Els Abella Bros, el somni motociclista de dos calderins

El Tomàs i l’Esteve lluiten en copes de promoció per fer-se un lloc en el futur del motocròs mundial

IMATGE | Els Abella Bros volen arribar a competir al campionat del món de motocròs. > A. SAN ANDRÉS

 

La professionalització del motociclisme en els últims anys ha deixat un panorama complicat per als aficionats que comencen. En campionats de promoció, els anomenats equips academy –filials d’equips mundialistes– monopolitzen els primers llocs en les curses i deixen, sovint, en un segon lloc la resta. Amb més mitjans mecànics i electrònics –fins i tot tenen telemètrics amb 11 anys– la diferència a la pista és abismal i només amb talent o una morterada de diners es pot accedir a aquests equips i sempre amb una dosi de precocitat cada vegada més alta.

No és el cas dels dos germans Abella, l’Esteve i el Tomàs, que, lluny del focus mediàtic de les grans competicions de promoció en circuit d’asfalt –CEV i FIM CEV– lluiten per fer-se un lloc futur en un món on cal lluitar de valent per accedir. Però ho fan en motocròs, una disciplina que, tot i no tenir tants adeptes, sempre enganxa l’autèntic malalt de la moto.

Van començar el 2015 amb tres i quatre anys, després que el Tió els portés una Yamaha PW, la moto escola més valorada per començar. El 2017 van competir per primera vegada en el Campionat ACCEMA, en què el Tomàs va debutar amb cinc anys. L’Esteve ho va fer amb quatre i mig, poc després. Veient el talent de casa, els pares van haver de comprar una segona moto.

L’Eduard, el pare dels dos germans, és un gran aficionat a aquest món, negoci a què es dedica i on havia competit. “Quan van néixer havia canviat la moto per la bici. No els volia traspassar aquesta afició, volia que ho descobrissin per ells mateixos, fins al dia que la van demanar: van deixar-me una maxi trail durant un temps i es van enamorar” explica. “Això es porta a la sang”.

De petits, quan només tenien una moto i se l’havien de canviar “eren capaços d’esgotar el dipòsit de benzina abans de parar i ploraven quan ho havien de fer” explica l’Eduard. “Les ganes d’anar en moto han estat sempre tantes que és impossible frenar-los. En l’àmbit familiar és molt maco. Anem tots quatre i fins i tot el gos”.

Sobre el terreny, els dos germans entrenats per l’expilot Patxi Pérez, de Riders Coach, són impressionants. Sobta veure com nens tan petits poden conduir una moto amb tanta facilitat, quan alguns que som més grans no en som capaços. Enamoren. Se’ls veu la passió ulls i ni tan sols les fortes caigudes els fan abaixar els braços.

La il·lusió és l’empenta més forta per als dos germans, de set i vuit anys: el Tomàs vol arribar “a guanyar el campionat del món de motocròs”. L’Esteve serà un dur contrincant, ja que “també el vull guanyar” expliquen, veient la innocència de dos germans que somien a arribar a l’altura de pilots com Stefan Everts, Toni Cairoli o Jorge Prado. Cap dels dos, però, té cap interès a fer el salt a l’asfalt, tot i que el Tomàs ho va provar. “No vull tornar” diu, mentre que l’Esteve és molt contundent: “ni de broma”. Marvin Musquin i Ken Roczen són el mirall del Tomàs; el seu pare i Justin Cooper, el de l’Esteve.

Però veure nens tan petits amb motos que corren tant no és fàcil. La seva mare, Antònia Sentías, s’encomana “als àngels que els cuiden durant les curses” sense poder evitar emocionar-se. En aquest cas és el pare qui pateix més: “poder veure que fan això i que compartim familiarment m’omple molt. Som tots moto, respirem moto, vivim de la moto i els caps de setmana seguim a sobre de la moto. Però pateixo més jo perquè sé què és fer-se mal damunt d’una moto”.

La temporada 2019 van completar el campionat de Catalunya i diverses curses de l’ACCEMA. Les motos de 50 cc –automàtiques– són sempre una font inesgotable de problemes i despeses, un aspecte en què coincideixen la majoria dels pares, i per aquest motiu aquest 2020 faran el salt als 65 cc, per competir en els campionats de Catalunya, Aragó, València i França.

El somni dels Abella Bros, dos calderins que volen arribar al punt més alt de l’Olimp dels déus del motocròs. Farien bé Cairoli i Prado de començar a tremolar.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss