Marta López Juncosa

Marta López Juncosa

Mestra d’educació infantil i terapeuta sistèmica

Ha passat gairebé 30 anys dedicant-se a l’educació infantil, primer a l’escola bressol El Dau, l’actual Els Peixets, i després a l’escola bressol municipal Gegant del Pi. El 2011 va començar a formar-se en creixement personal fins que ha esdevingut terapeuta sistèmica. Aquest dimarts parlarà de la relació entre pares i fills des de la mirada sistèmica a la Cooperativa 70.

 

 

· Per què vas decidir començar a estudiar pedagogia sistèmica?
Hi havia una companya al Gegant del Pi que em parlava de la pedagogia sistèmica i em va despertar el cuquet. Vaig anar un cap de setmana amb ella. No crec en les casualitats. Aquell cap de setmana va morir el meu avi i vaig pensar que allò volia dir alguna cosa. Allà vaig descobrir la pedagogia sistèmica i en vaig fer la formació durant dos anys. Més tard, també vaig descobrir les constel·lacions familiars sistèmiques i també en vaig fer la formació.

· Durant la formació, et veies impartint tallers, més endavant?
Va haver-hi un moment en què li vaig dir a la directora de l’escola on feia formació que no em veia portant tallers de constel·lació familiars. I em va dir que no em tanqués les portes a res. I ara és una eina que m’agrada molt. Hem d’aprendre a no tancar-nos i estar oberts a noves possibilitats, encara que no sapiguem quines. Quan vaig deixar la direcció de l’escola bressol, no tenia clar que m’agradaria exercir com a terapeuta. Abans de cremar-me, vaig dir a l’Ajuntament que ho volia deixar i que necessitava un any de dol, vaig continuar dos anys més com a tutora i vaig estar un temps comptabilitzant les dues coses.

 

“Hem d’aprendre a no tancar-nos i estar oberts a noves possibilitats, encara que no sapiguem quines”

· De mica en mica t’anaves decantant cap a la teràpia sistèmica.
El juny de 2016 vaig fer obres a casa i vaig convertir el garatge en un espai de teràpia on faig els tallers i la teràpia individual. Soc molt de deixar-me portar per allò que em diu el cor i el que sento, trigo molt a prendre decisions, però quan les prenc són bastant definitives. L’abril de 2017 vaig començar a fer el meu primer taller fins que vaig demanar l’excedència el juliol de 2018. Ara m’havia d’incorporar perquè se m’acabava, però he decidit renunciar-hi.

· Què és la mirada sistèmica?
És una mirada concreta des del punt de vista que tots formem part d’un sistema. Aleshores, quan et mires una família amb aquest punt de vista, pots veure què hi falla com a element del sistema. Et pots remuntar als ancestres, als avis o als pares. Un infant, que potser l’etiquetem com a TDAH i el medicalitzem –encara que no puc obviar que hi hagi elements neuronals i que per naturalesa neixes així i amb símptomes que no pots evitar–, però en aquest cas quan un nen expressa una cosa podem mirar quina lleialtat hi ha al darrere o perquè l’expressa de manera oculta.

· El teu paper seria el de desembolicar la troca i treure’n l’entrellat?
D’alguna manera, sí. Em defineixo com una persona que acompanya en el despertar de la consciència a que estiguis millor, a que tinguis una millor relació amb tu. Val a dir que acompanyo en processos infants a partir de 8 anys i alguns adolescents, però en un adult, per exemple, puc veure com a través del seu dia a dia, amb símptomes o si li diuen alguna cosa, se li desperta un rebuig i no sàpiga perquè… Tot un inconscient que, si el poses a la consciència, pots veure d’on ve. Quan ho desenredes i ho poses al davant d’una persona, això t’aporta fluïdesa i comprensió.

· Com arriba al teu espai de teràpia una persona?
Depèn de cada cas. Jo m’ocupo de crear un context de confidencialitat, amorós, de confiança, respectuós, de silenci. He acompanyat processos bastant dolorosos i, en definitiva, no és retraumatitzar, sinó acompanyar, perquè la persona se senti segura en aquell moment i senti que allò dolorós ja ha passat.

· Has posat en pràctica la teràpia sistèmica en tu mateixa?
Sí, i tant. Tots els mètodes que utilitzo els he provat jo. Tot i que no n’era conscient, he passat per un procés terapèutic durant un temps. He fet constel·lacions, rebirthing o renaixement… Això m’ha fet especialitzar-me no només en fets traumàtics, sinó que també treballo i acompanyo des de les parts internes el teu nen interior.

· La teva experiència, amb gairebé 30 anys amb escoles bressol, et dona avantatge al tractar la relació entre pares i fills?
Per a mi és un tret diferencial. A l’escola bressol, hi havia una barrera que no podia transgredir per passar d’educadora a terapeuta. I això potser també va ser un punt clau per dir que tenia més coses per donar.

· D’ençà que ets terapeuta, has canviat en el teu dia a dia?
I tant. Treballant em responsabilitzo dels meus processos personals. Soc mare de dues noies i he pogut veure el que expressaven i poder-les acompanyar.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss