l'aigua que cura

“L’aigua que cura”, revela el passat de l’edifici de Thermalia

L’exposició ressegueix la història de l’Hospital de Pobres fins a l’actual Fundació Santa Susanna

IMATGE | Aspecte de la Sala Sebastià Badia del Museu Thermalia que acull fins el 30 de junt l’exposició ‘L’aigua que cura’ . > J. SERRA

 

Més d’un dels que ara llegeixen aquestes paraules van néixer on avui es troba el Museu Thermalia. Aquesta és una de les moltes curiositats que l’exposició “L’aigua que cura” explica al visitant. Ara bé, sobretot, es tracta d’una retrospectiva de l’Hospital dels Pobres, una institució calderina nascuda el segle XIV amb funció social que avui perdura a través de la Fundació Santa Susanna.

La mostra es podrà veure fins al 30 de juny a la sala Sebastià Badia del Museu Thermalia. “L’aigua que cura” explica la història de l’edifici que l’acull, fet que fa que el seu relat sigui rodó. El visitant descobreix l’evolució de l’hospital i com s’encaixa en la societat a través d’un fil conductor que deixa en segon terme el fet econòmic i atorga protagonisme a la implicació social de la institució al poble.

Irene Llop, la comissària d’aquesta exposició, la defineix com el resultat d’una tasca de recerca ingent a través del ric fons documental de la fundació, que avui custodia l’Arxiu Històric Municipal. El fruit de la tasca de Llop és una nova eina per divulgar la història de Caldes de Montbui i contribuir a consolidar la memòria de la vila termal.

Així, doncs, el que avui és el Museu Thermalia al llarg del segle XIV va ser el bressol de l’Hospital de Santa Susanna, també conegut com l’Hospital dels Pobres o l’antic hospital. La mostra explica el passat de l’edifici de manera molt visual, combinant els plafons explicatius amb diversos objectes i fotografies que posen de manifest el pas dels anys però que també permet, sobretot als calderins, reconèixer els llocs dels fets.

Els panells informatius de l’exposició són blaus, simbolitzen l’aigua que cura en tot moment i expliquen el fet termal com a element clau en la història de l’hospital. L’aigua que brolla a Caldes de Montbui neteja, alimenta, relaxa, purifica. És l’aigua “que cura”. Per això és vital la creació d’aquest edifici en el moment previ a les grans concentracions d’hospitals urbans al segle XV a Catalunya. L’Hospital de Caldes de Montbui va ser singular per aquest fet, per ser un dels pocs que disposaven d’aigües termals.
De fet, a la mostra es pot veure un pergamí de 1452 que recull la concessió que va fer el Rei als jurats de Caldes per a l’ús públic de les aigües calentes i fredes de la vila, tant per banys com per regar els horts.

Ara bé, l’exposició també explica la història de l’hospital com a institució (el patrimoni, els usos, els serveis) i com a edifici que conté elements arquitectònics de les diferents èpoques com les voltes de mig punt, les banyeres enrajolades del segle XVIII o els finestrals gòtics procedents d’altres edificis.

A més, l’hospital també va ser el punt de partida per a moltes persones que avui tenen entre cinquanta i seixanta anys, perquè hi van néixer. Als anys seixanta, era habitual que el part tingués lloc a casa amb el suport d’una llevadora, en el cas de les famílies de classe mitjana. En el cas de les famílies riques s’estilava anar a alguna clínica privada de Barcelona. No obstant això, amb l’aparició d’aquest “hospital local” les mares calderines van preferir tenir el fill fora de casa, amb la presència d’un metge.

En vista del ric contingut patrimonial de “L’aigua que cura” el museu prepara, a més, un cicle de visites guiades amb la comissària Irene Llop per donar a conèixer a fons les curiositats i els materials sobre l’hospital que destaquen a l’exposició que viu a les parets de la sala Sebastià Badia.

XXV ANYS DE THERMALIA
El museu ha impulsat la descoberta de l’immens patrimoni dels sis segles d’història de l’hospital que coincideix amb el seu XXV aniversari. Així doncs, fa vint-i-cinc anys que Thermalia es va convertir en museu i oficina de turisme de Caldes de Montbui, i també en el principal dinamitzador de la cultura i l’art local, així com en un referent de l’obra de Picasso i Manolo Hugué.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss