Un Aplec com els d’abans
- 07/05/2019
- 0 comments
- Marta Puigdueta
- Categoria: Cultura
- 0
L’1 de maig més de 400 persones van pujar a peu, en bicicleta o en cotxe a l’ermita
IMATGE | A dalt, els participants a l’Aplec van ballar sardanes a l’esplanada de Sant Sebastià de Montmajor acompanyats per la música de la cobla Ciutat de les Roses. L’1 de maig és l’únic dia en què es permet fer foc al voltant de l’entorn natural de Sant Sebastià de Montmajor. > J.Serra
1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors, a Caldes de Montbui és sinònim de descans però també de germanor. Generació rere generació els calderins pugen a Sant Sebastià de Montmajor cada primer de maig. És ben curiós, perquè només una data és capaç de transformar un paratge, que durant 364 dies l’any només està habitat per sis persones, en el punt de trobada de més de 400 treballadors alliberats amb ganes de passar el dia plegats.
Dimecres passat també va ser l’únic dia de l’any en què es permet fer foc a l’entorn natural de Sant Sebastià de Montmajor. Colles d’amics i famílies s’arrepleguen per peregrinar des de Caldes fins a l’ermita, ja sigui a peu, en bicicleta o bé en cotxe. De fet, l’estratègia més habitual és dividir la colla entre els excursionistes i els intendents, de manera que un grup surt caminant i l’altre amb tot el que cal per passar un dia a l’aire lliure carregat als vehicles. Un pic els caminaires arriben a Sant Sebastià, el grup a motor ja té preparada una bona brasa per coure carn i verdures o bé ja comencen el sofregit de la paella que endraparan.
Ara bé, tal com mana la tradició, a les dotze del migdia toca ballar sardanes damunt la terra roja de l’indret, ja que es tracta d’un aplec. Enguany, la Cobla Ciutat de les Roses va fer possible l’acte central de la jornada. Durant dues hores es van poder ballar sardanes de set tirades, nou en total.
Lurdes Esperabé, membre de l’Agrupació Sardanista Calderina, ha valorat positivament l’aplec 2019: “Sempre és un bon dia, Sant Sebastià, una data assenyalada per pujar a la vall nord del Farell. Com a entitat organitzem aquest acte com una diada especial, un moment per trobar-nos i compartir el ball”.
L’ambient distès és el principal reclam per acostar-se a Sant Sebastià l’1 de maig, molts calderins hi havien pujat de petits, després de joves i ara hi tornen amb els fills. D’altres tenen la data marcada al calendari i no fallen cap any perquè s’ha convertit en una excusa per trobar-se amb la colla. La canalla juga al bosc i els grans es reuneixen al voltant d’un bon dinar a l’aire lliure, que s’allarga fins ben entrada a la tarda.
El que potser no saben aquests 400 curiosos fidels és que mengen al costat d’un gran exemple original de romànic precoç, l’església de Sant Sebastià de Montmajor, que data del segle XI. De fet, a dins s’hi troben els frescos de l’artista sabadellenc Antoni Vila Arrufat i el retaule gòtic internacional perdut.
A tan sols dotze quilòmetres de Caldes de Montbui, a la vessant nord del Farell, encerclada de muntanyes, es troba la vall de Sant Sebastià, que conserva tot l’encant de la naturalesa. Un dels pocs racons on encara s’hi pot trobar aquella sensació de solitud i de pau que queda alterada per les rialles i els flabiols cada primer de maig.
Autor
Enganxada a Caldes de Montbui i la seva gent. Em caracteritzo per ser una persona feliç. Graduada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, corresponsal d'Ona Codinenca i la Xarxa a la vila termal. Anteriorment Cap de Redacció del Setmanari Montbui. El que em mou és veure què té d'interessant cada persona que m'envolta i explicar-ho.