“Calia plantar-se i començar a exigir als polítics que facin millor la seva feina”

05/04/2022
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

> Ivette Hijano

Raúl Estellers, professor, reflexiona sobre la mobilització de la comunitat educativa en una vaga sense precedents

IMATGE | El claustre de l’Institut Pic del Vent, de Caldes de Montbui.> CEDIDA

‘No són cinc dies de vaga, sinó 10 anys de retallades…’ deia el lema del moviment que va impulsar inicialment la CGT Ensenyament, i al qual van adherir-se, finalment, la resta de sindicats d’Educació de Catalunya. La convocatòria històrica de cinc dies de vaga en el mateix mes (15, 16, 17, 23, 29 i 30 de març) ha significat una de les aturades més dilatades mai celebrades en la comunitat educativa i que, lluny de tot pronòstic, ha gaudit d’una de les quotes d’implicació del professorat més elevades dels últims anys. En un inici, l’anunci dels cinc dies de vaga va generar dubtes sobre els motius reals que la impulsaven: canvis en el calendari escolar, millores en les condicions laborals, continuades modificacions curriculars … En parlem amb Raúl Estellers, professor de l’Institut Pic del Vent, que resolt alguns dels interrogants sobre “la reivindicació per a una educació pública de qualitat”, a la qual va sumar-se prop del 70% del claustre en els primers dies d’aturada.

“Per poder atendre la creixent diversitat que tenim als centres, ens calen recursos. No hi ha més secret”

· Cinc dies d’inactivitat que algunes persones o sectors no han acabat d’entendre. Confusió o desinformació?
Segurament, desinformació. Des del departament es va donar la versió que es convocava una vaga de cinc dies després de conèixer el canvi de calendari. Alguns mitjans simplement ho van reproduir en titulars i només alguns especificaven en el cos de la notícia que la vaga responia també a altres motius. Tenim la sensació que el departament ha fet servir la premsa per desprestigiar-nos i tenir l’opinió pública en contra.

· Quins motius reals han motivat aquesta “vaga històrica”?
En són molts, però des del meu punt de vista, es redueix en la frustració que sentim els docents per no poder atendre bé als nostres alumnes. Fa més de 10 anys que treballem sense revertir les retallades i la nostra societat cada cop és més complexa. Per poder atendre la creixent diversitat que tenim als centres, ens calen recursos, no hi ha més secret. Això vol dir personal de suport, psicòlegs, una formació de qualitat pels docents, millor cohesió i coordinació amb altres organismes i un llarg etcètera. Si tot això no es dona, qualsevol canvi de currículum és una mesura estètica.

· Quin paper ha jugat el famós canvi en el calendari escolar?
Ha estat la gota que ha fet vessar el got. Ja no per l’avançament en sí, sinó per la manera com s’ha produït. Com tantes altres decisions del departament d’Educació, els docents ens assabentem d’allò que hem de fer per la premsa abans que a través de canals oficials.
Després de dos anys de pandèmia, i de no revertir retallades, els claustres ja estàvem molt al límit. Calia plantar-se i començar a exigir als nostres polítics que facin millor la seva feina.

· Fins a 8 lleis educatives en 40 anys de democràcia. Quines conseqüències reals tenen aquests canvis curriculars a les aules i en els alumnes?
Sensació de desorientació. Tenim la sensació que les lleis s’improvisen i es reformulen demanant cada vegada més als docents sense dotar-nos de les eines que necessitem. En una situació ideal, una llei hauria de tenir uns objectius i unes instruccions clares, quan sovint la normativa es prou ambigua per tal que tothom pugui fer el que vulgui. En el decret de 2015 es plantejava un canvi prou important i es començava a treballar per competències bàsiques. Quan a poc a poc hem anat entenent com s’ha de treballar segons aquesta llei (tot i que encara no s’ha desenvolupat del tot), es canvia el currículum i ens donen 4 dies per llegir-lo i poder fer suggeriments. Caldria un procés de consulta amb els que estem a les aules cada dia i un consens polític. Cal que vinguin més al centre a veure com es treballa i tenir un coneixement real, i no només a fer-se una foto de tant en tant.

· D’entre les dates de protesta, s’hi ha afegit la del 23-M contra el 25% de castellà a les aules. Què en penses d’aquesta mesura?
És un altre exemple del que comentava abans. Els partits estan en campanya electoral permanent. Sembla que l’important no és resoldre els problemes i avançar cap a un ensenyament de qualitat sinó desgastar als oponents polítics. En el nostre centre, la realitat és que l’ús del català és força residual. Es fa servir dins de l’aula, però un cop els alumnes surten al pati o al carrer la llengua majoritària és el castellà.

· Atenent el sacrifici salarial a adherir-se a la vaga era fàcil preveure una baixa quota de participació. Creus que la resposta del professorat ha sorprès a Educació?
Crec que no esperaven una resposta tan gran i unitària. Els docents fa anys que fem un sobreesforç i algunes tasques per les quals potser no estem preparats. I ho fem perquè els alumnes necessiten que algú les faci, però no podem continuar així per sempre. Ens cal més ajuda per part de l’administració.

· Quin ha estat el percentatge d’adhesió a la vaga en el vostre centre?
Un percentatge alt, sobre tot el primer dia que al voltant del 70% del claustre vam anar a la manifestació. Els altres dies el seguiment no va ser tan alt però també molt superior a anteriors vagues d’un sol dia.

· I quina ha estat la resposta de l’alumnat i les seves famílies?
Hem mirat d’explicar molt bé als alumnes que fem vaga sobretot per poder atendre’ls millor i ho hem fet extensiu a les famílies. Tinc la sensació que, per alguns missatges que ens han enviat, entenen la situació i ens donen el seu suport. No hem d’oblidar que la majoria de professors del centre també som pares i mares de nens i nenes que van a l’escola pública. Al final volem el millor, tant pel nostre alumnat com pels nostres fills i filles.

· Quin és l’estat d’ànim genera del sector dos anys després des de l’esclat de la pandèmia i les anades i vingudes en els protocols Covid-19 a les escoles?
L’estat és de cansament. No tenir unes instruccions clares a seguir genera molta inquietud.
En molt poc temps ens hem hagut de reinventar de moltes maneres. El benestar emocional dels nostres alumnes ha passat a ser una prioritat i des del departament no ens han ajudat gaire a fer-ho. A l’inici de curs van dir que ho seria, però ningú ha vingut a l’institut a explicar-nos com ho podem fer.