Segueix la lluita per la igualtat
- 06/03/2018
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Actualitat
- 2
Caldes avança un dia la celebració del Dia Internacional de les Dones per la vaga feminista convocada el 8 de març
IMATGE | Laia Torres, alumna de l’INS Manolo Hugué, recrea el mític cartell ‘We can do it’ creat el 1943 pe J. Howard Miller amb la treballadora Naomi Parker. > Q. Pascual
Dijous se celebra el Dia Internacional de les Dones. Un dia abans de l’efemèride, l’Ajuntament de Caldes de Montbui, la Fundació Santa Susanna, l’Associació Cultural de les Dones, la Coordinadora de Gent Gran i la Diputació de Barcelona organitzen la xerrada “Dones d’aigua”, a càrrec de l’antropòloga Maite Marín. L’acte tindrà lloc a les Sales A i B de les Cases dels Mestres a les 17 h.
La xerrada, articulada al voltant de dos documentals propis, se centrarà en l’experiència i el testimoniatge de dones de diferents cultures connectades a partir de dos espais: els safarejos d’aigua termal a Caldes que encara es mantenen actius i les “lavanderies” populars a Quito, freqüentades per moltes dones que no tenen accés a l’aigua i/o que es guanyen la vida com a “lavanderes”, un ofici a punt d’extingir-se, menystingut i invisible en la història de la ciutat llatinoamericana.
En la majoria de societats les dones són les responsables del manteniment i la reproducció de la vida. L’aigua és un element vital, tant per la higiene com per l’alimentació i la salut. Els safarejos han estat –i encara són en molts indrets– espais on les dones han accedit a l’ús de l’aigua per a la neteja de roba, però també a una sèrie de pràctiques de socialització: laboral, suport mutu, plaer…
Al documental elaborat a Caldes es mostren diferències i similituds en les experiències de dones de diferents edats i originàries de Caldes de Montbui, Lleida, Extremadura, el Pakistan, el Marroc i Equador. La ciutadania té a la seva disposició el servei gratuït d’assessoria jurídica per a la dona. Per demanar hora, podeu trucar al Departament d’Acció Social al número 93 865 54 20. El servei té la seva propera cita el dilluns 12 de març. Aquest servei, dut a terme per advocades, és absolutament confidencial i ofereix la possibilitat de consultar sobre qualsevol dubte o problema que afecti les dones: drets familiars, violència de gènere, conflictes per propietats, drets laborals, conflictes penals, assetjament, maternitat…
La majoria de les consultes estan motivades per temes de separació, divorci, parelles de fet i modificació de sentències. Rut Pérez, una de les advocades responsables del servei, va comentar fa uns mesos al Calderí que la majoria de les usuàries venen derivades dels Serveis Socials de l’Ajuntament. La majoria de les usuàries del servei no treballa ni tampoc té cap tipus d’ingrés, “de manera que no veuen solució al seu problema i la por i la preocupació acaben provocant la continuïtat de la relació, cosa que incrementa la crispació en la convivència”, explicava l’advocada. En aquests casos, és important comptar amb el suport emocional i també econòmic de familiars i amics, ja que, en paraules de Pérez, “malauradament, el nostre estat de ‘benestar’ no ajuda gaire, per no dir gens, que les dones dependents econòmicament i emocional puguin sortir d’aquesta situació”.
VAGA FEMINISTA
Les celebracions del Dia Internacional de les Dones s’han avançat un dia per la convocatòria d’una vaga feminista per aquest dijous a la qual s’hi ha sumat l’Ajuntament amb una aturada de 14 a 16 h. Els sindicats CCOO i UGT han anunciat la convocatòria d’“aturades laborals” de dues hores per aquest 8 de març, en una vaga de dones que vol afectar l’ocupació, el consum i l’educació. Segons els sindicats, les aturades seran de dues hores en les franges centrals del matí i la tarda, fórmula adoptada per facilitar la negociació dels treballadors que ho vulguin consensuar amb les empreses per sumar-s’hi.
Les raons que motiven aquesta convocatòria, entre d’altres, són la persistència de les violències de caràcter masclista o el fet que la desocupació és un 3,5% més alt entre les dones, que a més desenvolupen el 74% de les feines a temps parcial. En general, les convocants volen demostrar “que sense nosaltres el món s’atura”. Específicament, la convocatòria reclama treballar a favor de la igualtat de gènere i contra la bretxa salarial de gènere i la cronificació de l’atur femení.
