Cap els 100 passant per Banyoles

Domènec Sánchez Riera  

Avui dimecres 4 de juliol del 2018  la junta de les Caminades de l’Esplai ha organitzat una sortida amb destinació a la bonica població de Banyoles.

A més de la bonhomia que caracteritza aquest grup, ens va acompanyar també climatològicament un dia esplèndid sense pal·liatius.

Per definir el viatge en quatre paraules, redactaré en passat, encara que va tenir lloc ahir. Es tractava de cobrir caminant el perímetre del llac (uns 8 km) passant, com es obvi, per l’església romànica del segle XII de Porqueres.

D’antuvi vàrem esmorzar en un berenador (en aquest cas “esmorzador”) a tocar del llac. L’organització (i algun voluntari) van pagar les despeses de les begudes i/o vici adjunt sobretot en el dinar.

El valents de la colla, com s’ha dit, varen fer el recorregut ressenyat. Els del “sinó fos”, entre els que m’hi compto, vàrem arribar des del punt de sortida del vaixell turístic, enfront mateix del restaurant La Carpa de  l’Estany, on vàrem dinar, fins l’església esmentada i vàrem tornar pel mateix camí (uns 3 km); a les 12:00 salpàvem amb el vaixell per fer la volta a tot el llac. Com a curiositat, sapigueu que les seves aigües es renoven constantment, ja que la natura aporta 600 litres per segon del preuat líquid des del seu fons.  Segons s’explica, la fondària màxima es de 150 metres, si bé la veu popular diu que no s’ha pogut saber mai amb exactitud aquesta dada, hi ha una tradició que explica que, mentre un pagès feia l’arada, una veu miraculosa l’avisà  que tot allò quedaria inundat. Cames ajudeu-me, doncs, i al fons van quedar els ormeigs.

L’ànima “mater” (en aquest cas “pater”) de tot plegat ja sabeu tots qui és; en el cas que ens ocupa en són dos i, més concretament,  tota la junta a qui hem de felicitar, ja que tot , fins i tot el dinar, va esdevenir un èxit . Com ja us podeu imaginar va haver-hi de tot, des de gresca i acudits fins a dolços cants festosos, aquest darrers responsabilitat de qui també tots sabeu, i que, sense la seva pesadesa, de ben segur es perdria aquest senyal tan nostre d’identitat.

Res, que la vida de jubilat si aporta alguna cosa és (a més d’alguna xacra) més anys, però amb molta felicitat.
Apa, adeu i fins la propera.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss