Valentín González-Galiño, una promesa cada vegada més ferma

El tennista calderí aconsegueix el subcampionat d’Espanya i segueix en el número 1 del rànquing nacional

IMATGE | Valentín González-Galiño durant la final del campionat d’Espanya a El Prat.> CEDIDA

 

Fill de dos ex tennistes i entrenadors professionals, sembla clar que l’esport que havia d’escollir Valentín González-Galiño Jr havia de ser el tenis. I a més no se li dóna gens malament, ja que després de diverses temporades competint, es manté al capdavant del rànquing espanyol aleví amb només 12 anys. Ara enceta la recta final d’una estranya temporada com a subcampió d’Espanya.

El Valentín juga a tenis d’ençà que té ús de raó. Va provar altres esports com el futbol al club de la vila, però aviat es va adonar que ser defensa i l’intens contacte físic no era el que més li agradava. Per això va centrar-se definitivament en la raqueta, ja que l’ambient de casa era el més adient per a endinsar-se: dos entrenadors i una germana que també juga. González-Galiño junior està seguint els passos de la seva mare, l’Alicia Ortuño, una extenista professional guanyadora d’una trentena de challengers durant la seva carrera esportiva i que actualment regenta una escola de tenis a Alemanya juntament amb el seu marit. I juga gairebé per inèrcia, com qui no vol, sortint de la bombolla on més d’un estaria si fos el número 1, i a més, ho fa a la perfecció.

 

“Jugar a tennis em diverteix molt. Fer-ho amb la meva germana i els meus amics és molt divertit. En la pista faig tot el que puc”

Valentín González-Galiño, entrenador

 

“Jugar a tenis em diverteix molt. Fer-ho amb la meva germana i els meus amics és molt divertit. En la pista faig tot el que puc” confessa. “A casa parlem de tot, no tant de qui ho fa millor jugant a tennis. Quan no està la meva germana -un referent per a ell- és molt estrany” remarca. De fet, va ser amb l’Alèxia amb qui va aconseguir imposar-se en el campionat de Catalunya mixt sub-13, a banda d’arribar a la final individual en una categoria superior a la seva. El Valentín no amaga que li agradaria ser professional “si existeix la possibilitat”, prenent com a referència els estils de Rafa Nadal i de l’argentí Juan Martín del Potro, a qui se’l pot arribar a comparar en alçada, ja que amb 1,67 metres amb la seva edat, existeix la possibilitat d’acabar sent un jugador alt amb el temps.

Amb aquella innocència d’un nen d’onze anys, el Valentín explica com ho van passar just abans de començar el confinament, com si fos més important això que el subcampionat o el número 1. En aquell moment estava a les Illes Açores de Portugal, un arxipèlag avui recordat per la foto del trio que va ficar a Europa en una guerra on no pintava gaire. El tenista va arribar a la final del torneig internacional que allà es disputava però no va poder-la jugar. El tancament de les fronteres internacionals va obligar a tothom a sortir a correcuita cap als destins d’origen, tot i que el calderí ho va fer amb el trofeu de campió sota el braç: la sort li va caure del seu costat en el sorteig que es va fer per veure qui se’l quedava.

Mitja hora abans del tancament de l’aeroport, juntament amb la seva mare, van poder agafar un vol en direcció a Alemanya, on es van poder reagrupar amb la resta de la seva família. La sort de tenir residència allà -els pares gestionen una escola en una població pròxima a Stuttgart- els va fer passar un confinament més lax que a Espanya, ja que no van estar tancats ni un sol dia.

Tot i no tenir pista a casa i estar les activitats esportives aturades, van tenir la sort d’aconseguir una pista indoor que un amic va cedir en exclusiva a la família, un aspecte que els dos germans van aprofitar per a millorar la tècnica i mantenir la forma física. Això va ajudar a que a la represa, González-Galiño s’emportés el torneig de Madrid del circuit Rafa Nadal a finals de juliol, superant per un doble 6-1 a Maxi Carrascosa. Així es va poder treure l’espina que li va quedar després de perdre la final de l’anterior etapa a Sevilla, on va caure davant del noruec Olav Berg (6-1/6-0).

Amb una prometedora prèvia abans de la final del campionat d’Espanya, el de Caldes va posar totes les esperances en aquesta prova, que es va disputar a finals d’agost en les pistes de l’acadèmia Sánchez-Casal del Prat de Llobregat. Va plantar-se en la final sense perdre cap set, però la climatologia li va jugar una mala passada, ja que va ploure -es va aturar el joc dues vegades- i no va aconseguir adaptar-se al fang que va quedar en la terra batuda. El xeresà Manuel Páez va ser el seu botxí, tot i que feia unes setmanes que l’havia superat en les semifinals de Madrid.

Una desfeta que li serveix per seguir creixent i arribar als pròxims objectius, ja que el tennista pot seguir preparant-se en les pistes del Cercle Sabadellés 1860, juntament amb la seva germana Alèxia, una altre promesa en categoria femenina sub-13 que també ocupa el primer lloc del rànquing nacional.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss