El 8 de març es celebra el Dia de la Dona Treballadora, i és impossible negar els canvis socials produïts des d’aquell moment. Actualment, si bé encara existeix la devoció per l’ama de casa dedicada única i exclusivament als seus fills, aquesta idea conviu amb la novadora dona treballadora, que creix en l’àmbit professional i personal. La maternitat és, avui dia, una elecció (i no una obligació, com antany) a càrrec de la dona, que pot escollir dedicar-se a responsabilitats laborals, familiars o ambdues.
No és estrany i, de fet, les estadístiques de natalitat així ho avalen, que les dones decideixin endarrerir l’arribada del seu primer fill; bé per motius laborals, econòmics, socials o d’estabilitat. En aquest context, val la pena esmentar que l’edat de la dona és el factor més limitant en termes de probabilitat d’aconseguir un embaràs. Això és degut, principalment, a la qualitat dels òvuls, que està en constant descens al llarg de la vida. Així doncs, les dones tenim els òvuls de millor qualitat (i, per tant, millors expectatives d’embaràs) durant els nostres 20, patint una caiguda en picat a partir dels 35 anys, coincidint amb el moment en que la dona actual es plantejaria la maternitat.
I és aquí on apareix el problema: ara que la societat ens permet decidir sobre la nostra reproducció, ens limita la biologia. La gran sort? Que la ciència ens acompanya, i tenim alternatives a la nostra mà per fer-hi front. Us parlo de la vitrificació d’òvuls, i és una alternativa apte tant per aquelles dones que volen retardar la maternitat, com per aquelles que no saben si volen ser mares, però no es volen tancar la porta. Al cap i a la fi, congelar els teus òvuls no t’obliga a utilitzar-los més tard.
El benefici d’aquesta tècnica és que es poden conservar els òvuls un temps indefinit, i estan a disposició de la dona per descongelar-los quan ella decideixi que és el moment de ser mare. Per exemple, una dona de 40 anys que va vitrificar els seus òvuls als 29 anys, pot decidir descongelar-los i ser mare, amb el benefici que l’edat dels seus oòcits no és de 40, sinó que és del moment en que els va congelar (29), reduint significativament els riscos d’avortament involuntari, les complicacions ginecològiques i la possibilitat de que neixi un nen amb malalties genètiques (com el síndrome de Down).
