Vaig prometre que aniria a la inauguració de l’Aparcament de Les Hortes i faria un comentari del cava i els canapès. Malauradament no sóc autònom, i no vaig trobar ningú que m’hi volgués portar.
Avui, amb tot el temps del món, xanet xanet i anar seient, m’hi he acostat.Cal reconèixer que el resultat és força digne. Ha quedat una plaça ajardinada i un gran balcó sobre les Hortes de Baix. Segueixo sense entendre la covardia d’anomenar-lo Centre-Sindicat, quan és el pàrquing de Les Hortes.
El que sap greu són les mentides, perquè et prenen per imbècil. Com poden dir que faran horts a l’abast del primer que passi? Com poden dir que els horts seran per a les entitats? Ja van dir que els donarien a les escoles, i aquestes van dir que ni pensar-ho! Que els horts escolars havien d’estar al pati i no mitja hora lluny! Després diuen que són per a unes entitats que encara no els han acceptat, i que, si els accepten, els rebutjaran de seguida que vegin que en realitat són horts del tio pilla i corre, és a dir, jo treballo i tu culls.
Només hi ha dues maneres d’evitar-ho: tancant-los (ja em direu, en què es transformaria aquell espai, rodejat per una tanca) o posant-hi vigilància: un nou xicot(a) d’aquests de la gorra de plat. Aquest no seria “agent de mobilitat” (potser sí, per què no?) sinó agent d’horticultura. A aquest pas tindrem agents per a tot, agents de caques de gos, agents de circulació de patinets, agents de gent gran, agents d’acollida a l’immigrant… després es passaran el dia xerrant, com fan els de mobilitat.
Per lògica aquell espai ha d’acabar sent un parc. Amb bon criteri s’hi plantaran oloroses com les que ja hi ha, però llavors el problema és que a Caldes hi falten jardiners, sinó mireu com estan els parcs deixats de la mà de Déu. Bé, ara no, que venen eleccions i si cal es fan hores extra o se subcontracten jardiners externs, però reconeixereu que entre eleccions i eleccions els parcs fan una mica de pena…
Globalment, dèiem, resultat digne, Bé per les parets de gabions, que de prop fan pena però de lluny fan el seu efecte i no deixen que es vegin els cotxes. I bé pels bancs; mirador sobre les hortes que promou l’esport del tir al pagès, ja sigui amb pots, ampolles o escopinades.
I això és important, perquè havent tancat i abandonat l’Ateneu Molí del Ral, és convenient que els joves tinguin llocs on anar, i el balcó de l’Aparcament de les Hortes és ideal. Després de fer uns petes, i riure i beure una mica es pot estavellar l’ampolla contra l’hort de sota, amb onze metres de caiguda. Fins i tot es poden fer competicions per veure qui arriba més lluny o qui encerta la passarel·la.
Ja ho sabem, que hi haurà càmeres i vigilància nocturna. Això hi donarà més emoció, perquè caldrà anar encaputxat i, quan es vegin venir els llums del cotxe de la policia pel Raval Canyelles, escapar-se per la plaça del Sindicat o per les pròpies Hortes.
Perdoneu-me. No pretenc donar idees als brètols, només preveure uns perills que qui en tindria l’obligació sembla no haver-ho fet. Això sí, reconec que ho faig de forma burleta, cínica o divertida, com li vulgueu dir.
