Albert Tusell Aleu

Albert Tusell Aleu

Veterinari en cap del Grup Veterinària

El 1994 va obrir el seu primer centre al carrer Major de Caldes. De la seva gran passió pels animals n’ha fet la seva professió, que ha estès també a les poblacions veïnes de Bigues i Riells, Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana. La seva altra passió és el saxo.

IMATGE | Albert Tusell, durant l’entrevista cedida al Calderí.>

 

  • Els animals sempre t’han agradat?

Sí. Per a mi, la meva feina és un ‘hobby’. Si m‘agrada, m’apassiona. Quan s’hi ha de dedicar més hores, doncs les hi dedico. Tinc la gran sort que estic exercint una feina que m’agrada. Tothom no pot dir el mateix.

  • T’esperaves que el teu centre veterinari tingués tanta expansió?

Ha estat un esforç continuat durant anys, tant personal com de la meva dona, la Glòria Andújar, que també ha contribuït amb una part molt important a la gerència i a fer créixer el negoci.

  • En quin moment us veu plantejar expandir-vos?

Portaven uns anys treballant a Caldes i al cap de cinc o sis anys ens vam expandir primer a Bigues, després a Lliçà i finalment a Santa Eulàlia de Ronçana. Anys enrere, el sector de la veterinària no tenia tanta rellevància i hi havia una manca de centres i de serveis. Aquí vam veure l’oportunitat i ens hi vam posar. A més, Caldes actua com a centre de referència dels altres centres que tenim. Els casos més complicats venen referits aquí.

 

“L’èxit de la nostra professió és la comunicació”

 

  • Quins serveis oferiu a Grup Veterinària?

Tenim serveis mèdics, quirúrgics, de tècniques diagnòstiques, serveis d’urgències i laboratori. En el laboratori recollim les mostres de les altres clíniques i és on fem la majoria de proves. Tenim també els serveis de radiografia digital, ecografia doppler, electrocardiografia, endoscòpia i laparoscòpia i cirurgia general, traumatològica i oftàlmica. A més, amb el nou centre de l’avinguda Pi i Margall, hem engegat un nou sistema de rehabilitació i fisoteràpia amb gossos. Després d’una cirurgia o traumatologia, els gossos es posen en una cinta d’aigua, un sistema que ja té èxit als Estats Units però que nosaltres hem començat a implantar.

  • La gent es desviu per la seva mascota?

Sí, totalment. La professió en comparació amb els últims cinc anys, ha despuntat en el sentit que la gent vol un servei ràpid, de qualitat i eficient. A més s’ha de tenir una qualitat formativa constant. En els últims 10 anys n’he tingut. Quan hi ha hagut aquests anys de crisi anteriors, són moments d’oportunitat per millorar les instal·lacions o per formar-te. I els he aprofitat realment. Quan ve una crisi i estàs preparat, la passes molt millor. No hem patit una crisi important a la nostra feina perquè els deures els vam fer abans. I ara ens estem preparant pel que vindrà perquè vindrà una altra crisi.

  • A més, el vostre sector està en constant evolució…

Sí, apareixen noves malalties, nous mitjans diagnòstics… Segons com planteges tots els casos clínics, al gent et deixa fer moltes més proves i les has de conèixer. Avui en dia ha avançat molt la tecnologia, cada vegada s’assembla més a nivell humà. Abans era molt difícil fer un TAC a un gos però si ho planteges bé, els propietaris te’l deixaran fer.

  • Els amos són reticents a aquest tipus de proves?

Segons com ho plantegis. L’èxit de la professió és la comunicació. Si tu comuniques perfectament a un propietaris i li parles de pros i contres de les proves, és ell qui decideix. El principal problema és la comunicació que de vegades no ha existit entre la professió veterinària i el propietari. Amb els anys, he après a comunicar i això costa. No s’ensenya a cap universitat ni res i és molt important comunicar.

  • De fet, com qualsevol metge?

Probablement. Però a veterinària hi ha molts sentiments, s’assimila molt a un pediatre. Un pediatre no explica ben bé que té el nen, ha d’extrapolar que el fill i la mare estiguin contents i tornar-lo a casa.

  • Ho passes malament quan veus que un animal ja no es pot salvar?

Sí, són moments d’angoixa. Després de tants anys tens el cor fort, no et desesperes com en els primers cinc anys de professió. Intentes resoldre la situació d’un manera ràpida i satisfactòria per al propietari i per a l’animal però amb la màxima honestedat, delicadesa i tractant-ho amb ‘carinyo’. Tots els tractes mèdics del veterinari tenen dignitat.

  • A una persona que acaba de perdre la seva mascota li recomanaries que en tingués una altra de seguida?

No. Cada persona té el seu propi procés de dol. Aleshores, hi ha qui automàticament agafa un animal a la setmana, n’hi ha que triguen anys o altres que no en volen saber mai més res. Passa igual com en una relació o en una separació.

  • Ets també membre del Club Rotary de Caldes…

Sí. Fa uns sis anys que hi estic vinculat. És un club social de gent empresària que té unes motivacions altruistes per fer projectes per a la gent. Aquest any hem fet uns pous d’aigua a Uganda i que ha estat un projecte que vam començar fa tres anys. És un esforç de molts ‘rotarys’ i de molta gent que de manera altruista ha fet les barraques de Festa Major o el bar de l’Escaldàrium… Un seguit de muntanyetes que totes sumen i que ens fan aportar el nostre gra de sorra pel bé comú.

  • I ets un gran aficionat al saxo. És la teva altra gran passió?

Sí. Toco en diverses big band de jazz. De vegades, quan surto de la feina, vaig a assajar a Sant Cugat i intento anar-hi dues vegades per setmana. El saxo em dona oxigen.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss