Marta Tauleria: “El més dur ha estat acceptar que aquest any no tindríem la plaça plena”

22/05/2020
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
1

La directora de l’Escaldàrium parla amb el Calderí sobre el present i futur de la festa del foc i de l’aigua

La setmana passada es va anunciar la suspensió de la 26a edició de l’Escaldàrium, una cancel·lació derivada dels efectes de la pandèmia, per les recomanacions estipulades per l’estat de l’arma. Del 10 al 12 de juliol, Caldes de Montbui quedarà orfe de Foc, aigua i música per segona vegada a la història després de la cancel·lació per pluja del 2008.

L’Escaldàrium s’ha convertit en els últims anys en una de les festes d’estiu més tradicionals de Catalunya, una celebració molt arrelada a la vila, on fins i tot la seva música ha esdevingut un himne per a grans i petits. Una cita imperdible, que malauradament aquest 2020 no podrem veure com a tal, tot i que s’està treballant per a tractar de fer actes alternatius durant el que queda d’any.

Per aquest motiu, aquesta setmana la directora Marta Tauleria va ser la convidada a les entrevistes d’Instagram Live del diari Calderí. Tauleria havia de debutar aquest any com a directora de la festa, després de ser subdirectora en l’edició 2019.

Com estàs vivint aquesta situació de confinament?

A casa treballant i ocupada. Per sort bé!

Haurà estat una decisió difícil haver de cancel·lar aquesta 26a edició.

Més que la decisió, que ja la sabíem, és acceptar-ho. Acceptar que aquest any no tindrem la plaça plena. Ens ha portat molt temps això, ja que en les dates que estem i que no hem arribat a la fase 1, ja ens ho feia preveure i ho teníem present.

Com s’arriba al consens amb l’ajuntament per a la cancel·lació?

Primer internament amb les diferents comissions de les entitats que ho gestionem i amb l’ajuntament, ja ens vam començar a fer a la idea i de com ho veiem. Vam fer reunions al principi de la pandèmia veient com evolucionava tot, però volíem esperar un temps per veure l’evolució i si tot seguiria com al principi. Internament, arribats al maig, ho teníem clar perquè comporta assaigs i reunions. Arribat el moment tot va ser consens.

Hi ha hagut cap situació semblant en aquests 26 anys d’història, de canvi de dates o de cancel·lació?

El 2008 es va suspendre per pluja el mateix dia amb tot muntat. Aquest és la segona vegada que ho hem de cancel·lar.

Diners de l’Escaldàrium per a mesures d’acció social i de reactivació de l’economia local. Una mesura molt necessària ara mateix.

Quan ens vam reunir, l’ajuntament va fer aquesta proposta i lògicament l’acord va ser total, perquè és una mesura primordial. L’Escaldàrium pel poble és molt interessant, ja que porta a molta gent de fora de Caldes. És una manera d’incentivar el turisme i dóna a conèixer la cultura popular. Aquest any ajudarem d’una altra manera.

Quines novetats s’haguessin vist en aquesta edició?

Moltes no es poden dir, ja que les guardem per la pròxima edició. Una d’elles però, era que l’Associació La Forca es feia càrrec dels actes de divendres. Fins ara s’havia organitzat d’una altra manera i ara s’ha creat una associació que organitza aquest acte i que ha crescut molt en els últims temps. La resta de novetats hauran d’esperar al 2021!

Després de la cancel·lació es va parlar d’activitats complementàries. En què s’està treballant?

Les estem pensant encara i no sabem ben bé que farem, ni com, ni si farem res. El que tenim molt clar és que no volem res que comporti reunir a una multitud de gent, ni fer coses que comporti moure grans masses. Creiem que si no hem fet l’Escaldàrium ni fet assaigs, ara és absurd fer activitats així. Si finalment es pot agrupar la gent de casa, genial, però no incentivarem la reunió de població. No tenim molta cosa definida perquè tot evoluciona molt ràpid i treballem constantment.

Aquesta era la primera edició que dirigies. Com és dirigir l’Escaldàrium?

La part bona és que la direcció només se centra en les dues hores que dura l’acte de dissabte. La festa engloba actes d’una setmana abans, amb Projecte Escaldàrium, Escaldàrium de cambra… Com que s’ha anat fent gran, hem anat creant càrrecs. Tenim la coordinació que juntament amb l’Ajuntament treballa amb totes les entitats. Direcció no treballa amb entitats i se centra en l’acte en si. Vivencialment, l’any passat vaig ser subdirectora amb Paula Lance, que va ser la màxima responsable, i és una visió molt diferent de quan estàs dins de la plaça. Ho has de controlar tot, tempos, seguretat… un punt de vista molt diferent.

A l’Escaldàrium, hi ha molta feina al darrere. Com és aquesta festa entre bastidors?

Realment l’Escaldàrium dura una hora i poc i sembla fàcil de fer. La feina gruixuda comença al febrer, quan les diferents comissions es reuneixen per parlar de les novetats i com portar-les a terme, pressupostos, assaigs, etc. Però és realment després de la festa major quan es comença a temptejar l’any. De febrer a maig no hi ha assaigs i és al maig quan es comença amb un setmanal. Com més s’apropa el dia, fem més proves de tot. Dedicar unes hores setmanals és dur però crea molta germanor.

Com es combinen les feines amb el Ball de Diables, els bombers voluntaris i l’Associació La Forca per coordinar-ho tot?

Tenim el Consell Escaldàrium on un o dos representants de cadascuna tenen veu. Internament als Diables hi ha diferents comissions que treballen el seu personatge com les bruixes o els esbirros. És complicat organitzar-se però com tothom té un paper molt diferenciat a la festa, això ajuda a compenetrar-se molt bé.

Ha ajudat la creació d’una regidoria de l’Escaldàrium al desenvolupament d’aquest?

És nova i realment aquest any en no celebrar-se no ha pogut tirar endavant tota la feina. Tampoc sabem ben bé la feina concreta que ha de fer la regidoria, però sí que ens ajuda a l’hora de comunicar-nos amb l’ajuntament. El fet que el regidor -Josep Busquets- hagi format part de la colla i hagi participat molts anys a l’Escaldàrium ajuda molt. A nivell intern soluciona molta comunicació amb altres entitats, fent-ho més directe.

Als últims anys la festa ha evolucionat i crescut molt. Quin és el futur que li espera a l’Escaldàrium?

Cap on va no ho sabem ben bé, però el que tenim molt clar és que la plaça és el nostre espai. La plaça limita l’espai, però creiem que és part de la màgia, on es va començar, l’envolta la música, queda centrada… Cap on va? Ens agrada que la gent vingui amb ganes de participar i que entengui la festa. Que sigui capaç de diferenciar les danses, que no són totes iguals. És una mica complicat però volem treballar cap aquesta direcció. Que creixi més no ens preocupa perquè l’espai és el que és. Intentem adaptar-nos a les novetats de cada any, per fer-la més segura, atractiva i que englobi més gent.

Molta gent va dir-nos que en la zona esportiva el 2018 els va agradar molt, perquè es tenia bona visió i hi havia molt més públic. A nosaltres ens va significar més feina, ja que tot era nou i partíem de zero. A més era molt complicat controlar el tema de l’aforament i els accessos. La plaça és el lloc originari i li dóna el caliu de terme. L’Escaldàrium explica l’origen de l’aigua termal i el punt més calent del poble es troba en la plaça.

Des de l’organització, sou conscients de fins a quin punt heu arribat a arrelar a Caldes, amb cançons com Invocació, convertida en l’himne oficiós de la vila.

De fet és una cosa que ens agrada molt. Que a la gent li agradi la música, que la canti, ho visqui o que durant aquella setmana la gent tingui les ganes o les escoles ensenyin la música. És una festa del poble i de Caldes. És una festa de Caldes i pels calderins, tot i que ens agrada molt que vingui la gent. Creiem que no ens hem de comparar amb cap altra festa, ja que cadascuna es viu d’una manera diferent.