Halldor Mar: “Soc un cantautor que prefereix tocar que parlar”
- 03/09/2019
- 0 comments
- Marta Puigdueta
- Categoria: Cultura
- 0
El cantautor i guitarrista islandès, presentador del programa Katalonski de TV3, enamorat de Catalunya arriba amb el seu folk acústic alternatiu a El Casino de Caldes
IMATGE | El músic nascut a Reykjavík genera optimisme per la seva manera de ser i la seva forma d’actuar. > CEDIDA
Halldor Mar és el nom artístic de Halldór Már Stefánsson. El músic d’origen islandès, instal·lat a Barcelona, ha presentat ‘Katalonski’ a TV3. La producció, en format documental, explica la història d’estrangers que han après el català. Ara bé, el que l’ha fet popular ha estat convertir el “Remena nena” de la Guillermina Motta en el “Shake it baby”.
Mar ha versionat en anglès alguns dels èxits de la Nova Cançó. De manera que “Paraules d’amor” de Serrat, ha passat a ser “Words of love”; “El vent” de Raimon, “The Wind”; “Que tinguem sort” de Llach, “I wish us luck”; “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Sisa, “The sun could rise tonight” i així, successivament.
Què veurem el 14 de setembre?
Doncs una actuació acústica amb un cantautor que introdueix les peces, però que prefereix tocar que parlar. M’agrada que el públic tregui les seves pròpies conclusions. Ara bé, el format íntim estarà garantit, ja que només hi serem jo i la meva guitarra. Tocaré les cançons de Winds, l’àlbum de versions en anglès de la Nova Cançó publicat el 2014, i de Records, el disc en català que vaig presentar el 2017.
– Havies estat mai a Caldes?
No hi he estat mai però hi vinc amb molta energia. De fet, aquest serà el meu primer concert després de l’estiu.
– Ets cèlebre per les versions dels èxits de la Nova Cançó. Com se’t va acudir?
Doncs tot va venir per un anunci. Em van encarregar versionar en anglès l’havanera “Bella Lola”. Va funcionar molt bé i vam decidir fer la versió de “El vent” i de “Qualsevol nit pot sortir el sol” . I així fins a publicar el disc sencer.
– En tens alguna de preferida?
“Noia de porcellana”, de Pau Riba, és la que més em va tocar perquè no la coneixia, i de “I wish us luck” de Lluís Llach és de la que n’estic més satisfet.
– Com definiries la teva música?
Penso que faig un pop-folk d’autor alternatiu. Les meves influències han estat molt diverses: The Beatles, The Cure, The Simiths, David Bowie… Crec que des del dia que em vaig començar a passejar tocant pels bars de Barcelona fins que vaig acabar tocant en un festival de música nacional al costat de Mishima, he aconseguit trobar la meva música.
– Les nostres cançons les fas en anglès i ara les teves les fas en català?
El disc Records vol ser un agraïment al públic català. No sabia si Winds es rebria bé, tenia el neguit que s’ho preguessin com una apropiació i el fet que m’hagin rebut amb els braços oberts fa que ara vulgui aportar un granet de sorra a la música catalana. Ara estic treballant en una cançó per al Consorci per a la Normalització Lingüística. Em fa molta il·lusió.
Què és per a tu la llengua catalana?
Un descobriment. Vaig arribar a Catalunya amb un llibre per aprendre castellà, quan em vaig adonar d’on eren Buenafuente i Toni Soler em van fer enganxar a la llengua. Vaig fer classes, però no m’atrevia a parlar-lo en públic. El primer cop va ser amb els meus nebots. Ara he estrenat un disc de cançons en català. De fet, mai havia compost en una llengua que em sentís meva, mai he compost en islandès i ara, estic satisfet de fer-ho en català.
Catalunya o Islàndia?
Vaig venir aquí per fer un postgrau de guitarra clàssica, però al final la vida va anar per una altra banda. Em vaig inspirar, em vaig enamorar i em vaig quedar. Ara bé, les arrels les tinc a Islàndia i m’he fet un home a Catalunya. Així que sóc fifty-fifty. No es pot triar entre el pare i la mare. Això sí, estic content amb la tria, Barcelona és casa meva i té un clima immillorable.
L’any 2018 vas publicar un llibre sobre el secret del bon rotllo islandès. Ens el pots revelar?
En aquest llibre intento transmetre una filosofia de vida: “Fluir amb les coses que et passen, aprendre a no enfadar-se i a obrir la ment”.
Autor
Enganxada a Caldes de Montbui i la seva gent. Em caracteritzo per ser una persona feliç. Graduada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, corresponsal d'Ona Codinenca i la Xarxa a la vila termal. Anteriorment Cap de Redacció del Setmanari Montbui. El que em mou és veure què té d'interessant cada persona que m'envolta i explicar-ho.