Ruta Lawrence per a fraternitzar
- 08/11/2022
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Joaquim Campistron
Són originaris de Brasil, Cuba, Equador, Colòmbia, Hondures, i també de Catalunya, un d’ells, concretament de la Barceloneta, i formen part d’una església evangèlica a Sta. Coloma de Gramenet. Van estar a Caldes el passat dissabte 22 d’octubre per continuar fent camí en l’objectiu de les seves habituals trobades. Se’ls hi va acudir als responsables de la comunitat fer-les amb el homes, d’una banda; i amb les dones, de l’altra. Es tracta de fomentar l’amistat i la fraternitat cristiana, ja que són creients, tot coneixent llocs i història del nostre país. Enmig de tot això, és clar, un bon dinar ho acaba d’arrodonir.
Un dels responsables de l’església viu a la nostra vila des de que es va jubilar de la seva activitat professional. La jornada la van iniciar amb un esmorzar al pati -més aviat sembla una plaça- de casa seva.
Allà mateix, enteulats, quan l’ambient demanava que es donés inici a la Ruta Lawrence, el guia va obrir el
seu cartipàs d’apunts per fer la introducció, sense la qual no s’entendria el perquè un gal·lès que ja tenia el pa pastat a la seva terra va decidir-se clarament i obstinada a venir a la Península. Ben arremangat, amb l’ajut de membres de la seva família i de coneguts, va estar sembrant arreu bones llavors de bé, que anomenava de “veritat i llibertat”, amb el seu carro adaptat. És ben palesa la seva petja a Catalunya, la
“terra” que molts anys després encara el poeta Salvador Espriu la definia amb els qualificatius de vella,
pobra, bruta, trista, covarda i disortada. Lawrence, tanmateix, igual que Espriu, s’hi va quedar fins al final.
Molt diverses van ser les tasques que Lawrence i el seu equip van emprendre. D’una banda, la impressió i
distribució de fulletons, llibres, opuscles i revistes que de manera clara i contundent eren alternativa a
l’aclaparador pensament únic de l’època, en la que tots els àmbits de la societat estaven fortament
influenciats per l’esperit inquisidor. També escoles a diferents llocs de Barcelona i comarques, Caldes de
Montui entre ells, i que anomenada pels calderins l’ “escola dels pobres” va saber marcar empremta
mentre va existir. Cal atribuir-li també la fundació d’hospitals a la vila de Gràcia que foren l’embrió del
que anys despés es coneixeria amb els noms d’infermeria evangèlica, primer; i hospital evangèlic, després; i que encara avui existeix. Tot això i més va poder-ho dur a terme gràcies a les donacions que li arribaven, sobretot, d’esglésies i institucions evangèliques del Regne Unit i dels Estats Units.
Va haver de moure’s enmig de la guerra civil que patia el país en el que s’enfrontaven liberals i carlins. En
més d’una ocasió va tenir enfrontaments verbals amb aquests quan li buscaven les pesigolles al detectar de quin gremi era. Acabada la contesa bèl·lica, va haver de fer front als pals a les rodes que li posaven tant l’administració com persones emmetzinades per l’odi i enveja inoculats per representants de l’estament religiós imperant a l’època. Fins i tot va arribar a patir agressions físiques amb pedres i arma de foc. També, però, en algunes ocasions va trobar simpaties i portes obertes en autoritats locals que fent complir la llei li facilitaven la seva humanitària i espiritual tasca.
De les intervencions dels integrants de la trobada, per raons d’espai, només cito la del d’origen cubà. No
parava de dir que les traves i dificultats amb que Lawrence i el seu equip es trobaren li recordava la
situació a Cuba. El control repressiu del règim d’aquell país, ben manifest i visible, cau fins i tot damunt
de qui professa una fe. Durant el seu pas per la terra, Jesucrist ja ho va advertir al dir als líders religiosos,
que l’acusaven amb mentides, i de retruc als polítics, que el seu Regne no era (compatible) amb aquest
món.