santi fíguls

Santi Fíguls Poch, membre fundador de Xarop de Canya

Amb tota una vida dedicada al món de l’espectacle, encara li queden forces per cantar a la Coral del Centre i dedicar part del seu temps a col·leccionar xapes de cava

 

IMATGE | J. SERRA

· Com va iniciar-se en el món del teatre?

El meu primer espectacle va ser improvisat, en una Fira de Teatre que es feia a Cervera, unes espurnes van saltar del cremat, i em van cremar la roba, jo vaig començar a córrer d’un costat a l’altre, allà hi havia el Pepe Rubianes que em va parar i em va posar una americana a sobre per ofegar el foc. Vaig muntar un bon espectacle. Vaig entrar al grup La Farinera de Granollers on actuava i tocava el timbal on, fins i tot, vaig coincidir amb l’Empar Moliner.

 

 

“Aquí a Caldes, durant sis anys seguits acompanyàvem l’abanderat de Sant Antoni de casa seva al Casino”

 

 

· Com va néixer Xarop de Canya?

Amb un company que era professor de gralla vam pensar que podia ser divertit muntar un grup que fes espectacles de carrer i que també fes música pròpia.

 

· Qui van ser els membres fundadors?

El principal culpable vaig ser jo, juntament amb l’Emili Legaz, el Ramon Buixader, el Pep Lafuente i l’Enric Montsant. Als inicis assajàvem al soterrani de casa meva i més endavant, quan la companyia va començar a créixer i ja ens ho podíem permetre, vam llogar una masia a Santa Eulàlia de Ronçana.

 

· Quins mena d’espectacles proposàveu?

Fèiem espectacles d’animació de carrer, primer acompanyant colles geganteres, però després fent música sobre l’escenari, afegint altres instruments, com el piano, la tuba, el saxo.. Teníem dos o tres espectacles de carrer i dos o tres espectacles d’escenari

 

· Què creu que feia especial a Xarop de Canya?

Crec que els nostres espectacles eren molt atractius, buscàvem la complicitat amb la gent. El vestuari li vam encarregar al Romà Martí, titellaire de Caldes, perquè ens fes uns vestits atractius per diferenciar-nos de la resta i que cridaven l’atenció, eren molt vistosos. Aquí a Caldes, durant sis anys seguits acompanyàvem l’abanderat de Sant Antoni de casa seva al Casino

 

· Xarop de Canya és una escola de formació de cultura popular?

Jo crec que sí, hem estat referent per altra gent que ha volgut fer espectacles de carrer similars als nostres.

 

· Fins quan hi va participar?

Encara hi participo! Encara tinc energia. Tot i que puc dir que estic mig jubilat, si em proposen d’anar algun lloc atractiu i col·laboro, encara veig que el públic està pendent de mi tot i que físicament els anys pesen.

 

· Fins i tot van enregistrar dos discs?

Si, el primer va ser Sant de Barri l’any 1995 i el segon va ser Canya al ball l’any 2005, preparar els bolos i els espectacles d’escenari no ens deixava gaire temps per gravar.

 

· Com ha viscut els canvis dins Xarop de Canya?

La companyia va fer un salt qualitatiu important amb la incorporació de gent nova que musicalment està molt ben preparada. Per la formació hi ha passat molta gent, però crec que l’esperit no ha canviat.

 

· L’any 1993 vau engegar els sopars-tertúlia a Cal Rosset, en què consistien?

Això se li va ocórrer a l’Enric Montsant, els dijous portàvem gent del Tradicionàrius a Cal Rosset per fer una tertúlia per parlar sobre la música popular i tradicional, ho vam fer durant un parell d’anys i va ser una iniciativa molt ben rebuda per la gent, hi venia molta gent jove.

 

· Creu que a l’actualitat s’ha perdut l’interès de mantenir viva la cultura popular i de carrer?

Jo crec que no, de fet nosaltres anem treballant força, et diria que gairebé com abans. És important mantenir viva la cultura popular. Tot i que els temps van canviant, la gent té ganes de passar-s’ho bé, hem de procurar que no es perdi.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss