El periodisme ha de ser honest. És una de les principals conclusions de la taula rodona sobre la premsa de proximitat que va tenir lloc el dia 11 a Thermalia, amb la participació de periodistes de mitjans locals i comarcals: Edilbert Comas, del Setmanari Montbui; Queralt Campàs, d’Ona Codinenca i El 9 Nou; Ivette Hijano, del Calderí; Jonatan del Amo, del Tot Caldes; Maria Núria Revetlle, de Catalunya Ràdio i col·laboradora del Calderí; Albert Jordana, director de VOTV; Ferran Monterde, de Ràdio Caldes; i Eduard Garcia, president de la Federació de Mitjans de Comunicació Local.
La precarietat i l’adaptació als canvis socials i tecnològics han marcat la història recent de la premsa local. “Ens hem tornat esclaus de la immediatesa per necessitat”, sintetitzava Garcia, una situació que contrasta amb els temps en què el paper era sinònim de veritat, com recordava Comas, quan no hi havia mitjans digitals ni xarxes socials que s’avancessin als diaris. “El paper té el hàndicap de la immediatesa, i més en mitjans setmanals o quinzenals, perquè la notícia és ara, no d’aquí a una setmana”, afegia Hijano.
Es fa imprescindible que els mitjans “tradicionals” s’adaptin als nous temps, complementant la versió física amb la digital i xarxes socials. “Hi ha gent que segueix les xarxes del mitjà, però no n’és lector”, apuntava Monterde.
Probablement, la ràdio és el mitjà que més potencial treu de les noves tecnologies. També ho fa la televisió, si bé Jordana advertia que cal reflexionar sobre la manera més eficient d’aprofitar les noves formes de consumir comunicació. “El contingut del territori interessa; la dificultat és com difondre’l”.
Arribar a tot arreu i informar-ne immediatament. El risc evident és la precarització. “Els periodistes no ho podem fer tot perquè això afecta la qualitat”, alertava Revetlle. “Ens demanen més coses, però la nostra feina està poc valorada”, incidia Campàs. És un mal general de la professió.
Ara bé, el periodisme local, més enllà del paper com a formador, “pot ser el més professional dels periodismes”, va reivindicar Garcia. Hi ha periodistes que tornen a l’àmbit local buscant qualitat professional i de vida. Una de les principals virtuts de la premsa local també és un obstacle: la proximitat. “El periodisme ha de ser crític amb el poder, però en un poble tothom es coneix”, va assenyalar Comas.
L’alcalde, Isidre Pineda, present al debat, va incidir en la relació d’amor-odi entre la premsa i el poder. “La feina del periodista és burxar, i la del govern, difondre la seva actuació. Els mitjans fan política quan decideixen què publicar i com fer-ho”.
Els periodistes van matisar la diferència entre política i línia editorial, i van puntualitzar que “l’objectivitat no existeix”. “La clau és fer periodisme honest”, va concloure Garcia. “Un poble sense premsa no té història”, va subratllar Jordana.