Una de les participants de les trobades dels dimecres a les 12 del migdia a la plaça de Catalunya va exposar que en un tuit es tractava de terroristes les teixidores de bufandes grogues de Caldes. Teixeixen perquè els mou no perdre la dignitat i la llibertat que els van voler prendre fa molt temps. Durant un bon grapat d’anys, mentre prou feina hi havia per tirar endavant, van haver d’anar passant fent el cor fort. Expressions com les del tuiter en qüestió demostren que encara queda dignitat i llibertat per defensar, que encara queda lluita per temps. Així que… apa!, a continuar teixint.
Un cop a casa em vaig recordar de quelcom més greu, encara. Allò es circumscriu a l’àmbit individual, però el que ve a continuació ho és en el corporatiu i estamental. Carod-Rovira volia regalar una Bíblia en català –dedicada– a l’Oriol Junqueras. L’havia d’enviar al seu nou domicili forçós. Es va posar en contacte amb els guardians per fer-los-hi saber, a fi d’assegurar-se que no hi havia inconvenient. “Cap ni un”, li van respondre. El fet, però, és que van retornar-li el paquet perquè no hi figurava la “palabra clave”. Però si no n’hi van parlar, d’això. És clar, és la tàctica, es tracta d’amagar informació per tal de marejar la perdiu. Ens volen cansats i dòcils. Compartit aquest fet amb el grup, un dels participants habituals, lluitador incansable des de fa anys en la defensa dels drets humans, va dir: “Si bufandes grogues i Bíblia els fan por, és que anem per bon camí”.
On s’inicia aquest aferrissat rebuig a les llibertats que es defensen? Acostumem a pensar que uns 70 anys enrere. Però si posem en línia tots els grans esdeveniments històrics, ens adonarem que ve de més lluny, de molt més lluny. Té l’origen visible en un virus que es va mutant una vegada i una altra, manifestant-se de diverses maneres perquè la seva soca ha aconseguit arrelar amb força a les ments dels interessats i egoistes poderosos, que s’han ocupat d’escampar les seves arrels per tots els àmbits de la societat. Se’l coneix amb el nom d’“Inquisició”. Va fer estralls durant segles, i encara que fa anys, oficialment, es va declarar extingida l’epidèmia, el seu esperit, com si d’un zombi es tractés, encara ronda, buscant cervells per tal de satisfer la seva fam de pensament únic (el seu).
L’objectiu bàsic que tothom professés una única religió, no ho era per motius altruistes; és a dir, pel desig irrefrenable de procurar el benestar espiritual de tothom. El que volia el virus és que no hi hagués una societat plural, ans al contrari, uniforme; i si pot ser uniformada, millor. Així és més fàcil imposar-se als altres per tal d’expreme’ls tant com es pugui. I per què fer-ho a través de la religió? Doncs perquè es tracta d’un element amb trets intangibles, que per interessos espuris hom pot emmascarar més fàcilment amb un halo misteriós difícil d’abastar. Això sí, misteri només revelat a una casta autoescollida. Per això, i per molt més, m’atrau Jesucrist, perquè no va d’aquest pal.
