patins. Amb una mirada honesta i transparent reconeix que el que més l’omple és ajudar a la gent. Per a ell l’Escaldàrium és un sentiment que vol reviure sota el foc i l’aigua a la plaça.

 

“És un sentiment, és de les poques coses que m’ha generat un reguitzell d’emocions espectaculars”

 

Imatge| J. Serra

– Quina formació has rebut?

Vaig estudiar la Formació Professional d’Administració i Finances.

 

– Professionalment, a què et dediques?

Soc funcionari de carrera a la Generalitat de Catalunya al Departament de Territori.

 

– Com neix la vocació de bomber?

L’ofici de bomber sempre m’havia cridat l’atenció, després de treballar com a socorrista, que també em va agradar molt l’experiència, però l’ofici de bomber vaig pensar que m’ompliria més en el sentit professional que en algun altre servei d’emergència.

– Des de quan ets bomber voluntari?
Quan vaig acabar la Formació Professional d’Administració i Finances vaig entrar a treballar a l’empresa privada, però reflexionant sobre la vida, veient als estius als socorristes o als professionals de les ambulàncies, vaig pensar que volia ajudar a la gent, ser servidor públic. Amb vint-i-pocs anys, vaig deixar la feina que tenia i vaig començar a estudiar cursos de socorrisme, i, paral·lelament, vaig començar a estudiar per bomber. El 2008 van treure places al cos de bombers voluntaris de la Generalitat i vaig entrar com a bomber voluntari aquí a Caldes.

 

– Per què és necessària la feina que feu?

Totes les feines en context d’emergències són necessàries. La feina de bomber és molt gratificant, és ajudar a la gent quan hi ha un problema, la figura del bomber ajuda.

 

– Quina és la diferència entre el cos de Bombers Voluntaris i els Bombers?

Els dos cossos fem les mateixes tasques, tots dos pengem de la Generalitat de Catalunya, l’única diferència és la relació contractual. Els bombers voluntaris tenim una altra feina i a les nostres hores lliures les dediquem a ser bombers. Cobrem unes hores pel servei realitzat.

 

– Què t’omple més, d’aquesta tasca voluntària?

Quan vaig deixar de treballar a l’empresa privada tenia clar que volia dedicar-me a ser servidor públic, ajudar a la gent és el que omple més, quan vas a fer un rescat o a extingir un incendi la gratitud de la gent t’omple moltíssim.

 

– Què cal per ser un bon bomber?

Els bombers no som herois, som persones que també tenim els nostres sentiments i hi ha serveis que et fan emocionar, però sí que cal tenir coratge, la valentia de si s’està cremant una casa on la gent en surt tu hi has d’entrar.

 

– Esteu en formació constant?

A part de la formació inicial a l’Escola de Bombers, cada mes tenim una pràctica estructural obligatòria a part de les pràctiques i formacions que anem fent durant l’any.

 

– L’1 d’octubre de l’any 2017 els bombers van tenir un paper important, què en recordes d’aquell dia?

Va ser el millor que m’ha pogut passar com a bomber, sincerament. Va ser impactant. Com a servidor públic estar al costat del poble, defensant-lo, aquella unió que es va crear entre el poble i els bombers va ser una experiència que mai oblidaré. Defensar els centres electorals que aquí Caldes vam estar, a totes les manifestacions que van anar, és un record que mai oblidaré.

 

– Què significa per a tu l’Escaldàrium?

És un sentiment, és de les poques coses que m’ha generat un reguitzell d’emocions espectaculars. Quan sents la primera nota o el primer raig d’aigua de la primera dansa o el ball solemne de la Godra, aquelles emocions només me les produeixen l’Escaldàrium, un sentiment de la festa que vaig descobrir quan m’hi vaig posar de ple l’any 2008.

 

– Des de quan hi has participat?

Vaig començar de molt jove, quan érem 500 persones a la plaça i, l’any 2009, quan vam entrar els bombers a participar de la festa tirant aigua, jo ja vaig començar a participar activament. En aquell moment, com a bomber, estan en una de les tarimes, amb la llança, quan la gent t’està mirant són moments increïbles. També vaig voler viure l’experiència com a diable i participar en les danses de foc.

 

– Vas ser-ne coordinador?

L’any 2014, la comissió d’Escaldàrium d’aleshores, en veure que la festa cada vegada hi entraven més actors i es feia més gran, em van proposar ser el coordinador de la festa. La figura de coordinador em va servir per tenir una visió general, era com un trenca closques, la meva tasca era anar agafant peça per peça i que anessin fent les respectives tasques. Vaig estar-hi cinc anys.

 

– Com valores el fet que sigui una festa tan multitudinària?

Aquesta festa té un potencial de creixement molt important, de dotze a una es pot créixer en l’àmbit de qualitat, sempre intentem afegir qualitat més que de volum de persones, però on pot créixer més és en els actes previs, com el divendres. El judici de les bruixes encara té un potencial de creixement o, fins i tot el Templàrium, que és l’acte infantil. Tot el que envolta l’Escaldàrium té un potencial de creixement espectacular.

 

– Aquest any, que ja no n’ets regidor, com viuràs l’Escaldàrium?

La viuré des del centre de comandament avançat, ja m’havia compromès amb els cossos d’emergència que estaria amb ells, però està clar que tinc moltíssimes ganes de tornar a plaça que és el meu lloc.

 

– Com entres a la política municipal?

L’actual alcalde, l’Isidre Pineda, volia crear la regidoria d’Escaldàrium, és una aposta política valenta i encertada, volia agafar els models que tenen altres municipis com Berga, que té la regidoria de la Patum o Cervera, amb la regidoria de l’Akelarre i es volia fer el mateix amb l’Escaldàrium. És la festa singular que tenim per excel·lència aquí a Caldes i el fet de dotar-la amb un departament que treballi únicament i exclusiva per la festa i donar-li aquest impuls i reconeixement institucional,no vaig dubtar ni un moment d’afrontar el repte de ser el primer regidor d’Escaldàrium quan m’ho va proposar.

 

– De les regidories que has estat responsable, de quina n’has après més?

A part de l’Escaldàrium, he estat regidor de Serveis Socials i Educació. De totes n’he après molt, Educació m’ha permès conèixer molt millor la comunitat educativa, com funciona. A Serveis Socials, sobretot, la feina de l’educadora social o treballadora social, un treball importantíssim que molta gent desconeixem. Des de fora no es veu tota la feina que fan des de Serveis Socials i quan ho vaig descobrir des de dins puc valorar molt més tota la feina que fan.

 

– Vas ser regidor durant la pandèmia, què vas ser el més difícil?

Pel que fa a Escaldàrium, gestionar el fet que no es pogués celebrar. Em vaig proposar que no s’apagués la flama de la festa, veia que moltes festes de Catalunya s’anaven perdent perquè la gent es va desmotivar. Em vaig posar el repte que això no podia passar i crec que la flama de l’Escaldàrium es va mantenir viva fins avui dia. Pel que fa a Educació, amb el tancament de les escoles, que es llençaven comunicats els diumenges per aplicar-los el dilluns, etc. Vaig intentar fer un acompanyament a tots els centres educatius, però va ser molt complicat. A Serveis Socials en veure que cada vegada s’incrementaven més el nombre d’usuaris que demanaven ajudes, va ser molt complicat durant la pandèmia. Amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna també vam tenir molta feina a Serveis Socials o amb el tancament d’una línia en un centre educatiu del municipi, que és el pitjor que li pot passar a un regidor d’Educació, són aspectes que també han estat molt complicats, però la pandèmia ha estat el més difícil de gestionar.

 

– Com vas gestionar la incertesa i les decisions difícils?

En ser bomber has de mantenir el cap fred per prendre les decisions correctes amb poc temps, tenir aquesta experiència em va ajudar molt, aplicar-la en el temps de la política en pandèmia, on s’havien de prendre decisions ràpidament però amb serenor.

 

– Tot i que fa relativament poc que has sortit de la política municipal, et sents alleugerit?

La veritat és que sí, per a mi la política municipal ha estat apassionant, una experiència espectacular tant en l’àmbit personal com professional, però se m’ha menjat la vida tan físicament com mental. Han estat uns anys molt intensos, compaginar la meva vida laboral amb l’Ajuntament, com a bomber voluntari i també amb la meva vida familiar al final va produir un desgast, em vaig buidar de tal manera que em vaig quedar sense energia i més val fer un pas al costat.

 

– Què ha estat més fàcil, entrar o sortir de la política?

Entrar-hi, tenia l’incentiu de començar la nova regidoria d’Escaldàrium. Sortir costa per les persones i les vivències que he deixat enrere, he tractat amb moltes persones que trobaré a faltar.

 

– Un record d’infantesa a Caldes.

Tinc molt bon record de quan jugava a hoquei patins, des de l’escola i fins als 25 o 26 anys.

 

– El Barça és més que un club?

I tant! I S’ha demostrat ara amb els sis títols de lliga de les sis seccions professionals a part dels títols de les no professionals i de tota la feina que fa socialment.

– Què destacaries de la vida calderina?

És un poble espectacular amb un teixit associatiu molt potent, un poble amb moltíssima vida, me l’estimo molt. Estic molt orgullós de ser calderí, tenim el millor menjar, el millor beure i l’aigua termal.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss