Així és com crec ens hauríem de sentir els calderins, siguin de dretes o d’esquerres, blancs o de color, religiosos o agnòstics, homes o dones… amb una paraula, tots els que gaudim d’aquest racó que per als que hi vivim és el centre del món.
Una gota per embellir encara més aquesta nostra estimada vila ha estat la inauguració, dissabte 2 de febrer, del nou aparcament Centre-Sindicat. Que cadascú opini el que vulgui, però per a aquest reporter en potència és una obra per sentir-se com vol donar a entendre el títol.
En un altre ordre de coses, i tal com es llegia a l’article “Una giornata particolare” publicat, entre d’altres, al “Tot Caldes” el gener passat i que també és una altra goteta per enorgullir-nos d’aquest poble “bullidor”, seria que aquest consolidés l’orquestra (tant de bo pogués arribar a simfònica) de Caldes de Montbui. Ja us escolto, ja: i ves què ha de dir en Domènec sobre el tema!, i teniu raó, però, creieu-me que la meva intenció va més enllà, al cap i a la fi, d’aquí quatre dies on serem, els veterans…
Disposar d’una formació musical com la d’aquest projecte seria, culturalment parlant, una altra cirereta per a aquest pastís que cada cop trobem més gustós. Com deia aquell: “Siempre positivo!”.
