Ruta Lawrence amb canícula
- 16/07/2019
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Joaquim Campistron
La del diumenge 30 de juny ha sigut una de les més divertides i amb un grapat de comparacions amb fets i tics de la història local d’abans i d’ara. A més, ha comptat amb la novetat de la presència, per primera vegada, del pare del Pol. Des de fa poc, la Ruta George Lawrence col·labora amb el Proyecto Pol i, per això, el Toni ha vingut a exposar als participants d’aquesta ruta, la 31a, en què consisteix aquest projecte.
Vam partir de la idea central de la recuperació de la memòria històrica d’un il·lustre calderí d’adopció que va ser maliciosament ignorat per la seva disidència i que fruit de la cerca històrica per tal de recuperar la seva biografia i valors, de retruc, va veure la llum un altre que també va ser víctima del rebuig d’una part de la societat local pel fet d’anar contra corrent. Així, trobem dos personatges fins fa poc desconeguts, que tot i la seva frontal discrepància ideològica, es respectaven i eren molt bons amics.
I és que tot i que no eren perfectes, eren honestos, i amb això n’hi havia prou perquè donessin la cara l’un per l’altre. Em refereixo al prolífic missioner evangèlic gal·lès George Lawrence i al republicà, cofundador i impulsor del Centre Democràtic Josep Serracant Grañé. Aquesta amistat és tot un exemple a imitar per la societat calderina, tan sobrada de capelletes i postureig, fins i tot en l’ajuda humanitària.
Després, vam veure com n’ha sigut de cabdal la Inquisició per deixar imprès en les ments el concepte del pensament únic (el seu, és clar), un fet del qual ni les constitucions liberals de l’Estat s’han pogut desempallegar, ja que interessava als poderosos lligar la religió amb la identitat sociocultural i nacional del país. Se n’escapa la del 1931, la de la 2a República. La de la 1a República també és digna de ser tinguda en aquest sentit, però no va arribar a ser ni promulgada; i la de la segona, entre que va durar poc i que va ser proscrita pel règim dictatorial posterior que la va destrossar, no va poder arribar ni a l’adolescència.
Seguidament, ens vam assabentar per on, com i quan va entrar l’evangeli (bones notícies) als diferents llocs de l’Estat, i de com Lawrence va ser un dels que el va portar a les nostres terres. Ens hem de situar al segle XIX, i relacionar-lo amb convulsió, fort enfrontament ideològic i social, tres guerres civils, fam i analfabetisme encrostats. A continuació, vam passar a contextualitzar històricament i ideològica el moviment de renovació espiritual al qual pertanyia el missioner. Pel que fa a la Gran Bretanya, hem de pensar en revolució industrial, explotació dels obrers, colonialisme, reina Victòria, Charles Dickens amb el seu Oliver Twist i moviment de ruptura al si de la religió anglicana com a conseqüència de la lectura directa de la Bíblia per part de molts dels seus membres. També de l’arribada de Lawrence a Caldes per primera vegada, el 1873, i què el va moure a fer-ho, desfent la llegenda urbana que va córrer durant molts anys, i que tot i trobar el document de l’època que ho acredita, encara hi ha qui s’entesta a ignorar-lo (típic de l’enveja).
I com va trobar la vila? Déu n’hi do. Hem de pensar en pobresa, atacs carlins, males collites, epidèmies, por, sotmetiment cec a la religió i l’obscurantisme, escolarització molt deficitària, clara disparitat ideològica social, fort enfrontament a l’Ajuntament entre bàndols polítics diferents…
Fent la ruta, hom pot trobar-se amb situacions xocants, i fins i tot grotesques, tot i que també –encara sort– n’hi ha d’agradables. D’aquestes, és remarcable la d’una iaia andalusa que fa la tira d’anys que és de Caldes, i que, davant d’un dels locals on hi va haver l’escola que Lawrence va fundar, ens va regalar una cançó que ha compost ella mateixa. L’altre encontre agradable, davant del Centru, va ser amb l’Edilbert, fill de l’Antoni Comas, que va ser el primer a treure de l’oblit per als calderins la figura de “míster Lawrence”, a través d’informació oral, publicada al Montbui de Festa Major de 1977. Un altre exemple de noble interès, professionalitat i amplitut de mires.
