Ernesto Hidalgo, un karateka amb empremta
- 03/03/2020
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 1
Pocs esports se li resisteixen a aquest calderí que estrena cinturó negre primer dan
IMATGES | El karateka en el moment de l’exhibició de kates en què va aconseguir el cinturó negre. A baix, durant el rodatge del documental ‘Down n’hi do’. > CEDIDES
No cal conèixer gaire l’Ernesto per veure que tothom l’estima. En només una estona amb ell, es pot veure com tothom el coneix, el saluda, l’abraça i li pregunta com li va tot, ja que aquest calderí de 22 anys amb síndrome de Down és un dels esportistes més actius de la vila i poques són les disciplines que se li resisteixen. El karate, però, és l’últim esport que l’hi ha donat una alegria: ja és cinturó negre primer dan.
La síndrome de Down és una alteració genètica provocada per un cromosoma extra del parell 21, responsable de disfuncions de tipus morfològic i bioquímic, que repercuteix en diversos òrgans, especialment el cervell, segons indiquen des de l’Associació Down Espanya, en què xifren en 34.000 el total de persones amb Down a Espanya. Una discapacitat, però, que mai li ha suposat un fre en la seva vida diària per fer tot el que més li ha agradat.
“Ha fet esport d’ençà que va néixer” explica el seu pare, l’Arturo. De fet al cap de poques setmanes de néixer ja van començar a fer exercicis per a nadons i des de llavors no ha deixat l’esport en 22 anys. Des d’hípica, a rugbi, passant per zumba i esgrima, han estat alguns dels esports que ha practicat l’Ernesto, tot i que el karate potser és en què més ha destacat. “La meva mare, la Maria, va apuntar-me a karate quan tenia uns 10-11 anys, per aconseguir més concentració i memòria” assenyala el lluitador, que remarca que “el karate és un esport molt seriós que em permet esforçar-me i poder aconseguir bones postures, girs i tots els elements que es fan. És un esport de molta tècnica”.
Progressar en les arts marcials és força complicat, ja que requereix un esforç d’anys per arribar des del cinturó blanc al negre –que atorga el primer dan–, en què s’ha de passar per un total de nou graus i sis cinturons –blanc, groc, taronja, verd, blau i marró– abans d’arribar al negre, que en esport adaptat té només tres graus, o dan, en comptes de deu. “Per aconseguir el cinturó negre he hagut de memoritzar cinc kates i superar l’examen” diu amb orgull l’esportista del CN Caldes, que no descarta “aconseguir el segon dan” tot i que no ho considera “el final del camí”.
Ara, un reptes principals és arribar als Jocs Paralímpics de París 2024, en què per primera vegada s’inclourà el karate adaptat, una disciplina, però, en què Catalunya i la Federació Catalana tenen un llarg camí per recórrer, ja que encara són a la cua en l’àmbit nacional. “Sé que serà complicat, però és un dels meus somnis i ho intentaré aconseguir” assenyala Hidalgo.
A banda del karate, l’Ernesto també practica tenis i pàdel, dos esports més que va començar a practicar amb vuit anys i que també combinen la física i la tècnica que li permet desenvolupar una autonomia física envejable, perquè, a més, l’Ernesto també és model i actor i ha de mantenir una forma excel·lent. Li queda poc temps li queda en el seu dia a dia, perquè a banda dels tres esports que practica de manera regular també estudia cuina en el restaurant escola Sinaí de Barcelona, ja que “m’encanta cuinar i tot el que estigui relacionat amb aquest món”. En la seva faceta d’actor va ser un dels protagonistes del llargmetratge documental Down n’hi do dirigit per Mireia Ros, en què un grup de vuit joves amb discapacitat intel·lectual s’enfronten al repte d’un taller d’aproximació al cinema, amb el guiatge de la directora del documental i amb què han guanyat diferents premis.
La faceta artística també arriba al món de la música, ja que l’Ernesto és un gran melòman, en especial del rock i el pop, i fins i tot de la música clàssica. Queen, els Beatles, Mecano o Abba són alguns dels seus grups favorits, dels quals sovint acut a concerts tribut per gaudir de la música.
En definitiva, l’Ernesto és un karateka amb empremta els èxits esportius del qual de ben segur sentirem a parlar en un futur pròxim, en què seguirà superant-se en qualsevol de les disciplines que practica.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.