Aquesta data torna a convocar a totes les persones, a totes les institucions i administracions públiques a reflexionar sobre el desolador esdeveniment que, fa més de cent anys, es va produir quan dones treballadores van morir dins d’una fàbrica quan protagonitzaven una vaga en justa reclamació dels seus drets laborals.
La situació no ha millorat i les desigualtats i l’augment de la violència ens colpegen; dia a dia veiem com els productes més bàsics per a la nostra supervivència s’encareixen i les dones treballadores són les que més pateixen aquesta situació quan es retallen els serveis públics bàsics i s’aguditza la situació de precarietat dels sectors laborals més feminitzats.
El sistema capitalista es refà després de la pandèmia i les dones han retornat a les llars i han augmentat les hores destinades a la gestió de les tasques reproductives, fet ocasionat per la pèrdua de feina i la dependència del sou més elevat de la parella. Cada vegada és més difícil l’accés a un habitatge digne i això impedeix, moltes vegades, sortir de situacions de violència masclista.
Davant aquestes situacions, que es manifesten a cada racó del nostre país, cal que les institucions implementen polítiques realment feministes, que superin el marc de les bones paraules del mes de març de cada any. Aquestes polítiques han de contemplar tots els aspectes que vulneren els drets de tantes dones sotmeses a diversos maltractaments laborals o socials: per la llei d’estrangeria que impedeix l’empadronament de moltes companyes, per la falta d’atenció a les dones amb diversitat funcional o per qualsevol altre motiu que no encaixi en el paradigma de la societat capitalista.
