Maria Font Congost

Maria Font Congost

Presidenta dels Castellers de Caldes

Aquest diumenge Els Escaldats faran la seva diada castellera amb la companyia dels Capgirats de Castellar i els Nyerros de la Plana de Manlleu. La Maria va entrar a la colla el novembre de 2011, cinc anys després de crear-se, i el 2016 va ser nomenada presidenta.  Defensa que Els Escaldats són com una gran família.

 

· Com va anar això de convertir-se en castellera?
Vaig entrar a la colla el novembre de 2011. Tenia una amiga amb la qual fèiem juntes bastons i assajàvem en aquest mateix local. Amb una de les companyes bastoneres, l’Irene Gibrat, que havia vingut de Barcelona, vam compartir casa. Des de feia molts anys que era castellera i em va animar a participar.

· I els bastoners es van quedar sense tu?
Va haver-hi un temps que vaig intentar compaginar les dues coses. A Caldes passa molt, això, que hi ha molta gent plurientitat. Al final em vaig decantar pels castellers.

· En quina posició vas començar?
Vaig començar fent de terça perquè vaig començar a fer castells de sis, que és el més bàsic. A sobre sempre portava els dosos, l’acotxador i l’enxaneta. Amb el temps, a mesura que vaig anar aprenent, vaig pujar un pis més, també perquè la colla va començar a dominar els castells de set, però el que porto a sobre és el mateix pes. Actualment faig de quarta i soc presidenta des de fa tres anys.

· Així com al concurs de castells de Tarragona hi ha una gran competència entre les colles, també es produeix a les colles de set?
No a aquest nivell. Entre molts de la junta també coincidim que hi ha una competència sana. Per exemple, Mollet és la colla que tenim més a prop i d’un nivell més semblant. I moltes vegades això ens ajuda a millorar. Penses que ells estan fent una cosa i tens el cuquet de fer-ho igual o ells a la inversa.

 

“Si hagués de definir amb alguna paraula la colla, potser diria resistència”

 
· Es produeixen fitxatges en el món casteller?
Ja no passa tant. Sí que hi ha respecte. Algun cop ha passat que una persona d’una colla marxa, i llavors et truca un altre cap de colla per dir-te si ho saps.

· Quina característica té la colla dels Castellers de Caldes?
Ostres. Si l’hagués de definir d’alguna manera, amb alguna paraula, potser diria resistència. Les colles petites el que tenim és que hi ha molts alts i baixos. Hi ha molts moments que plegaries, et trobes amb 20 persones aquí a assaig, que no pots fer res… Nosaltres sempre ens hem mantingut en el sentit que no volem plegar. He sentit a dir, abans que entrés, que havien acabat jugant a futbol perquè no eren prou gent. Tot i així, intentes fer coses, surts al poble, fas tallers i intentes recuperar gent… Hem tingut molts alts i baixos però no hem plegat mai des que es va crear la colla, fa 22 anys.

· Fa dos anys que Els Escaldats us encarregueu de la programació de les activitats del parc de l’Estació per Festa Major. Per què vau acceptar aquest repte?
Nosaltres sempre vam intentar tenir barraca a l’altre envelat. A l’altre envelat hi ha quatre barraques petites i una sempre era la nostra. Primer, és una font d’ingrés econòmic per a la colla i es necessita i segon, perquè és una manera de ser present a la Festa Major i de fer visible l’entitat. Quan es va posar a concurs el tema del parc de l’Estació ens va cridar l’atenció des del principi. El Centre Democràtic ho va fer dos anys, nosaltres també i la idea és que ara es torni a obrir a concurs.

· Suposa molt de tràfec per a l’entitat aquests dies?
Sí, però el bo dels castells és que tenim gent de totes les edats. Aleshores hi ha gent que està molt engrescada amb els grups, hi ha gent que és més de brasa i ja tens assegurat qui et farà el foc per a la botifarra. Al tenir tanta varietat de gent, pots repartir la feina. Sí que és veritat que suposa més que tenir una barraca petita perquè tot el tema de la programació és molta més feina, però ens n’acabem sortint.

· A part que cal fer pinya per fer bons castells, també hi ha una pinya d’amistat?
Sí, per això es fan sopars, dinars després de les sortides, colònies… El que dèiem, t’acabes barrejant amb gent d’edats que potser no serien el teu grup d’amics i en canvi aquí t’hi portes molt bé. La canalla igual, volta per aquí com si tothom fos família.

· Com a presidenta, quins objectius et fixes per a l’entitat?
Quan vaig entrar ja va ser un repte perquè va ser en el 20è aniversari de l’entitat. En aquests anys, amb l’equip de junta que he tingut, he intentat mantenir la gent. Hem apostat molt pels tallers a les escoles i pels actes que no fossin totalment castellers, donant importància a les colònies i al sopar de gala del final de temporada. De vegades, costa mantenir la gent perquè són molts diumenges, molts caps de setmana i molts assaigs.

· Per què té tant seguiment el món dels castells?
El fet que les televisions s’hagin implicat, ens agradi més o menys. Quan una cosa surt a la tele es fa molt més mediàtic. El fet que hi hagi una colla com la de Hangzhou a la Xina o la dedicació que fan canals com La Xarxa ha fet que el món casteller tingui molt seguiment. També aquests castells que s’estan portant a moltes places, abans el 3 de 10 era només un, fa que hi hagi un boom.

· Quins beneficis per a la salut aporten els castells?
És un esport, et mantens en forma. Potser no t’hi manté fer castells però et proposes el repte de fer-los bé i millorar, i busques altres coses per estar en forma. També es un lloc magnífic per conèixer gent i parlar amb gent diferent. Els castells, de fet, són com tenir una segona família.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss