“Tothom té una entrevista, també la gent anònima”

05/10/2021
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

> Ivette Hijano

Aquest divendres al vespre, el televisiu Quim Masferrer presentarà a Caldes de Montbui l’exitòs espectacle ‘Bona Gent’ que triomfa a infinitat de Festes Majors de Catalunya. L’emblemàtica plaça de la Font del Lleó acollirà la funció amb un públic, de ben segur!, entregat i disposat a passar la millor de les estones. Però com es prepara un espectacle amb un format tan diferent de l’habitual, basat en la improvització i sense guions, i amb uns protagonistes completament desconeguts pel conductor del show? …

Escolta aquí les respostes de Quim Masferrer:

– Què fa que el ‘Bona gent’ agradi tant i hagi estat un habitual a Festes Majors de Catalunya?

També m’ho pregunto jo! Això caldria preguntar-ho al públic i a la gent que està exhaurint les entrades. En qualsevol cas, crec en té part de responsabilitat l’originalitat de la proposta, és a dir, el fet de retre homenatge al públic el qual crec que l’hem tingut molt oblidat i és absolutament imprescindible: sense públic no hi ha espectacle! Sense públic no hi ha cultura! I a més ho hem vist clarament aquests dies, quan hem estat tancats, que si no ve el públic no es poden oferir espectacles. L’altre motiu, tot i no ser jo la persona més idònia per dir-ho, crec que és el fet que a la gent li agrada el que faig, parlant clar! Perquè si agraden les propostes d’un determinat actor/actriu o companyia, acostuma a anar acompanyat d’un cert èxit de programació i d’afluència de públic. Però em quedo amb la resposta de ‘preguntem-ho al públic’: Caldes, per què disposareu una part del vostre temps per venir-me a veure?’ I aquesta sí que seria la resposta de pes, amb un aval potent.

– Aquest espectacle dista força del format teatral habitual al qual estem acostumats (amb un guió, assajos… ). Com es prepara cada funció per assegurar que sigui un èxit?

La meva preparació a cada espectacle és no preparar res i deixar que les coses flueixin. Jo parteixo d’una premissa, i és que tothom té una entrevista. I també parteixo de la premissa que no només tenen entrevistes les persones que surten a la televisió, que marquen un gol o els que publiquen un llibre, sinó també la gent anònima. I una cosa molt important és que les entrevistes d’aquesta gent anònima ens interessen a la resta. Ho he constatat amb el meu programa ‘El Forester’ que acumula 8 anys liderant audiència i només es basa en el que explica gent anònima.

– El fet de compartir ha estat difícil darrerament i en el teu espectacle és l’element clau. Notes que el públic té més ganes de compartir des de l’esclat de la pandèmia?

Ara la gent en té moltes ganes, hem estat molt temps sense poder compartir en comunitat i és quelcom molt necessari perquè també et referma quan fas coses en comunitat. De fet, les Festes Majors tenen molt a veure amb això. Tot i que amb el temps els motius pels quals se celebren han anat variant, en definitiva es tracta de fer coses conjuntament, i personalment noto molt aquestes ganes de compartir històries.

– És cert que podem dibuixar el caràcter general d’un indret conversant ‘de tot i de res’ amb les persones que hi viuen?

Jo m’he especialitzat una mica a conèixer llocs a través de la seva gent. En el cas d’’El Foraster’ es tracta de conèixer pobles, però sense fer-ho a través del seu entorn paisatgístic (que també!), o a través del seu interès gastronòmic (que també!)… Sinó que ho fem a través de la seva gent. La ciutadania és l’ànima dels pobles fins el punt que un poble pot ser molt lleig paisatgísticament, però molt bonic gràcies a la seva gent. I sí, és cert que la gent d’un indret és la que imprimeix un caràcter, una manera de ser. Però també passa que puc fer dues actuacions en un mateix poble i el públic ser molt diferent, perquè els individus també són diferents. Tots i totes tenim diferents maneres d’afrontar o de viure temes que són universals, com l’amor o la mort. Això ens enriqueix! I aquesta diferència és la que, precisament, fa que tothom tingui una entrevista.

– I a casa, què t’agradaria dir-los quan et preguntin ‘què tal és el públic de Caldes’? Ens farem un fart de riure?

Amb aquest espectacle, és veritat que a casa em pregunten molt: Què tal ahir el públic, com són la gent d’aquell lloc? El que sempre hi ha en el ‘Bona gent’ són moltes històries, riures conjunts, sorpreses, i gairebé sempre t’emociones. Per tant, aquestes coses que són tan inherents en els humans i que et fa sentir viu, com és l’amor, l’emotivitat, la sorpresa… és el que ser que m’aportaré de la funció de Caldes de Montbui.

quim masferrer bona gent