El moviment feminista, convocant al voltant de la Comissió 8 de Març, fa una crida a la vaga general de tot el dia només de dones, perquè “si els homes paren seria una vaga general i es perdria l’objectiu feminista”. Tot i això, legalment una vaga laboral no pot diferenciar entre gèneres i els sindicats han convocat els treballadors en la seva globalitat, sempre fent una crida especial a les treballadores.
LA BRETXA SALARIAL
La reactivació econòmica també ha revifat la bretxa salarial entre homes i dones, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. La Generalitat va presentar fa unes setmanes l’evolució de la bretxa salarial de gènere entre 2008 i 2015. L’informe, elaborat amb les darreres dades disponibles, relatives a l’any 2015, constata que la bretxa salarial de gènere en termes anuals es va reduir en 2,1 punts entre 2014 i 2015. Per sexes, el salari mitjà dels homes es va situar en 27.514 euros i el de les dones va ser de 20.946 euros, un 23,9% inferior. La directora general d’Igualtat, Mireia Mata, va lamentar que, tot i la millora, les dones encara són víctimes de dos fenòmens en el mercat laboral. D’una banda, el que es coneix com a sòl enganxós, que les situa a la part baixa de l’escala salarial (un 25% cobren 11.824 euros o menys, mentre que només un 10% dels homes guanyen menys d’11.526 euros). I, d’altra banda, el sostre de vidre, ja que les dones més ben remunerades reben de mitjana un sou anual que és gairebé 9.000 euros inferior al dels seus companys.
Per nacionalitat, la bretxa de gènere és menys marcada entre les persones d’origen estranger, tot i que des de 2013 va creixent. Mata ha assenyalat que la menor desigualtat salarial entre homes i dones estrangers s’explica perquè els salaris masculins estan més ajustats a la baixa.
El sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha revela en un estudi que al ritme actual caldrien 70 anys per aconseguir anivellar les diferències salarials entre homes i dones. L’estudi, titulat “Bretxa salarial i sostre de vidre”, estima en el cas de Catalunya que la bretxa s’amplia encara més i arriba fins als 5.500 euros anuals, pràcticament una tercera part menys (el 30%) del que cobren els homes.
CCOO, en funció de les dades de l’última enquesta d’estructura salarial del 2015, admet que aquesta bretxa salarial va disminuir els últims dos anys, però remarca que no va ser fruit de la millora del sou de les dones, sinó de la precarietat generalitzada en el mercat de treball.
ATUR FEMENÍ A CALDES
L’atur femení a Caldes continua amb xifres superiors al masculí i cada vegada amb més diferència. Si fem una comparativa entre els mesos de gener de 2017 i 2018, trobem que les dones desocupades en el grup de 16 a 24 anys ha disminuït un 1,09% respecte al gener d’ara fa un any. L’atur femení també ha davallat un 1,16% a la franja de 25 a 44 anys. A la franja fatídica dels 55 anys, un 61% de les persones sense feina són dones i només l’atur en els homes supera el de les dones a la franja de 16 a 24 anys i en el tram de 30 a 34 anys. Al final de la vida laboral, entre els 60 i els 64 anys, hi ha gairebé el triple de dones en situació d’atur que homes.
DONES QUE TRENQUEN ESTEREOTIPS
Natàlia Aguilar
Conductora d’autobusos de l’empresa Sagalés
“Tot i ser una feina d’homes, em vaig dir ‘per què no ho pot fer una dona?”
Aquesta conductora de la Sagalés, de 45 anys, fa gairebé 7 anys que es va treure el carnet per portar autobusos i poc temps després va entrar a la companyia. Viu a Bigues i Riells però fa el servei de l’àrea de Caldes, on hi treballen 80 conductors, dels quals quatre són dones.
· Com vas decidir ser conductora d’autobusos?
Em vaig treure el carnet per dues coses importants: m’agrada molt conduir i el tracte amb el públic. Si no m’agradés conduir, aquesta professió seria inviable, i el tracte amb el públic sempre l’he fet en altres tasques i sempre m’ha agradat. Tot i ser una feina d’homes, em vaig dir “per què no ho pot fer una dona?”.
· De seguida vas començar a treballar a la companyia Sagalés?
Bé, hi vaig deixar el currículum i uns mesos després em van trucar. De fet, va ser la primera empresa on vaig deixar el currículum.
· Treballes a la línia regular?
Bé, si soc una dona i haig d’estar en aquest món, s’ha de fer de tot, igual que els homes. Principalment faig línia regular, però si surt qualsevol altre tipus de servei, com transfer, discrecional o transport públic, el faig.
· Quines van ser les primeres reaccions dels passatgers al veure que el conductor de l’autobús era una dona?
M’he trobat sobretot amb gent gran que puja a l’autobús i diu: “oi, una dona conductora”. Jo no sé si és el comentari típic de la gent gran que imagina que, al veure una dona, pensa com ho farà. I em diuen que com m’atreveixo a portar un aparell tan gran… No sé si ho diuen perquè no se’n refien. És clar que, a l’hora de baixar, em diuen “que bé que ho has fet!”. Jo crec que tenen una mica de por.
· Com et van acollir la resta de conductors, la majoria dels quals són homes?
Sincerament t’haig de dir que, amb els meus companys, un 10. A més, una de les coses que haig de destacar és que per als meus companys soc una més. Participo en les seves converses. Jo desenvolupo les mateixes tasques que tothom. No per ser dona haig de ser menys o més que ells. En aquest concepte t’accepten com una més. Fins i tot ens mimen. Són molt bons companys i quan demanes una cosa tots m’han ajudat des del minut zero que vaig entrar a l’empresa.
· Les dones condueixen diferent que els homes?
Crec que sí. Potser és aquell punt de prudència. Els passatgers ens diuen que conduïm de manera més fina.
· T’has trobat alguna vegada amb el comentari aquell de “dona havies de ser”?
Mai. El passatger, si arriba tard, s’enfada tant si ets home com dona. Sí que és veritat que algun passatger alguna vegada s’ha posat una mica més fort per ser una dona. Crec que aquí hem de tenir mà esquerra per controlar la situació. Potser sí que passa això amb alguns conductors de cotxes que, quan els veus, ja penses que tenen un mal dia.
Laia Torres
Estudiant de 2n del cicle mitjà de mecanització
“Soc una més entre els meus companys del Manolo Hugué”
Aquesta jove, de 18 anys, tot i que la seva família volia que es dediqués a altres estudis, va decidir optar per un cicle formatiu on és l’única noia de tot el curs.
· Per què la teva família s’oposava que estudiessis aquest cicle?
No ho volia, perquè és molt masculí. Volien el millor per a mi.
· De fet ets l’única dona en aquests estudis del Manolo Hugué…
Sí. En aquests estudis s’hi veuen poques dones. De fet, és obvi. L’any passat una noia va estar a punt d’entrar a primer, però al final no va ser així.
· Vols dedicar-te professionalment a aquest sector?
M’agraden molt aquests estudis. El meu objectiu és ensenyar i ser professora. Si pot ser al Manolo Hugué, millor. Si no pogués ser professora, buscaria una altra alternativa.
· Com et van acollir els companys?
Bé, al principi era una mica estrany. Però soc una més.
· Amb els teus estudis de mecanització, ajudes a casa?
A casa, si s’ha d’arreglar alguna cosa ho fem entre el meu pare, el meu germà i jo.
Fàtima El Jai
Treballa d’atenció al públic als Banys Termals El Safareig
“És difícil que les marroquines trobin feina per falta de mèrits, no per discriminació”
Va arribar a Catalunya fa 18 anys, quan en tenia 23. En fa 8 que viu a Caldes. Després de passar per un Pla d’Ocupació, ara fa tasques d’atenció als Banys Termals El Safareig.
· T’ha costat trobar feina aquí?
No m’ha costat gaire. No era difícil trobar feina. Potser ho va ser en temps de crisi, però en general, no. Potser el més difícil ha estat conciliar el treball amb la vida familiar
· Quina feina buscaves quan vas arribar aquí?
Alguna relacionada amb l’administració i amb la docència del castellà. Soc llicenciada en filologia espanyol i feia traduccions del francès i de l’àrab per als jutjats de Barcelona. Ara estic treballant d’atenció al públic als Banys Termals El Safareig.
· Passada la crisi, creus que hi ha més feina per a tothom?
Sí que se’n troba més, de feina. En l’àmbit de l’administració, crec que fins i tot hi ha més feina per a les dones que per als homes.
· A les dones marroquines els costa molt trobar feina?
No conec gaires dones marroquines a Caldes. Crec que és difícil que les dones marroquines trobin feina. No és per un tema de discriminació, sinó pels seus estudis o perquè no parlen bé la llengua. És una qüestió de falta de mèrits. Les empreses, a l’hora de fer una selecció de personal, busquen que siguis capaç de desenvolupar bé la teva feina.
· T’has sentit mai discriminada per raó del teu origen?
No, no m’he sentit mai discriminada. I a la feina actual, mai he tingut cap problema. En el departament d’atenció al client, alguns companys que són nascuts aquí en tenen més que jo, de problemes.
· Deus fer servir molts idiomes atenent el públic…
Sí, i tant. Francès, perquè venen molts turistes francesos, anglès i alemany. Treballem molt durant tota la setmana i els caps de setmana.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.