“Vosaltres heu vist mai un gegant amb pantalons?”

La Colla Gegantera de Caldes va explicar els seus orígens i alguns secrets de figures i vestuari, entre d’altres

IMATGE | Membres representants de la Colla Gegantera de Caldes amb la regidora de Cultura, Laia Cuscó, durant l’acte de dissabte al Casino. > J. SERRA

 

Dissabte al vespre, en el marc del cicle ‘Parlem de Cultura Popular’, la Colla Gegantera de Caldes va exposar al Casino els seus orígens i la seva evolució. Júlia Mur, secretària de la colla, va explicar el funcionament de l’entitat, vertebrada per famílies que volen assegurar que els gegants continuen dansant pels infants.

Per entrar a la colla només cal acostar-se als membres durant una actuació i assistir a les trobades amb compromís. Actualment, la colla ja no fa assajos, ha optat per transmetre la seva essència directament a plaça. Ara bé, sí que es mantenen els assajos musicals, per tal d’oferir un bon espectacle de gralla i de percussió.

L’entitat, com la majoria, s’organitza amb les figures de cap de colla, secretari/a, tresorer/a i vocal, els encarregats de la gestió administrativa i pràctica de la colla. Aquests càrrecs comporten més involucració i tasques com ara la relació amb les administracions i la gestió de les trobades geganteres.

Les ballades de gegants funcionen a través d’intercanvis, les colles es conviden les unes a les altres i sempre saben que acceptar una invitació d’un altre municipi vol dir que els gegants d’aquests, al seu torn, ballaran a Caldes de Montbui. De fet, les figures calderines tenen molt èxit i la colla gegantera rep moltes invitacions. Ara bé, no sempre hi ha prou gent i la colla ha acordat fer una trobada al mes. La pròxima que faran serà el 8 de març a Santa Perpètua de Mogoda.

Durant la conferència la colla va voler deixar clar que ser geganter no implica només “passejar els gegants”. Una trobada de gegants comença amb una sortida conjunta de Can Farellàs. Un cop arribats al poble amfitrió, s’ofereix un àpat a la colla convidada i es procedeix amb la ballada.
D’ON VE LA FALDILLA?
El vestuari de la Colla Gegantera de Caldes de Montbui té una característica gairebé única: els seus membres ballen amb una espècie de faldilla escocesa. Durant la conferència van explicar que la decisió de vestir així va venir d’aquest raonament: “Vosaltres heu vist mai un gegant amb pantalons?”. Per aquest motiu, doncs, es va decidir vestir amb faldilla tant dones com homes, grans i petits.
L’ORIGEN
El febrer del 1964, el director de l’aleshores Setmanari Montbui, Vicenç Rifé, va tenir la idea que Caldes tingués gegants. De manera que va fer una crida a través del rotatiu i per a l’edició número mil de la revista. La proposta va tenir molt bona acollida entre la població i es van construir els primers gegants.
Ramón Ramino, membre de la colla, va explicar l’evolució de les figures dels gegants. En Farellàs, hereu de Can Farell, i la Guisla, la primera baronessa del Castell de Montbui, van ser les persones triades per representar Caldes de Montbui. Les figures es van fer a partir d’una imatge de l’arxiu històric de Caldes, una novetat per a l’època, quan tot eren motlles, aquestes figures van ser úniques. De fet, és molt habitual sobrar gegants centenaris amb la mateixa cara.

A la Festa Major del 1964 es van estrenar les figures de cartó pedra i de fusta encarregades a Barcelona. Ara bé, no va ser fins al 1992 que va néixer la colla i Ramon Soler els hi va posar música.

Pels trenta anys de la colla, van decidir fer una nova figura: el Lleó. Més endavant, es van afegir els gegantons de la plaça Catalunya, que pertanyen a la seva associació de veïns, i els capgrossos, que ara ja en són nou, dedicats als oficis. L’últim capgròs que s’ha fet és aquell dedicat al fotògraf local, Guillem Ayora, i l’últim gegant que s’ha fet és en Guillàs, que representa un geganter i per això porta un Farellàs petit a la mà, perquè és un portador.

El 2017, la colla va estrenar gegants nous, repiques millorades del Farellàs i la Guisla però molt més lleugeres, fetes de fibra de vidre i d’alumini a Cardona.

La conferència es va cloure amb una investigació sobre la figura del Gegant del Pi. Júlia Mur va explicar la relació entre la cançó i la llegenda a través d’una investigació que provava d’aclarir si la cançó del Gegant del Pi feia referència al de Caldes o al de Barcelona.

El Casino de Caldes, en la seva programació d’enguany, ha apostat per la divulgació de la cultura popular del municipi. Abans dels geganters, castellers i sardanistes ja havien passat per la Sala Gran per presentar la seva tasca.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss