Tristament, la pèrdua de vides humanes és ja irreparable però les administracions públiques, cadascuna en el seu àmbit competencial, hem de treballar per evitar que els milions d’afectats per ERTES no perdin la seva feina, els aturats tinguin oportunitats de trobar una feina i per donar suport a aquells ciutadans que estan en risc d’exclusió i cobrir les seves necessitats bàsiques.
La legislació laboral és una competència estatal i des de les entitats locals i autonòmiques només podem defensar la vigència d’aquells instruments que s’han demostrat eficaços per crear ocupació, fins i tot durant les crisis més dures, com és el cas de la reforma laboral aprovada el 2012 que va crear 2,5 milions de llocs de treball. Pel que fa a evitar l’exclusió i cobrir les necessitats bàsiques d’aquells que, a hores d’ara, no tenen ingressos o els que tenen són insuficients, tant les entitats locals com les autonòmiques tenen vigents, des de fa molts anys, diferents instruments per a això. Unes necessitats que, des del principi de la pandèmia, s’han incrementat.
Davant aquesta situació el govern d’Espanya ha posat en marxa l’Ingrés Mínim Vital, una nova prestació de la Seguretat Social que tindrà caràcter permanent i que, segons el propi govern, té com a principals objectius la redistribució de la renda, amb la intenció d’eradicar la pobresa extrema, i la inclusió social. Però el govern d’Espanya no ha consensuat aquesta mesura amb les CA ni amb les entitats locals ni ha comptat amb l’opinió d’aquestes administracions durant el procés d’elaboració de la norma que regula l’Ingrés Mínim Vital. Això pot donar lloc a duplicitats i ineficiències en la gestió a més de generar incertesa i inseguretat jurídica.
El que sí sabem les entitats locals és que, “tot i que la competència per al reconeixement i el control de la prestació econòmica no contributiva de la Seguretat Social correspon a l’Institut Nacional de la Seguretat Social”, els ajuntaments podran iniciar l’expedient administratiu quan subscriguin amb l’INSS l’oportú conveni que els habiliti per a això, I que si el subscriuen, les despeses extra derivades d’aquesta gestió han de afrontar-les els ajuntaments “exclusivament amb càrrec als ingressos corrents que prevegin obtenir en el mateix exercici en què s’iniciï el procediment, cal crear un nou fons que permeti als ajuntaments que assumeixin la gestió d’aquesta nova prestació, a través de convenis amb l’INSS, atendre aquesta gestió de manera adequada i sense posar en risc la tramitació de les ajudes socials ja existents en les mateixes.
Sense aquests fons addicionals, serà inviable pels ajuntaments gestionar aquesta nova prestació estatal i per tant, serà inviable la signatura d’aquests convenis de col·laboració.
