El ‘touch rugby’, l’últim esport en arribar a Caldes
- 18/03/2019
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 1
L’absència de contacte directe el fa ideal per a qualsevol edat i sexe
IMATGE | El Caldes va disputar la primera jornada de ‘touch’ al camp de futbol de la Torre Roja.> A. SAN ANDRÉS
El naixement de noves varietats esportives és sempre una gran notícia i l’última en arribar a Caldes ha estat el ‘touch rugby’ de la mà de Marc Congost i del Centre Ateneu Democràtic i Progressista. El ‘touch’ és un esport vàlid per a tothom, sense diferències d’edat o sexe, on no existeixen els placatges i el contacte directe.
El ‘touch rugby’ és una de les diferents variants del ‘rugby union’, el tradicional i més conegut. Tot i ser un esport amb pocs adeptes en gairebé totes les seves variants, els esports del meló viuen una segona joventut en els últims anys, on l’interès per aquest ha revifat en detriment d’altres esports més tradicionals.
L’esport va sorgir a Austràlia fa uns 40 anys, quan un entrenador de rugbi va inventar un joc esportiu on el contacte entre jugadors fos mínim per evitar lesions i que es pogués jugar en camps amb gespa seca durant l’estiu. En aquesta variant juguen un total de sis participants i són 30 els minuts de joc, dividits en dues parts.
“El ‘touch’ és un esport vàlid per a tothom, sense diferències d’edat o sexe, on no existeixen els placatges i el contacte directe”
El ‘touch’ va arribar a Caldes de la mà de l’advocat Marc Congost, practicant de diverses de les versions d’aquest esport i que ja havia jugat a ‘touch’ amb anterioritat. “El vaig portar després d’haver jugat al Montseny, a Sant Pere de Vilamajor”, un projecte que va deixar d’existir al poc temps. Engrescat per la gent del Centre Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes, el calderí va iniciar l’aventura d’un esport que “és una variant que s’assembla molt al ‘rugby league’ –la variant amb 13 jugadors- però sense cap tipus de contacte”.
“Després d’enredar a alguns amics vam sortir al butlletí del centre i vam conèixer més gent” per cobrir un total de les 13 fitxes actuals i ara entrenen al Parc de l’Estació els divendres de 19:30 a 21:00 h, on se’ls pot trobar per ingressar a l’equip. Una vegada consumats com a club, sent secció de l’Ateneu, reivindiquen la necessitat d’una pista on jugar.
“La World Rugby considera el Touch un joc i la Federació Internacional de Touch el considera un esport” afirma sobre una variant ideal per a qualsevol edat i sexe. De fet, la variant catalana és la mixta, que obliga a tenir com a mínim a dues dones sobre el camp en tot moment –tot i que aquesta variant exigeix tres per norma- sota amenaça de penalització.
En ‘touch’ no hi ha contacte entre jugadors i el que en rugbi tradicional és un placatge, aquí és contacte amb la mà. La falta de contacte entre jugadors és una de les característiques més importants, ja que això evita en gran mesura les possibles lesions derivades. L’agilitat i la velocitat són dues de les qualitats més importants.
Un clar exemple és que “es pot jugar amb barret o ulleres”, en un esport que “tradicionalment es juga a l’estiu”. Tampoc són necessàries les porteries, ja que únicament es juga amb les mans, el que afavoreix trobar un terreny de joc adequat per la pràctica.
Una altra curiositat és que “els partits els arbitrem nosaltres mateixos. Cada equip ha de tenir una tripleta arbitral formada, com a mínim amb el nivell 1” explica sobre l’arbitratge, ja que per abaratir costos es fa d’aquesta manera, tot i que els ‘tocats’ els han d’assenyalar els mateixos jugadors, sent els àrbitres els encarregats de resoldre qualsevol dubte.
L’equip ja ha aconseguit diversos patrocinadors com Samplast, Frankfurt Caldes, Ferreteria Boluda, RAF, Farmàcia Neus o el Café del Centre, tot i que encara segueix buscant de nous, igual que jugadors. Se’ls pot contactar a través del seu Facebook o instagram a l’usuari @rugbytouchcaldes o a l’email touchrugby@centredemocratic.cat.
IMATGES | A dalt, Marc Congost, el fundador, entrenador i jugador de l’equip calderí. A baix, la sacada d’honor de la jornada de “touch” per les autoritats. > A. SAN ANDRÉS
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.