
Jordi Torrejón: “Hawaii va ser la culminació del somni”
- 10/04/2018
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 2
Futbolista i pilot de ral·lis, va optar pels triatlons als 38 anys, abans de convertir-se en un “Ironman”
IMATGES | Jordi Torrejón en l’arribada de l’Ironman de Hawaii i, a sota, en el tram de bicicleta. > CEDIDES
Hi ha qui pensa que els triatlons són cosa de bojos. Una marató, 3,86 km de natació i 180 km de ciclisme necessiten una molt bona preparació física i mental, per tal d’aconseguir l’objectiu d’acabar. Jordi Torrejón, ambaixador esportiu de Caldes de Montbui, va complir el seu somni de viatjar, classificant-se el 2017 per participar en l’Ironman de Hawaii, el triatló més mític del món, acabant el 104 mundial en veterans.
-Com arribes al món del triatló?
Sempre m’ha agradat molt practicar esport en l’àmbit amateur. Vaig començar jugant a futbol sala i després, als 30 vaig començar a participar en ral·lis com a pilot. Els triatlons em van semblar un esport molt complet i als 38 vaig engrescar-me. Ja coneixia la bici i l’atletisme i vaig descobrir la natació.
-Vas començar fent futbol sala i després vas passar als ral·lis, abans d’acabar al triatló.
Arriba un moment que en què et canses del futbol i vaig decidir canviar als rallis. Començant amb un Renault Clio, poc després el vaig canviar per un Peugeot 106 comprat a Peugeot Sport Espanya, amb el que vaig competir al campionat de Catalunya durant vuit anys. Ho trobo a faltar i sempre que puc m’escapo a veure alguna prova. El triatló em va encaixar molt bé, ja que sempre m’han agradat els esports de resistència. Des del primer moment va enganxar-me.
-I acabes entrant a la franquícia Ironman…
Feia des del principi triatlons de llarga distància, que eren els que millor s’adaptaven al meu físic i la meva edat. Després de provar el primer Ironman, acabo entrant en les competicions d’aquesta franquícia, que organitza el campionat del món. Per la meva edat no va anar gens malament i pensant a millorar entrenaments, dieta i la tecnificació en les tres disciplines, vaig creure possible entrar al campionat mundial. La qualificació per grups d’edat aconsegueix motivar-te més. És difícil però no impossible, entrenant durant dos anys per classificar-me i un més per a anar a Hawaii. D’una 36a posició en la primera participació, vaig millorar a una 18a posició, una 17a i la setena del Ironman de Barcelona, que va donar-me la plaça per Hawaii.
“L’èxit del triatló radica en la combinació de les tres disciplines. Pots ser molt bo en una disciplina de les tres, però als triatlons has de compensar-ho”
-Com comença el repte d’anar a Hawaii?
Ho vaig parlar amb la meva dona, ja que no és un repte fàcil d’aconseguir. Molta gent ho intenta, però no tothom ho arriba a fer. No tenia cap referència de ningú que hagués anat. A més, no tinc entrenador personal, només els entrenadors del meu club, el CN Caldes. Però amb disciplina, constància, il·lusió i sent molt estricte es pot aconseguir.
-I sense entrenador com aconsegueixes la tècnica necessària per millorar l’estil en les tres disciplines?
En natació, l’Albert Cassà i la Lourdes Becerra em van ensenyar tot el que sé. En bicicleta m’ho vaig haver de treballar pel meu compte, fixant-me i llegint molt. En atletisme, la secció del CN Caldes amb el Manolo Romero van aconseguir polir tots els aspectes. La Mercè Tusell també, una gran triatleta de nivell professional, també va ajudar-me molt, sobretot en el tema de fisioteràpia i la nutrició, la seva especialitat.
-Un Ironman no és un repte fàcil…
Sembla que sigui una prova que no està a l’abast de tothom, però jo crec que ho està. Només s’ha de ser molt constant diàriament. Al principi sembla que no arribaràs mai, però vas sumant dia a dia per preparar-te fins a aconseguir-ho. Arribar a Hawaii potser no és tan fàcil, ja que cada vegada hi ha més gent que ho intenta i el nivell dels amateurs és bestial.
– Com és competir a Hawaii?
Hawaii va ser la culminació del somni. El meu repte va ser fer-ho el millor possible. Sabia que allà trobaria als millors atletes del món i a més les condicions climatològiques amb un 80% d’humitat no són les millors. Tampoc el circuit, un dels més exigents. Tot i això, vaig acabar el 104 de 260 participants en veterans, acabant deshidratat per la cursa atlètica.
-En els últims anys ha crescut molt el tema dels triatlons. A què es deu aquest ‘boom’?
Crec que l’èxit del triatló radica en la combinació de les tres disciplines. Pots ser molt bo en una disciplina de les tres, però als triatlons has de compensar-ho. Jo no sóc molt bo en cap de les tres, però ho acabo compensant. És l’èxit d’aquest esport. Has de saber patir. En un Ironman acabes patint, però és un patir que t’acaba agradant. És difícil d’entendre, però la satisfacció del repte ho compensa.
-Com compagines entrenaments i vida diària?
Sóc treballador, pare de dos fills i marit. Si no tingués la dóna que tinc seria impossible. La Judith m’ha ajudat moltíssim. El temps que dedico a entrenar, ha de tirar del carro ella. Entre setmana hi dedico algunes hores, però als cap de setmana faig fins a set o vuit hores en època d’entrenament previ a grans curses. Li agrada l’esport i ho entén millor, a més sempre ve a les curses, un aspecte clau. Si no tens una companya que et doni suport i li agradi, no és gaire viable.
-Què et va dir la teva família quan amb 38 anys comences en aquest esport?
La meva dona i la família sempre m’han donat suport des de l’inici, tot i que els pares potser tenien més por per l’esforç que requereix. Van dir-me que ho deixés després de fer el primer, i ara ja porto nou. Ara sempre venen a les curses. La meva dona i els fills també van venir a Hawaii, un aspecte que va ser molt important per a mi.
-Malauradament comences aquesta temporada lesionat…
Vaig patir una caiguda en bicicleta. No m’havia passat encara i vaig luxar-me l’esquena esquerra. Porto dos mesos lesionat i m’he perdut la primera part de la temporada, però espero poder estar al 100% per la resta de l’any.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.