“Les Termes Romanes van ser construïdes entre els segles I a. C. i I d. C. La part que es conserva és només una de les ales d’un gran establiment termal de l’època de l’Imperi, és a dir, formava part de l’edifici termal medicinal d’aquella època. […] Tot això fa pensar en l’existència d’una ciutat romana de gran importància en el segle I d. C.” Aquest text, extret de la pàgina 41 del Pla especial de protecció del centre històric (1992) i consultable en línia al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, mostra clarament el potencial arqueològic que té Caldes i que com a poble no hem sabut o volgut explotar.
És evident que la reurbanització de la plaça de la Font del Lleó canviarà la fesomia del Casc Antic, però caldria plantejar-se si no estem perdent l’oportunitat de potenciar el que fa que la nostra plaça sigui única. La plaça amaga un dels actius històrics i turístics més importants i que ens ha definit com a municipi: restes romanes i aigua termal. Cal tenir present que la història explica el que som i cal estudiar-la, conservar-la i mostrar-la.
El pla estratègic Horitzó 2025 mostra com a debilitat que “l’oferta turística actual vinculada al termalisme és poc atractiva”, però que “les dimensions i la riquesa de l’entorn natural, cultural i històric del municipi ens permeten potenciar un tipus de turisme no estrictament vinculat amb el termal però sí absolutament complementari (pàgines 53-54). La plaça és un clar exemple de com es podria potenciar la cultura i la història de Caldes i, pel que sembla, no serà així. Tindrem una plaça molt nova, que serà inaugurada just abans de les eleccions del 2019, que taparà completament tota aquesta història i cultura. Una plaça més.
